Escut d'Olèrdola
Esteu aquí: Inici Conèixer Olèrdola Què visitar

Què visitar

El Conjunt Monumental d'Olèrdola

 

- Presentació

- Informació per a la visita

- Recinte arqueològic

- Centre d'interpretació

El Parc Natural d'Olèrdola

 

- Presentació

- El paisatge i el medi físic del Parc

- La fauna

- La vegetació

- Història i ocupació humana del Parc d'Olèrdola

- Patrimoni construït

- Activitat econòmica

- Què fer al Parc d'Olèrdola

- Mapes del Parc

- Centres i punts d'informació

- Serveis de guies del Parc d'Olèrdola

-Per saber-ne més...

- Passejades pel Parc d'Olèrdola

Altres llocs d'interès

 

- Béns d'interès Cultural

- Altres construccions i llocs d'interès

Camins i rutes per Olèrdola

El Conjunt Monumental d'Olèrdola

 

Presentació

La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l'edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX.

presentació muralla_medium.jpg

Dels primers pobladors ens han arribat les troballes d’una sepultura tumular situada prop de l’actual zona d’entrada. El primer assentament protegit per una muralla data dels inicis de l'edat del ferro (segle VIII - inici del segle VI aC). Entre el segles V - IV i I aC, Olèrdola va ser ocupada pels cessetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalana. L'oppidum (poblat fortificat) iber era de considerable extensió (3,5 ha) i els seus habitants s’instal·laren a la part baixa de la plataforma rocosa, adaptant l'estructura preurbana a l'orografia del terreny i aprofitant la muralla ja existent. A la dreta de la porta d’entrada del recinte s’hi concentraven diversos tallers artesans que funcionaren entre el segle IV i la fi del segle III aC, entre ells una tintoreria i/o adoberia única documentada al món iber.

Als inicis del segle I aC els romans establiren un campament militar a fi de controlar el territori i en especial la via d’accés cap a Tàrraco, capital de la Provincia Hispania Citerior, que travessava la plana penedesenca. De l'empremta romana en resten a Olèrdola tres grans obres: la muralla, la cisterna (360 m2 de capacitat) i la torre-talaia situada al cim, a més de dues pedreres. Fou abandonada quan el territori es romanitzà (entorn el 25 aC).

Quasi mil anys més tard, a l’alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Segons la documentació, Olèrdola fou “fundada” l'any 929 per Sunyer, comte de Barcelona, que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) i el castell. Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d'Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona. A mitjan segle XI, enmig de la revolta feudal contra el poder dels comtes, prengué especial protagonisme l'autoproclamat príncep d'Olèrdola, Mir Geribert, principal impulsor de l’aixecament.

A inicis del segle XII, s'inicia la decadència d'Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. L’estructura urbana del vilatge altmedieval mostra dos nuclis: dins el recinte fortificat es trobava, a la part superior, la zona militar, amb el castell i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. Ocupant la part mitjana de la plataforma rocosa hi havia una àrea d’activitat econòmica: premsa i celler de vi, la cisterna romana de nou en ús, la pedrera romana reoberta, un graner i altres. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases de pagesos benestants i per tallers d’artesans, entre ells un ferrer, que s’obrien al carrer principal entorn la porta d’entrada. La civitas s'estenia fora de les muralles, essent l'indret més conegut el Pla dels Albats, amb l’església de Santa María i la seva necròpolis de tombes antropomorfes u olerdolanes. L'esglèsia de Sant Miquel va ser parroquial fins el 1884, moment en que el Bisbat de Barcelona la va vendre juntament amb tot el recinte i el lloc passà a ser una explotació agrícola.

L’any 1963 la Diputació de Barcelona va adquirir la finca. El mes de novembre de 1971, després d’algunes reformes a l’església i la construcció d’un nou edifici en el lloc ocupat per una antiga masia-rectoria, el conjunt monumental d’Olèrdola s’obre al públic. Des de 1995 el conjunt històric d’Olèrdola és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Olèrdola va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931 i Bé d'Interès Cultural (BIC).

El Conjunt Monumental d’Olèrdola forma part de la Ruta dels Ibers.

TORNAR

Informació per a la visita

 

Olèrdola té una situació privilegiada entre la plana del Penedès i el Garraf. Des de la prehistòria, els seus pobladors hi han deixat la seva empremta: un poblat iber, una impressionant fortificació romana i una ciutat medieval, amb esglésies preromàniques i romàniques i tombes medievals excavades a la roca.

