Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Marcador

Conjunt Monumental d'Olèrdola

La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l'edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX. Podeu descobrir-lo a través de les visites i activitats que es proposen tant des del Museu d'Arqueologia de Catalunya - Olèrdola, que és qui gestiona bona part de l'espai, com de les que ofereix el Parc d'Olèrdola.

Església del Sant Sepulcre

ESGLÉSIA I PINTURES MURALS El Sant Sepulcre d’Olèrdola, Bé Cultural d’Interès Nacional, és l’única església romànica de planta circular dedicada al Sant Sepulcre que es conserva a Catalunya.

Masia Torreblanca

El renaixement arquitectònic La masia Torreblanca és la representació de l’arquitectura renaixentista d’Olèrdola. Documentada des d’època medieval, l’edifici actual va ser inicialment de planta quadrangular i coberta a quatre vents. La seva evolució la feu créixer vers el conjunt de planta basilical que veiem actualment, amb una torre de planta quadrada i un cos lateral. Són destacables les finestres emmarcades en pedra i la galeria superior d’arcs rebaixats, amb columnes poligonals coronades per capitells.

Església Parroquial de Sant Miquel d'Olèrdola

Passat i present en un mateix indret L’acolorida representació figurativa i la inscripció amb la data de 1889 que veieu en el timpà frontal de l’entrada, ens anuncia el naixement d’una nova parròquia a Olèrdola, representada amb Sant Miquel, el seu patró. La seva senzillesa, amb una sola nau i un absis semicircular, demostra la intenció per la qual va ser construïda: un nou lloc de culte pel poble, més proper i gran. L’església és coronada per un gran campanar de vuit cares d’aire neogòtic de quasi 27 metres d’alçada.

Forn de Calç de Can Castellví

Una de les instal·lacions cimenteres més antigues de Catalunya L’any 1899 la companyia de ciments i calç hidràulica Butsems-Fradera es va instal·lar en aquesta finca. Els forns, construïts en dues fases, són de tipus continu, és a dir, produïen sense interrupció. L’obra és de maçoneria i l’interior de maó refractari. Cada cos té la seva boca superior i xemeneia. Els edificis annexes servien com a residència temporal dels treballadors, estables i magatzems. Van romandre actius fins el 1906. Al darrera s’observa la pedrera que alimentava els seu forns amb roques calcàries, riques en carbonat de calci. Cremades a més de 900 ºC es transformava en calç. En un replà posterior hi ha les boques superiors i les restes d´una gran bassa. El material cuit era remullat per tal de precipitar la calç. Després de provocar aquesta reacció la calç s’esmicolava i garbellava. La calç, entre altres usos, servia per fer morter per la construcció, com a desinfectant en l’agricultura o per emblanquinar façanes.

Molí d'en Coll

L’aigua de la riera de Santa Digna fou el motor del seu funcionament. En aquest edifici van viure i treballar famílies de moliners durant 500 anys. El nom del molí ve de la primera família propietària, els Coll, una família de cavallers d’important prestigi social i patrimonial de la Vilafranca del Penedès del segle XIV. Malgrat l’estat d’enrunament actual sabem que era un edifici de cinc nivells. A la part més baixa el carcabà, on girava la roda del molí hidràulic que feia moure les moles a la sala del segon nivell. Al tercer nivell hi ha una sala de volta de canó, possiblement el magatzem. Per últim, els nivells superiors eren lloc d’habitatge. A més, hi ha restes de la bassa i el canal que conduïa l’aigua al molí, i edificacions annexes. A començament del XIX hi havia hagut un estable amb un parell de bous, una burra i gallines; una cuina, un rebost amb vi i vinagre, un cup, un celler amb vuit botes, una botiga on hi havia sègol, blat, ordi, mestall, faves i civada. El molí va funcionar fins a finals del segle XIX.

Font de l'Ametlló

Un espai natural amb encant habitat fa més de 1.000 anys La font de l’Ametlló us dóna la benvinguda al fondo de la Seguera, una vall amb gran interès paisatgístic i patrimonial. Aquesta surgència natural entre cingleres calcàries ha estat una fita de l’excursionisme tradicional pels habitants d’aquest territori. Si passegeu pel voltant descobrireu que el seu entorn és molt ric en restes arqueològiques que ens expliquen que aquest espai era estratègic fa més de 1.000 anys. Es tracta d’un conjunt d’abrics aprofitats com a habitatges troglodítics. Hi destaca la base d’una torre de guaita així com murs, escales, sitges –dipòsits de cereals–, i un molí de sang pertanyents a antics assentaments medievals pròxims a la ciutat d’Olèrdola.

Torre de Moja

Bé Cultural d’Interès Nacional que donà origen a la població Aquesta torre fou defensa avançada del castell d’Olèrdola. Documentada per primer cop l’any 981, ha sobreviscut a les vicissituds de la història. A recer d’aquesta torre, immensa i dominant, i de l’església romànica cresqué el poble de Moja. L’aparença que té avui és fruit de la pròpia història de Moja, i dels diferents propietaris que tingué, des del monestir de Sant Cugat del Vallès fins a la família Copons, que en el segle XVIII van rebre el títol de marquesos de Moja. Les parets són fetes de pedres poc treballades, però col·locades en filades i unides amb morter de calç. A l’exterior, els murs eren arrebossats. Destaca la porta de només 1,3 metres, acabada amb una arc de mig punt format per dovelles. La seva alçada de 13 metres, el seu diàmetre de 5 metres i els murs d1,8 metres de gruix, la converteixen en un dels exemples de fortificació d’aquest tipus més imponents del terme d’Olèrdola i del Penedès.

Capella romànica de Sant Cugat (o de Sant Esteve)

Una església feta a mida pel monestir de Sant Cugat, amo i senyor de la comarca, i de Moja L’any 1098 es documenta l’existència de la primera església de Moja, substituïda al segle XII per aquest edifici romànic, propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès. Avui, dedicada a Sant Esteve, el temple concentra el màxim esplendor del romànic català: una porta adovellada d’arc de mig punt dona la benvinguda a un edifici d’una sola nau, amb coberta de volta de canó i absis semicircular. Les dues capelles rectangulars són afegiments del segle XIII. Els arcs llombards i un cap humà a la part exterior de l’absis representen l’estil decoratiu propi d’aquella època. Al campanar de torre quadrada destaquen les finestres geminades i els capitells decorats amb motius vegetals. A l’interior podreu reconèixer una ossera de pedra de només 60 cm de llargada sustentada per dues mènsules amb el frontal cisellat, representant unes cares humanes de factura molt arcaica. Destaca també una petita pica beneitera, de pedra polida.

Document Actions