Reconeixement Administració Oberta Posició Top10

14:24 del 16 de abril de 2024

Patrimoni construït

Un dels elements més rellevats dins de l'àmbit del Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola és l'elevada densitat i interès del patrimoni arqueològic i arquitectònic que s'hi troba. A més del conjunt central, del qual rep el nom tant el Pla especial com un dels municipis que l'integren, arreu d'aquest àmbit geogràfic es localitzen restes i estructures que palesen la llarga ocupació de l'home sobre aquest territori.

Actualment, tant els elements del patrimoni arquitectònic com els jaciments arqueològics coneguts a la zona resten inventariats i alguns d'ells, a més, protegits per la preceptiva declaració de Béns d'Interès Cultural.

Les restes i jaciments coneguts es divideixen en tres grups segons el seu grau de protecció:

Inventari dels Bens d'Interès Cultural (BIC)

Castell d'Olèrdola

Terme municipal: Olèrdola
Cronologia: Doc. Al 929
BIC.: R-I-51-0012

Castell construït a la part alta del recinte, vers l'extrem meridional de l'antiga civitas iberoromana. Està format per diversos elements:

MURALLA: estructura fortificada destinada a defensar el sector més desprotegit de l'istme on hi ha Olèrdola. El mur fa prop de 150 metres de longitud i presenta un portal central de quatre torres adossades, tres de planta rectangular i una quarta semicircular. Es distingeixen dos tipus d'aparells que de ben segur corresponen a dues etapes edificatòries diferents: un aparells de blocs escairats, quasi ciclopi, atribuïble a una fase ibero romana; i un segon de maçoneria ordinària, que correspon a unes refraccions d'època alt medieval (probablement del segle IX).

TORRE TALAIA: construcció d'època romana, reaprofitada i ampliada en època medieval, situada al punt més alt del conjunt. Les restes conservades avui permeten entreveure una petita i robusta construcció de planta quadrangular, amb murs d'opus quadratum i cobert amb volta grassa de canó.

AVENC DEL CASTELL: avenc situat a la cota 319,1.

Ruïnes d'Olèrdola

Terme municipal: Olèrdola
Cronologia: ibèric, medieval, romà
BIC: R-I-55-0024 (M-H-A)

Conjunt de muralles, cisternes, sitges, fons de cabanes i d'altres restes d'època ibero romana i medieval.

MURALLA LATERAL: restes d'una muralla lateral d'uns 140 metres de longitud, molt degradades actualment. Pot tractar-se d'una defensa construïda en època ibero romana i reaprofitada a l'edat mitjana.

PEDRERES: utilitzades per a l'extracció del material petri emprat en la construcció de la muralla i d'altres elements arquitectònics del conjunt. Una d'elles es troba situada a l'interior del recinte murat de la ciutat.

DEFENSA: restes molt deteriorades d'unes construccions que podrien correspondre a unes defenses avançades o a un primer sistema de muralles.

CISTERNA: gran dipòsit de forma paral·lepipèdica excavat a la roca, de dimensions en planta 16,40 x 6,50 metres i una fondària mitjana de 3,70. Com a trets més característics, presenta una magnífica escala, així mateix tallada a la roca, que baixa fins al fons, i un petit dipòsit superficial de decantació. Recollia de les aigües del vessant comprès entre l'església i el lloc on se situa, mitjançant un sistema que resseguiria el que, probablement, seria l'accés al punt més alt del conjunt. La seva construcció sembla correspondre a l'etapa ibero romana, si bé s'aprofità tot al llarg de tota la vida de la ciutat.

SITGES: als voltants del dipòsit esmentat, com també en altres punts del recinte, poden veure's algunes sitges obertes a la roca; inicialment, servirien per a l'emmagatzematge de cereals, però també podrien ésser usats com a cisternes. En general, presenten forma ovoide amb la base aplanada, i la boca mostra senyals d'haver rebut una tapa. La majoria sembla que són de l'època ibero romana, si bé foren reaprofitades a l'edat mitjana.

CANAL: restes del primitiu canal d'alimentació a la cisterna excavat a la roca.

CAMÍ EMPEDRAT: restes d'un camí empedrat que puja des del fons de la Seguera. Probablement, fou realitzat en època medieval.

CARRER: carrer amb restes d'empedrat que transcorre per l'interior del recinte murat, molt probablement realitzat en època medieval. La manca d'una investigació arqueològica i sistemàtica a l'interior de la ciutat no permet esbrinar quina seria la seva estructura urbanística, un dels elements de la qual és aquest carrer.