Us recomanem anar ben calçats per caminar per la muntanya, aigua i roba d'abric o una gorra pel sol segons l'estació de l'any. Al llarg de l'any oferim diverses visites guiades i visites teatralitzades al Parc Natural i al Conjunt Monumental. Així mateix, si sou excursionistes i us agrada fer muntanya podeu fer la ruta circular al castell d'Olèrdola.

Us animem doncs, a descobrir aquest magnífic conjunt ple d'històries, al bell mig del Parc Natural d’Olèrdola, al cor del Penedès!

Horaris

 

NOU HORARI

De l’1 d’octubre al 31 de maig. De 10 a 14 h i de 15 a 17-30 h

De l’1 de juny al 30 de setembre. De 10 a 14 h i de 15 a 20h

Horari Setmana Santa

Divendres, dissabte i diumenge: 10 – 14 h i 15 a 19 h

Dilluns: 10 a 14 h i 15 a 17’30 h

Dies de tancament: dilluns, el 25 i 26 de desembre i l'1 de gener.

Tarifes

 

Entrada normal: 3.5€

Entrada reduïda:  2.5€

Les persones de 65 anys o més, persones menors de 25 anys, pensionistes, famílies (2 adults i un nen o més), persones amb certificat de discapacitat

Entrada reduïda especial: 1.5€

Grups d’estudiants amb professor que hagin fet reserva prèvia en monuments i jaciments entre l’1 de maig i el 31 d’agost i persones posseïdores del carnet de família nombrosa o monoparental.

Entrada gratuïta: 0€

Les persones menors de 8 anys, persones aturades, persones membres de l’ICOM (International Council o Museums) o de l’ICOMOS (International Council of Monuments), persones membres de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, degudament acreditades, persones professores d’ensenyament reglat, degudament acreditades, grups d’estudiants amb professor que hagin fet reserva prèvia i l'últim dimarts de cada mes entre mesos d’octubre a juny.

Portes obertes al conjunt monumental d’Olèrdola: 7 i 8 de juny i 11, 27 i 28 de setembre.

Grups

 

Visita convencional

  • Grups generals: 46 € (grups de menys de 20 persones)
    2,30 € per persona (mínim 20 persones)
  • Grups escolars i turístics: 42 € (grups de menys de 20 persones)
    2,10 € per persona (mínim 20 persones)

Visita medieval

  • Grups generals: 70 € (grups de menys de 20 persones)
    3,50 € per persona (mínim 20 persones)
  • Grups escolars i turístics: 64 € (grups de menys de 20 persones)
    3,20 € per persona (mínim 20 persones)

Imprescindible reserva prèvia
Tel. 93 890 14 20
mac.olerdola@gencat.cat

Venda d'entrades

 

A les taquilles del jaciment fins a mitja hora abans del tancament.

Serveis

 

Botiga-llibreria
Venda de guies i articles de regal

Com arribar-hi

 

Transport privat

La carretera que porta directament al conjunt (BV-2443) es troba al km 10 de la carretera C-15 de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú, entre els pobles d’Olèrdola i Canyelles. Cal seguir la senyalització de carretera Castell d'Olèrdola.

Descarrega't el mapa de carreteres (pdf):

Recinte arqueològic

 

L'home ha deixat la seva empremta a Olèrdola des de l'edat del bronze fins a l’actualitat.

La privilegiada situació estratègica, les cingleres que envolten la muntanya la fan inexpugnable, i les abundants fonts de l’entorn han estat els elements clau de l'ocupació humana.

Durada aproximada: 1 hora

recintearqueol.jpg

Itinerari

 

Centre d'Interpretació

 

L’actual Centre d’Interpretació del conjunt històric d’Olèrdola ocupa part d’un edifici de nova planta. Anteriorment, en el mateix indret, s’hi ubicava l’antiga masia-rectoria, enderrocada l’any 1967 per aixecar el nou equipament, un bell edifici d’arquitectura rural penedesenca.

centre_interp_olerdola_medium.jpg

L’arquitecte encarregat fou Camil Pallars, de l'aleshores Servicio de Conservación y Restauración de Monumentos, de la Diputació de Barcelona. El 7 de novembre de 1971, s’obria al públic el recinte arqueològic i s’inaugurava el Museu Monogràfic.

