Descripció

Testimoni silenciós de la vida rural Les barraques de pedra seca relacionades amb la viticultura varen començar a proliferar en zones muntanyoses del mediterrani entre finals del segle XVIII i XIX. Era una bona manera de tenir aixopluc en cas de temps advers i on poder dormir en les èpoques de més feina als camps més llunyans als nuclis habitats. També s’hi podien guardar eines i estris de camp.

La tècnica constructiva de la pedra seca consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, més o menys treballades i de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. Els materials emprats són extrets, produïts i transformats en el lloc de construcció. Així, la gran quantitat de pedres generades en les tasques del camp s’utilitzaven en la construcció de barraques i marges.

La barraca de la Muntanyeta, adossada a un marge, és de planta circular, amb una porta amb llinda plana, muntants de blocs de pedra ben escairats i falsa cúpula. El seu estat de conservació és bo gràcies a la tasca del grup de pedra seca del Centre Excursionista del Penedès, que la restaurà l’any 2016.