MINA: mina situada a la cota 297,8.

MUSEU MONOGRÀFIC: edifici de nova planta inaugurat l'any 1971, bastit sobre les restes de la primitiva rectoria que es trobava adossada a la cara interior de la muralla. Al seu interior es conserven restes arqueològiques trobades en superfície i en excavació i també altres materials relacionats amb la història d'Olèrdola.

Església de Sant Miquel d'Olèrdola

Terme municipal: Olèrdola
Cronologia: s. IX-X-XII
BIC: R-I-51-0426

Conjunt format per l'església, sepulcres antropomòrfics excavats a la roca, Pla dels Albats i fragments de paret corresponents a l'antiga capella de Santa Maria dels Albats (romànica, segle XI).

ESGLÉSIA: és un interessant exemple de l'arquitectura medieval, en la qual sembla poder-se destriar sis etapes constructives diferents:

Una primitiva església preromànica de la qual sols es conserva la capçalera, de planta semicircular peraltada a l'interior i rectangular a l'exterior, situada a l'angle Nord-Est del conjunt, la nau de la qual s'estendria en direcció Est-Oest. La seva construcció pot datar-se al segle IX.
Un absis de planta quadrada, adossat a les restes del primer temple, i reaprofitat en les fases posteriors. Aquesta construcció correspondria a la que el comte Sunyer va manar edificar i el bisbe Teuderic va consagrar, vers l'any 935.
La nau actual correspondria, a grans trets, a la construcció consagrada pel bisbe Vives l'any 991. La nau, de planta rectangular, molt probablement coberta amb estructura de fusta, pot ésser qualificada de romànic primitiu.
La quarta fase edificatòria correspondria a la transformació d'aquesta nau, amb la construcció d'uns arcs pareders adossats i la seva coberta amb volta de canó recolzada als murs laterals. Aquesta actuació pot datar-se, de forma aproximada, al segle XII.
Remodelació total de l'interior de l'edifici, amb la construcció d'una capella adossada al parament septentrional i el tractament general dels murs interiors, actuació que pot situar-se al segle XVIII i avui desapareguda.
Dues campanyes de restauració desenvolupades pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, els anys 1926-28 (arquitecte, Jeroni Martorell) i 1953-54 (arquitecte, Camil Pallàs).

NECRÒPOLIS DE L'ESGLÉSIA: conjunt de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que s'estén al Sud-Est de l'església, de datació alt medieval.

PLA DELS ALBATS. ESGLÉSIA: petita esglesiola romànica, probablement consagrada sota l'advocació de Santa Maria, totalment enrunada i de la qual sols es conserva el perímetre de la planta exterior.

PLA DELS ALBATS. NECRÒPOLIS: Conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca, que s'estén per tot el voltant de l'església. La presència d'un gran nombre de tombes de dimensions molt reduïdes justifica el topònim d'aquest indret.

Cova dels Segarulls

Terme municipal: Olèrdola
Tipologia jaciment: cova amb pintures rupestres. Cova d'enterrament
Cronologia: bronze final
BIC: R-I-55-0328
Accés: difícil
Estat de conservació: destruït (jaciment) i regular (pintures)

Context: terreny erm. La cova s'obre en les calcàries miocèniques graonades del tram de la Vall conegut pel Fondo de la Seguera, al seu vessant esquerre, a uns 25-30 metres per damunt del camí que transcorre pel seu fons des de la desviació de la carretera C-244, uns 500 m. Després de deixar a la dreta la confluència amb la riera de la Rovira. Vegetació de matolls de llentiscle i fenàs (Hyparrhenia).

Cova de Can Castellví

Terme municipal: Olèrdola
Tipologia jaciment: abric amb pintures rupestres. Lloc d'habitació amb estructures conservades.
Cronologia: Bronze Final i Medieval
BIC.: R-I-55-0325

COVES DE CAN CASTELLVÍ I DE LA VALL: tot al llarg del cingle, poden observar-se coves i abrics utilitzats d'antic per l'home, que a vegades es tancaven amb un mur i en alguns casos es desenvolupen en dos nivells, com ho palesen les restes d'encastaments de bigues observables en els paraments d'algunes d'aquestes activitats.

TALLER DE CAN CASTELLVÍ: jaciment a l'aire lliure. Lloc de centre de reproducció i explotació. Taller de sílex. Context: terreny erm.