L’any 1998 es reformà l’espai arquitectònic i el discurs museogràfic per adaptar-ho a les noves necessitats. El Centre d’Interpretació s’estructura en diversos àmbits que permeten entendre quan i com l’home ha ocupat Olèrdola i ha transformat el seu entorn.

Olèrdola i el seu entorn

Ús i transformació d'un territori

4.000 anys d’història. De la primera cabana a l’actualitat

Història i mode de vida dels objectes

TORNAR

Per saber-ne més...

 

Reportatge del Castell d'Olèrdola

Producció: iAss Comunicació

Reportatge Castell d'Olèrdola 1/2

Reportatge Castell d'Olèrdola 2/2

 

Font: Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Per a més informació referent al Conjunt Monumental d'Olèrdola:

http://www.mac.cat/Seus/Olerdola/

El Parc Natural d'Olèrdola

 

English information

Information en Français

Presentació

 

Amb una superfície de 409 Hectàrees i situat entre el Puig de l´Àliga i la riera de Vilafranca, el Parc Comarcal d´Olèrdola es divideix en tres grans zones: l´arqueològica, l´agrícola i la d´interès paissatgístic. 

La seva finalitat és la conservació, la millora i el desenvolupament harmònic del sistema de relacions entre l´activitat humana, la fauna, el medi físic i el paisatge. 
Cal esmentar, pel seu interès històric, les pintures rupestres localitzades al llarg del cingle de la Vall de la Seguera (balmes de Can Ximet, Can Castellví i els Segarrulls). Aquestes pintures, el desembre de 1998, es van incloure en la llista del Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, juntament amb la resta de conjunts similars de Catalunya, com a part integrant de l´Art Rupestre de l´Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
El parc forma part de la Xarxa d´Espais Naturals gestionats per la Diputació de Barcelona, la qual el va adquirir el 1988, any en que es va aprovar el pla especial, destinat a protegir l´àmbit i donar el tractament adequat al patrimoni arqueològic i arquitectònic de l´entorn. Les ampliacions tant del parc d'Olèrdola com del Parc del Garraf, han permès que aquests dos Parcs es connectin entre si, alhora que també amb el veí parc del Foix.

Talaia de natura i d'història. Situat als contraforts del Garraf, el seu paisatge és un seguit de conreus, bosquines i màquies, amb el margalló com a arbust més remarcable. Olèrdola és una talaia natural coronada per un conjunt monumental que queda tancat per una muralla, obra successiva d'ibers, romans i medievals. Al cim, trobem l'església de Sant Miquel, el cos principal de la qual data del segle XII.
PARC.jpg copy2_of_imagesCAWM7VXP.jpg VISITESPARC.jpg

El paisatge i el medi físic del Parc

 

El Parc d'Olèrdola, paisatgísticament poc diferenciat del seu entorn, abasta un territori personalitzat que es podria definir com la conca visual que envolta el conjunt monumental d'Olèrdola.

El paisatge d'Olèrdola es caracteritza pel seu marcat caràcter mediterrani i per ser el testimoni d'una llarga relació entre l'home i el medi. Com al massís del Garraf, la presència del margalló i el predomini de la roca calcària configuren el caire àrid d'aquestes terres. L'accentuada sequera estival i la baixa capacitat de retenció d'aigua dels sòls calcaris condicionen el desenvolupament de la vegetació. El paisatge vegetal d'Olèrdola és un mosaic de pinedes de pi blanc, formacions arbustives baixes, prats secs, vinyes i alguns conreus de secà. Hi predominen els vegetals de fulla petita i dura, adaptats a viure en ambients secs i sòls pobres.

Els incendis forestals i la dilatada ocupació humana són factors que han tingut una forta incidència des de fa milers d'anys i que cal tenir en compte per comprendre l'evolució i l'estat actual dels paisatges i els sistemes naturals a l'àrea d'Olèrdola.

La vinya, com a conreu més estès, s'ha anat reduint considerablement per la dificultat d'emprar maquinària als vessants terraplenats amb marges de pedra. Les estretes feixes no conreades són progressivament ocupades per la vegetació natural. Tot i això, el cultiu de la vinya ocupa encara una part dels terrenys planers de les valls.

