Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Geografia física i paisatge

Geografia física

El substrat geològic de l'àrea està caracteritzat per la presència de roques de tipus bàsic i de materials margosos i arenosos. El terreny que pertany al període cretàcic presenta roques calcàries de color gris fosc que es troben molt fracturades (diaclases) a través de les quals s'infiltra molt fàcilment l'aigua.

Els terrenys miocènics i quaternaris presenten amb freqüència margues, llims i, a vegades, gres, materials tots ells molt aptes per a la percolació de l'aigua de pluja. En general, doncs, els substrats minerals de tota l'àrea són molt permeables, cosa que dóna lloc a una escassa retenció de l'aigua de pluja que acaba per infiltrar-se en el subsòl i forma rius i cavitats subterrànies per dissolució de la roca calcària (carstificació).

La diferent composició litològica dels materials existents a l'àrea fa que, davant dels agents naturals externs, es produeixin comportaments diferents i per això s'evidencien àrees perfectament diferenciades.

D'una banda, a les formacions calcàries de les estribacions del massís del Garraf el relleu és més abrupte. La seva estructura i litologia en condicionen clarament la xarxa de drenatge.

Els materials. El territori considerat forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf; podem considerar que es tracta d'una prolongació del massís, amb certes particularitats notables.

Per tant, a un nivell més ampli s'estructura dintre de la Serralada litoral catalana. Els materials dominants que afloren a la superfície difereixen ostensiblement dels que poden trobar-se a Garraf, si bé la majoria dels d'Olèrdola estan constituïts per dues grans unitats: una de calcària, del miocè superior, i un altra unitat margosa de la mateixa època. També són importants els diversos afloraments de pedres calcàries del barremià i de les margues i les pedres calcàries de l'albià en el cretaci. Així mateix, poden trobar-se posteriors sedimentacions detrítiques del quaternari, molt ben aprofitades per l'agricultura.

A la resta de materials que no afloren a la superfície, es disposa una seqüència molt similar a la del massís del Garraf.

Paisatge

El paisatge d'Olèrdola es caracteritza pel seu marcat caràcter mediterrani i per ser el testimoni d'una llarga relació entre l'home i el medi. Com al massís del Garraf, la presència del margalló i el predomini de la roca calcària configuren el caire àrid d'aquestes terres. L'accentuada sequera estival i la baixa capacitat de retenció d'aigua dels sòls calcaris condicionen el desenvolupament de la vegetació. El paisatge vegetal d'Olèrdola és un mosaic de pinedes de pi blanc, formacions arbustives baixes, prats secs, vinyes i alguns conreus de secà. Hi predominen els vegetals de fulla petita i dura, adaptats a viure en ambients secs i sòls pobres.

Els incendis forestals i la dilatada ocupació humana són factors que han tingut una forta incidència des de fa milers d'anys i que cal tenir en compte per comprendre l'evolució i l'estat actual dels paisatges i els sistemes naturals a l'àrea d'Olèrdola.

La vinya, com a conreu més estès, s'ha anat reduint considerablement per la dificultat d'emprar maquinària als vessants terraplenats amb marges de pedra. Les estretes feixes no conreades són progressivament ocupades per la vegetació natural. Tot i això, el cultiu de la vinya ocupa encara una part dels terrenys planers de les valls.

Font: Diputació de Barcelona. Xarxa de Parcs Naturals

https://parcs.diba.cat/web/olerdola/

Document Actions