Cronologia: epipaleolític (9000-5000), caleolític (2200-1800) i bronze.

Cova de Can Ximet

Terme municipal: Olèrdola
Tipologia jaciment: abric amb pintures rupestres. Lloc d'habitació amb estructures conservades
Cronologia: bronze final i medieval
BIC.: R-I-55-0327
Estat de conservació: bo

Context: terrenys erms

Inventari dels jaciments arqueològics coneguts i no qualificats com a BIC

Les Planes

Terme municipal: Olèrdola
Tipologia jaciment: lloc d'habitació sense estructures
Cronologia: romà
Accés: fàcil
Estat de conservació: dolent

Context: explotació agropecuària/terreny erm. Camps amb conreus diversos (vinya, patateres, etc.) i part de zona boscosa i de matollar, al costat Sud de la granja de Sant Miquel, a 800 m. al Sud-Oest del nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. Part superior de la carena que dóna a la Vall per la banda sud.

Cova de la Plana Rodona

Terme municipal: Olèrdola
Tipologia jaciment: cova d'enterrament, inhumació
Cronologia: bronze mig
Accés: Fàcil
Estat de conservació: bo (la cova), destruït (el sediment)

Context: terreny erm. Paret calcària que s'aixecava sobre la ribera dreta del Torrent de la Seguera. La cavitat s'obre de cara al cementiri de La Plana Rodona, al Nord-Est i dalt la cinglera del vessant esquerre del Torrent de la Rovira.

Abric del Cementiri

Terme municipal: Olèrdola
Tipologia jaciment: abric amb pintures rupestres
Cronologia: no definida
Accés: fàcil
Estat de conservació: no definit

Context: Terreny erm. Balma ubicada en el vessant calcari del marge esquerra del Torrent de la Rovira, sota el cementiri de la Plana Rodona, al Sud. És un relleu càrstic molt erosionat, sense vegetació apreciable en els vessants (coscolls) i amb pins, alzines i conreus de blat i vinyes de fondal, a banda i banda de la riera.

Abric de Segarulls/ Abric sota roca

Terme municipal: Olèrdola
Tipologia jaciment: abric d'habitació
Cronologia: neolític, calcolític, bronze final
Abric rocós amb pintures rupestres d'estil subesquemàtic, amb una representació de dos arquers esquematitzats i nombroses taques de color de difícil interpretació.
Accés: fàcil
Estat de conservació: bo

Context: Terreny erm. A la vessant Sud del Fondal de la Seguera, 70 m. Dins de la confluència amb el camí a la Font de Fontanilles (antic camí del castell), completament tapat per una abundant vegetació d'heures i lianes d'alzinar. És molt difícil de localitzar perquè sembla una part més de la cinglera triàsica, sense que es pugui apreciar cap entrant ni sediment acumulat a menys de 10 metres. És un jaciment que cal relacionar amb els altres del tram final del Fondal de la Seguera.

Taller de Fontanilles

Terme municipal: Olèrdola
Tipologia jaciment: situat a l'aire lliure. Centre de reproducció i explotació taller de sílex
Cronologia: epipaleolític (9000-5000), neolític, bronze
Accés: fàcil
Estat de conservació: no definit

Context: terreny erm. Vessant cinglera Segarulls

Abrics de la Font de l'Ametlló

Terme municipal: Olèrdola
Tipologia jaciment: abric d'habitació amb estructures conservades
Cronologia: medieval
Accés: difícil
Estat de conservació: regular

Context: terreny erm. Conjunt d'abrics situats al Nor-Eest de la masia de Can Ximet, a la cinglera Nord del Fondal de la Seguera, en un espai d'uns 100 metres de llargada, entre aquella masia i la Font de l'Ametlló. Substrat calcari i entorn de vegetació d'alzina, pi, bardissa i altre matollar.

Font de l'Ametlló

Terme municipal: Olèrdola
Tipologia jaciment: lloc d'habitació amb estructures conservades. Torre.
Cronologia: medieval
Accés: difícil
Estat de conservació: regular

Context: terreny erm. Els elements i estructures d'aquest conjunt es localitzen a l'entorn de la Font de l'Ametlló, sorgència situada a mitja vessant de la cinglera Nord del Fondal de la Seguera, sota l'extrem Sud-Oest de Les Planes, rocalles i terrenys de conreu vitícola situats damunt del cingle. Paisatge de substrat calcari, amb bosc atapeït (alzina i pi) i bardissa.

Coll de l'Àliga