El paisatge que podem contemplar tant al Parc del Garraf com al d'Olèrdola és de semblança àrida, de relleus baixos i de cims arrodonits; les valls, profundes i de vessants escarpats, i les parets rocoses de color gris blanquinós. La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat d'ambdós massissos, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat la formació de processos càrstics, és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: Pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Tnant el paisatge del Parc d'Olèrdola com el del Parc del Garraf es caracteritzen pel seu marcat caràcter mediterrani i per ser el testimoni d'una llarga relació entre l'home i el medi.

TORNAR

copy4_of_images.jpg

La fauna

 

Les dures condicions ambientals com la gran insolació, la manca d'aigua, l'escassa vegetació i el relleu abrupte, no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Tanmateix, aquest mateix factor és el que dóna interès a l'original fauna que hi viu, ja que està formada per espècies adaptades a aquestes peculiars condicions.

La confluència d'ambients ecològics -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis) de forma que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric juntament amb d'altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia.

Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola, fins al punt que trobem espècies endèmiques úniques al món.

La fauna al Parc d'Olèrdola (Document extens en relació a la Fauna del parc)

TORNAR

Dibujo.JPG

 

 

 

 

 

La vegetació

 

L'accentuada sequera estival i la baixa capacitat de retenció d'aigua dels sòls calcaris condicionen el desenvolupament de la vegetació, caracteritzada per un matollar dens, d'un a tres metres d'alçària, on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana.

Més a l'interior, el paisatge està integrat per alzinars i pinedes de pi blanc, la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades hi ha la vegetació típica de l'alzinar: l'alzina, el boix, la roja el lligabosc o el marfull.

TORNAR

VEGETACI.jpg

Història i ocupació humana del Parc d'Olèrdola

 

La recerca arqueològica a Olèrdola

La importància històrica i arqueològica del conjunt de Sant Miquel d'Olèrdola és ben coneguda des del segle XVIII. Les primeres excavacions s'hi realitzen a finals del segle XIX, però no és fins l'any 1983 que s'obre una etapa continuada d'intervencions que continua fins avui.

Home i entorn. Una unió indissociable

Si l'home ha ocupat la muntanya de Sant Miquel d'Olèrdola al llarg de 4.000 anys ha estat perquè aquesta li oferia, en determinats moments, uns clars avantatges en relació amb els indrets de l'entorn i en conformitat a les seves necessitats econòmiques, polítiques i socials. D'entre els elements naturals, en destacaríem la mateixa muntanya, envoltada d'alts penya-segats, la presència d'aigua (la font del castell) i el domini territorial.

Les etapes d'ocupació

Les primeres manifestacions d'ocupació de la plataforma d'Olèrdola ens remeten al calcolític-inici de l'edat del bronze (1800 aC). Les escasses restes no permeten definir les característiques de l'assentament humà, però probablement es tracta d'ocupacions temporals, esporàdiques, relacionades amb l'activitat ramadera.

En els inicis de l'edat del ferro (s. VIII aC), l'ocupació d'Olèrdola pren una forma més estable, amb la construcció d'un gran mur que tanca la plataforma envoltada de penya-segats. Amb l'execució d'aquest mur de barrera es defineix un considerable espai de 3,5 hectàrees que esdevindrà la base referencial d'ocupació dels posteriors assentaments. Cal suposar una ocupació dispersa, en cabanes, probablement ubicades prop de la font d'aigua i de la murada. Aquesta muralla no hauríem d'entendre-la com una estructura de caire militar, defensiu, sinó com la tanca d'un espai, probablement amb una funcionalitat de pleta o clos, un recinte on resguardar el ramat. Podem deduir que la muralla s'erigí en funció més d'allò que es volia limitar, en aquests cas una superfície de 3,5 hectàrees, que no pas d'allò que es volia protegir de l'exterior. Ens trobem, doncs, en una societat en què la seva base econòmica està sustentada per la ramaderia i en què aquesta permet un excedent econòmic i el desenvolupament del comerç. Aquesta situació porta vers una creixent jerarquització social.

En època ibèrica (s. VI-I aC), el territori del poble dels cessetans es troba ja plenament estructurat i jerarquitzat. A partir del poder d'una gran capital (Kese, probablement Tarragona), el poblament es reparteix en poblats de diversa categoria i establiments rurals i d'artesans. L'oppidum d'Olèrdola seria un poblat gran, emmurallat, amb altres assentaments menors al seu voltant.

Probablement, la ramaderia continuà tenint un paper important en aquestes primeres etapes ibèriques, com així sembla denotar-ho la presència d'una adoberia i/o tintoreria prop de l'entrada del recinte. Tant l'adobatge de pells com la tintura de llanes són activitats -especialitzades- que cal associar amb la presència de ramats. L'activitat agrícola deuria ser també important i controlada per l'aristocràcia local, però ni la producció, ni l'emmagatzematge ni, probablement, la comercialització es deurien realitzar directament en el poblat, sinó en altres punts del territori, més favorables.

L'organització territorial i social comença a canviar a partir del segle II aC i, especialment, durant la centúria següent, amb l'arribada dels romans a la península ibèrica. Els ibers no abandonen Olèrdola, però, poc a poc, adopten els nous costums i conviuen amb els soldats romans.

Durant el segle I aC, conviuen a Olèrdola els ibers i els soldats que s'ocupen de la fortificació romana. En aquest moment, s'aixequen obres d'infraestructura (la muralla, la cisterna i la torre talaia) directament planificades i dirigides per l'autoritat romana, que tindran, però, una curta etapa de ple funcionament, poc més de 50 anys, amb utilitzacions residuals o secundàries durant l'alt i baix imperi. El castellum d'Olèrdola estava directament relacionat amb la protecció militar i el control del territori i les vies de comunicació entorn de la capital, Tàrraco.

És probable que durant l'antiguitat tardana es comenci a reocupar Olèrdola, aprofitant les construccions antigues. A partir del segle X, a l'alta edat mitjana, es produeix una actuació de monumentalització i concentració de la població a la muntanya. En els textos de la segona meitat del segle X, apareix ja com un vilatge perfectament organitzat i amb un gran territori -terme castral- al seu entorn, d'uns 200 km2. Aquest moment àlgid de la civitas Olerdula, entre els segles X i XI, ve definit per la situació fronterera i per la necessitat del comtat de Barcelona d'organitzar i controlar el seu territori pel costat Sud.

D'aquesta etapa s'han conservat restes notables d'arquitectura en pedra -l'aula del castell, les esglésies romànica i preromànica de Sant Miquel i la muralla perimetral-, però també, restes dels habitatges, de les sitges de gra i, en especial, de les conegudes tombes antropomorfes, altrament dites olerdolanes. Aquest característic tipus de sepultura es troba tant a la necròpoli de l'interior del recinte com a la que es troba al barri fora de les muralles, al Pla dels Albats.

A partir del segle XII, amb l'avanç de les fronteres cristianes vers el Sud, Olèrdola s'abandona gradualment i la seva població es distribueix per la plana, passant el relleu a l'emergent Vilafranca.

TORNAR

 

copy_of_JACIMENT.jpg MUR.jpg copy_of_element_392.jpg

Patrimoni construït

 

Un dels elements més rellevats dins de l'àmbit del Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola és l'elevada densitat i interès del patrimoni arqueològic i arquitectònic que s'hi troba. A més del conjunt central, del qual rep el nom tant el Pla especial com un dels municipis que l'integren, arreu d'aquest àmbit geogràfic es localitzen restes i estructures que palesen la llarga ocupació de l'home sobre aquest territori.

Actualment, tant els elements del patrimoni arquitectònic com els jaciments arqueològics coneguts a la zona resten inventariats i alguns d'ells, a més, protegits per la preceptiva declaració de Béns d'Interès Cultural.

Les restes i jaciments coneguts es divideixen en tres grups segons el seu grau de protecció:

TORNAR

Activitat econòmica

 

El conjunt monumental d'Olèrdola és el principal focus d'atracció de visitants al parc. Sense generar una activitat econòmica directa, és una peça important dels itineraris culturals i naturalístics de la zona.

El bosc cobreix part de l'orografia irregular del seu territori, encara que no s'explota d'una forma productiva. Aprofitant les feixes i els marges, hi han ubicades petites explotacions agràries familiars dedicades al conreu de la vinya i als arbres fruiters.

TORNAR

Què fer al Parc d'Olèrdola?

 

A través d'aquests enllaços trobareu tota la informació que necessiteu en relació a les activitats, serveisdel Parc d'Olèrdola:

TORNAR

Mapes del Parc

 

Mapa d'itineraris senyalitzats (PDF)

El Mapa de carreteres (PDF)

TORNAR

Centres i punts d'informació

  • Punt d'Informació d'Olèrdola

    Informació general del parc.

    Horari : de dilluns a divendres de 10 a 14 h.

 

  • Punt d'Informació del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola

Informació del Parc d'Olèrdola i del Parc del Garraf. Exposició permanent sobre aquest magnífic jaciment arqueològic on trobem restes des de la prehistòria fins l'edat mitjana.

Horari : de dimarts a divendres de 10 a 14 i de 15 a 18 h i dissabtes i festius de 10 a 16 h, entre el 16 d'octubre i el 15 de març. Obert la resta de l'any de 10 a 14 i de 15 a 20 h. Dilluns tancat, excepte els dilluns festius. (Nadal i Cap d'any tancat)
Adreça postal:
Castell d'Olèrdola
08734 Olèrdola
Tel. 938 901 420
A/e: mac.olerdola@gencat.cat
A/e: difusiomac.cultura@gencat.cat
Web: http://www.mac.cat

 

Informació general del parc.

 

  • Punt d'Informació de Canyelles

Horari : de dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i dimecres i divendres, de 16 a 19 h.
Adreça postal:
Ajuntament de Canyelles
Pl. de l'11 de setembre, s/n
08811 Canyelles
Tel. 938 973 011
A/e: p.olerdola.canyelles@diba.cat
Web: http://www.canyelles.cat

TORNAR

Serveis de guies del Parc d'Olèrdola

 

 

  • TRÍADE SCP. Serveis culturals
Empresa contractada per l'Ajuntament d'Olèrdola en virtut del conveni entre la Diputació de Barcelona, el MAC d'Olèrdola, l'Ajuntament de Canyelles i l'Ajuntament d'Olèrdola. Organitzen els itineraris guiats al Parc d'Olèrdola.
Adreça postal:
Misser Rufet, 2n 1a
08720 Vilafranca del Penedès
Tel. 938 172 868
Fax. 938 199 442
A/e: triadecultural@telefonica.net

 

 

TRÍADE Serveis Culturals és una empresa formada per professionals amb experiència en les Ciències Socials i Naturals. TRÍADE, especialitzada en el turisme cultural i l'enoturisme, us obre les portes a conèixer els espais naturals i les terres del Penedès.

Hi podeu fer visites comentades, teatralitzades, passejades a peu o en bicicleta, rutes, visites a museus, centres històrics, cellers i caves, etc.

TORNAR

 

Per  saber-ne més...

 

 

Accedeix a la Pàgina web del Parc Natural d'Olèrdola de la Diputació de Barcelona, amb tota l'informació del Parc.

 

Font: Diputació de Barcelona; Àrea de Territori i Sostenibilitat

TORNAR

 

Passejades pel Parc d'Olèrdola

 

 

 

A través d'aquesta guia que us presentem, podreu descobrir tots els itineraris guiats  pels Parcs d'Olèrdola, del Foix i del Garraf per tot l'any 2014.

Guia Completa

 

A més, també us proposem d'altres activitats com:

Recorregut botànic per l'exterior del castell d'Olèrdola

 

 

 

Altres llocs d'interès

 

Béns d'Interès Cultural

 

Consulteu el Mapa de patrimoni cultural online, a través d'aquest link.

 

Església de Sant Miquel d'Olèrdola

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Cronologia: s. IX-X-XII
  • BIC: R-I-51-0426

Conjunt format per l'església, sepulcres antropomòrfics excavats a la roca, Pla dels Albats i fragments de paret corresponents a l'antiga capella de Santa Maria dels Albats (romànica, segle XI).
ESGLÉSIA: és un interessant exemple de l'arquitectura medieval, en la qual sembla poder-se destriar sis etapes constructives diferents:

  1. Una primitiva església preromànica de la qual sols es conserva la capçalera, de planta semicircular peraltada a l'interior i rectangular a l'exterior, situada a l'angle Nord-Est del conjunt, la nau de la qual s'estendria en direcció Est-Oest. La seva construcció pot datar-se al segle IX.
  2. Un absis de planta quadrada, adossat a les restes del primer temple, i reaprofitat en les fases posteriors. Aquesta construcció correspondria a la que el comte Sunyer va manar edificar i el bisbe Teuderic va consagrar, vers l'any 935.
  3. La nau actual correspondria, a grans trets, a la construcció consagrada pel bisbe Vives l'any 991. La nau, de planta rectangular, molt probablement coberta amb estructura de fusta, pot ésser qualificada de romànic primitiu.
  4. La quarta fase edificatòria correspondria a la transformació d'aquesta nau, amb la construcció d'uns arcs pareders adossats i la seva coberta amb volta de canó recolzada als murs laterals. Aquesta actuació pot datar-se, de forma aproximada, al segle XII.
  5. Remodelació total de l'interior de l'edifici, amb la construcció d'una capella adossada al parament septentrional i el tractament general dels murs interiors, actuació que pot situar-se al segle XVIII i avui desapareguda.
  6. Dues campanyes de restauració desenvolupades pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, els anys 1926-28 (arquitecte, Jeroni Martorell) i 1953-54 (arquitecte, Camil Pallàs).

NECRÒPOLIS DE L'ESGLÉSIA: conjunt de sepultures antropomorfes excavades a la roca, que s'estén al Sud-Est de l'església, de datació alt medieval.

 

PLA DELS ALBATS. ESGLÉSIA: petita esglesiola romànica, probablement consagrada sota l'advocació de Santa Maria, totalment enrunada i de la qual sols es conserva el perímetre de la planta exterior.

 

 

PLA DELS ALBATS. NECRÒPOLIS: Conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca, que s'estén per tot el voltant de l'església. La presència d'un gran nombre de tombes de dimensions molt reduïdes justifica el topònim d'aquest indret.

 

 

Cova dels Segarulls

 

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Tipologia jaciment: cova amb pintures rupestres. Cova d'enterrament
  • Cronologia: bronze final
  • BIC: R-I-55-0328
  • Accés: difícil
  • Estat de conservació: destruït (jaciment) i regular (pintures)

Context: terreny erm. La cova s'obre en les calcàries miocèniques graonades del tram de la Vall conegut pel Fondo de la Seguera, al seu vessant esquerre, a uns 25-30 metres per damunt del camí que transcorre pel seu fons des de la desviació de la carretera C-244, uns 500 m. Després de deixar a la dreta la confluència amb la riera de la Rovira. Vegetació de matolls de llentiscle i fenàs (Hyparrhenia).

 

Cova de Can Castellví

 

 

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Tipologia jaciment: abric amb pintures rupestres. Lloc d'habitació amb estructures conservades.
  • Cronologia: Bronze Final i Medieval
  • BIC.: R-I-55-0325

COVES DE CAN CASTELLVÍ I DE LA VALL: tot al llarg del cingle, poden observar-se coves i abrics utilitzats d'antic per l'home, que a vegades es tancaven amb un mur i en alguns casos es desenvolupen en dos nivells, com ho palesen les restes d'encastaments de bigues observables en els paraments d'algunes d'aquestes activitats.

TALLER DE CAN CASTELLVÍ: jaciment a l'aire lliure. Lloc de centre de reproducció i explotació. Taller de sílex. Context: terreny erm.

 

 

Cronologia: epipaleolític (9000-5000), caleolític (2200-1800) i bronze.

Cova de Can Ximet

 

 

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Tipologia jaciment: abric amb pintures rupestres. Lloc d'habitació amb estructures conservades
  • Cronologia: bronze final i medieval
  • BIC.: R-I-55-0327
  • Estat de conservació: bo

 

Context: terrenys erms

 

 

Les Planes

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Tipologia jaciment: lloc d'habitació sense estructures
  • Cronologia: romà
  • Accés: fàcil
  • Estat de conservació: dolent


Context: explotació agropecuària/terreny erm. Camps amb conreus diversos (vinya, patateres, etc.) i part de zona boscosa i de matollar, al costat Sud de la granja de Sant Miquel, a 800 m. al Sud-Oest del nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. Part superior de la carena que dóna a la Vall per la banda sud.

 

 

 

Cova de la Plana Rodona

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Tipologia jaciment: cova d'enterrament, inhumació
  • Cronologia: bronze mig
  • Accés: Fàcil
  • Estat de conservació: bo (la cova), destruït (el sediment)

 


Context: terreny erm. Paret calcària que s'aixecava sobre la ribera dreta del Torrent de la Seguera. La cavitat s'obre de cara al cementiri de La Plana Rodona, al Nord-Est i dalt la cinglera del vessant esquerre del Torrent de la Rovira.

 

Abric del Cementiri

 

 

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Tipologia jaciment: abric amb pintures rupestres
  • Cronologia: no definida
  • Accés: fàcil
  • Estat de conservació: no definit

 

Context: Terreny erm. Balma ubicada en el vessant calcari del marge esquerra del Torrent de la Rovira, sota el cementiri de la Plana Rodona, al Sud. És un relleu càrstic molt erosionat, sense vegetació apreciable en els vessants (coscolls) i amb pins, alzines i conreus de blat i vinyes de fondal, a banda i banda de la riera.

 

Abric de Segarulls/ Abric sota roca

 

 

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Tipologia jaciment: abric d'habitació
  • Cronologia: neolític, calcolític, bronze final
  • Abric rocós amb pintures rupestres d'estil subesquemàtic, amb una representació de dos arquers esquematitzats i nombroses taques de color de difícil interpretació.
  • Accés: fàcil
  • Estat de conservació: bo


Context: Terreny erm. A la vessant Sud del Fondal de la Seguera, 70 m. Dins de la confluència amb el camí a la Font de Fontanilles (antic camí del castell), completament tapat per una abundant vegetació d'heures i lianes d'alzinar. És molt difícil de localitzar perquè sembla una part més de la cinglera triàsica, sense que es pugui apreciar cap entrant ni sediment acumulat a menys de 10 metres. És un jaciment que cal relacionar amb els altres del tram final del Fondal de la Seguera.

 

 

 

Taller de Fontanilles

 

 

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Tipologia jaciment: situat a l'aire lliure. Centre de reproducció i explotació taller de sílex
  • Cronologia: epipaleolític (9000-5000), neolític, bronze
  • Accés: fàcil
  • Estat de conservació: no definit

Context: terreny erm. Vessant cinglera Segarulls

 

Abrics de la Font de l'Ametlló

 

 

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Tipologia jaciment: abric d'habitació amb estructures conservades
  • Cronologia: medieval
  • Accés: difícil
  • Estat de conservació: regular

 

Context: terreny erm. Conjunt d'abrics situats al Nor-Eest de la masia de Can Ximet, a la cinglera Nord del Fondal de la Seguera, en un espai d'uns 100 metres de llargada, entre aquella masia i la Font de l'Ametlló. Substrat calcari i entorn de vegetació d'alzina, pi, bardissa i altre matollar.

 

 

Font de l'Ametlló

  • Terme municipal: Olèrdola
  • Tipologia jaciment: lloc d'habitació amb estructures conservades. Torre.
  • Cronologia: medieval
  • Accés: difícil
  • Estat de conservació: regular

Context: terreny erm. Els elements i estructures d'aquest conjunt es localitzen a l'entorn de la Font de l'Ametlló, sorgència situada a mitja vessant de la cinglera Nord del Fondal de la Seguera, sota l'extrem Sud-Oest de Les Planes, rocalles i terrenys de conreu vitícola situats damunt del cingle. Paisatge de substrat calcari, amb bosc atapeït (alzina i pi) i bardissa.

Font: Diputació de Barcelona. Àrea de Territori i Sostenibilitat

 

TORNAR

Altres construccions i llocs d'interès

 

  • Cal Ximet
  • Can Castellví
  • Els Segarulls
  • La Cogullada
  • Puig de l'Àliga (458m)
  • Penya del Papiol (383m)
  • Torre de Viladellops
  • Ermita de Sant Joan de Viladellops
  • Torre dels Moros
  • Barri de la Font
  • Sant Sepulcre
  • Església Parroquial de Sant Pere Molanta
  • Parròquia de Sant Miquel
  • Finca La Muntanyeta
  • Església de Sant Jaume de Moja
  • Ermita de Sant Cugat de Moja
  • Torre de Moja

TORNAR

 

Camins i rutes per Olèrdola

 


Mapa Web


Intranet Treballadors Intranet Escoles Bressol Intranet Institucional

Projecte desenvolupat per: SEMIC Internet

Vàlid XHTML 1.0 Transitional CSS Vàlid WCAG 1.0 WAI-AA

Ajuntament d'Olèrdola
Avinguda Catalunya, 12 - 08734 Olèrdola (Barcelona)
Telèfon: 93 890 35 02 - Fax: 93 817 10 59 - e-mail: olerdola@olerdola.cat