Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Marcador

Caves Hill

El llegat d’un emprenedor britànic A mitjan del segle XVIII arribava a Moja Joseph Hill. D’esperit emprenedor, es va instal·lar en les vinyes del Maset per conrear la vinya i fer vi. Els seus descendents van continuar el negoci, van aixecar una masia i un celler l’any 1887. L’arquitecte Antoni Pons s’encarregaria de reformar-la aplicant els canons modernistes l’any 1918. Els elements més interessants de la construcció són a la façana: els emmarcaments de les obertures, el coronament esglaonat i el ràfec així com la utilització del maó vist i la ceràmica vidriada de color verd. Més tard, el 1924, es comencen a construir les caves, formades per cinc galeries excavades al subsòl, on de seguida reposarien les primeres ampolles de cava.

Pedrera de la Muntanyeta

Un testimoni centenari de l’extracció de pedra a Olèrdola. La roca calcària ha estat un recurs natural que la humanitat ha explotat al massís del Garraf des d’època romana.

Barraca de la Muntanyeta

Testimoni silenciós de la vida rural Les barraques de pedra seca relacionades amb la viticultura varen començar a proliferar en zones muntanyoses del mediterrani entre finals del segle XVIII i XIX. Era una bona manera de tenir aixopluc en cas de temps advers i on poder dormir en les èpoques de més feina als camps més llunyans als nuclis habitats. També s’hi podien guardar eines i estris de camp.

Casa de Francesc Tort / Cal Barber

El llenguatge del modernisme tardà Aixecada vers el 1917-1920, és un clar exemple d’arquitectura modernista tardana: casa entre mitgeres, planta baixa, pis i golfes. Conserva la visió naturalista del modernisme amb l’ús de ceràmica vidriada verda, que apareix en els ulls de bou superiors, a manera de mènsules al costat de les finestres grans i com element geomètric decoratiu emmarcat en les motllures de maó. La façana és de composició simètrica, centralitzada en un balcó i amb les finestres escalonades. Les motllures atorguen dinamisme i relleu a la façana.

Torre de Viladellops

Un Bé Cultural d’Interès Nacional enmig d’un petit veïnat històric. Fortificació i defensa del segle X dins del terme del castell d’Olèrdola, creada per protegir-se dels atacs sarraïns. La torre de Viladellops fou l’inici d’aquest veïnat. L’orde militar de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem va ser la institució que durant més temps va ostentar la seva jurisdicció. De planta circular i 3 metres de diàmetre, els seus murs fan un gruix d’1,4 metres. La torre es conserva fins el nivell de primer pis, on devia haver la porta, a uns 7 metres des de la base. L’edifici va ser bastit amb pedres irregulars arrenglerades i poc treballades. Al costat s’adossa a una petita capella.

Capella romànica de Sant Joan de Viladellops

Fou propietat dels monestirs de Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Puelles i dels hospitalers L’any 992 aquesta capella romànica ja existia. Ha sobreviscut al llarg del temps i s’hi ha fet nombroses reformes i restauracions. Les últimes de meitat del segle XX. L’edifici és senzill, d’una sola nau de planta rectangular, amb una porta d’entrada d’arc de mig punt i una finestra d’ull de bou. Corona el conjunt el campanar de cadireta. A la façana sud s’hi adossa la sagristia al segle XVII. Davant de la façana destaca la primitiva ara de l’altar, amb forats per les relíquies. A l’interior són d’interès les restes de pintures d’un arc lateral, una talla barroca de fusta dedicada a Sant Joan, i sobretot, un frontal d’altar de rajoles en colors del segle XVII dedicat a Sant Joan, la Mare de Déu i Sant Ramon de Penyafort.

El Conjunt de Viladellops

Testimoni de la tradició vitivinícola local. El lloc de Viladellops està documentat des de l’any 976. La torre fou defensa avançada del castell d’Olèrdola. Al seu entorn, s’hi construí l’església romànica. El seu origen medieval és com alou, una propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial. Des de l’especialització en el conreu de la vinya del Penedès al segle XVIII, totes aquestes cases eren habitades per la pagesia que treballava la vinya i es relacionava amb el propietari de les terres pagant una part de la collita anualment (contracte de cens). El conjunt de cases respira la tradicionalitat de l’habitatge rural d’aquest territori i conserven la seva singularitat i la identitat d’aquest procés històric. Actualment, l’activitat vitivinícola continua de la mà de la família Desvalls, propietària del celler i la finca de Viladellops.

Mil·liari Romà

Una fita romana reutilitzada com a sarcòfag Un mil·liari era una columna de pedra de grans dimensions que se situava al costat de les calçades romanes. Era equivalent als “punts quilomètrics” actuals, i se’n col·locava un cada mil passus (1.478,5 m). A més de gravar-hi les milles, sovint hi havia una inscripció que informava sobre qui havia construït o reparat la via. Aquest conserva dues lletres, a partir de les quals es creu que va ser col·locat a la Via Augusta en època de l’emperador Claudi (41-54 dC). Mesura 2,26 m d’alçada i té un diàmetre de 0,64 m. A la segona meitat del segle VII o el primer terç del segle VIII el mil·liari fou traslladat del seu emplaçament original i buidat per transformar-lo en un sarcòfag. En aquest punt hi havia un cementiri. Fou utilitzat per enterrar-hi un home d’uns 45 anys, relativament alt (1,68 m) i musculós. Segurament fou un personatge important de l’època visigoda.

Necròpoli Medieval de Sant Pere Molanta

El cementiri de la primera església de Sant Pere En aquest indret s’hi va instal·lar la primera església del lloc de Palau Monanta, en el segle X. No és la que veiem avui i, tot i que comparteixen nom i lloc, dista molt de la seva avantpassada romànica. L’antiga església romànica tenia al seu voltant un cementiri. Els sarcòfags de pedra que veieu en són testimoni. Tenen forma antropomorfa i de banyera, tots dos rectangulars, i amb més de dos metres de llargària. Els sarcòfags han estat datats els segles XII i XIII, i suposen un canvi en l’expressió del culte als difunts representades per les tombes antropomorfes excavades directament a la roca, tan ben representades al conjunt monumental d’Olèrdola.

Església Parroquial de Sant Pere Molanta

De Palau Monanta a Sant Pere de Molanta L’indret on ens trobem és una bon exemple de l’evolució històrica en la plana penedesenca, testimonis que ens transporten de l’antiguitat tardana a la barroca. L’actual església parroquial de Sant Pere està construïda damunt de la seva avantpassada romànica, enderrocada abans de 1774. Els sarcòfags de pedra que podeu veure-hi al seu voltant en són un testimoni ben palès. Només tenim testimoni documental d’aquella església i del lloc del Palau Monanta, esmentats al segle X. El temple actual reprodueix molt bé l’estil barroc popular del segle XVIII: edifici de tres naus i capçalera rectangular. Dona la benvinguda un gran portal amb llinda i coronament ondulat, amb un ull de bou al capdamunt. El campanar és de planta quadrada i coberta a quatre vents.

Can Torres de la Font-Tallada

Masia vitivinícola centenària La Tallada era una antiga quadra del terme d’Olèrdola (una demarcació amb jurisdicció pròpia dintre del terme d’un castell). El 1001 era esmentada com a casa, amb terres i arbres, una cort i un molí, del que es conserva la resclosa, vora del torrent de Fontallada. Aquest gran conjunt pairal iniciat l’any 1742 va ser probablement la raó per la qual va néixer el barri de Can Torres, en ubicar-s’hi els treballadors que hi treballaven, que deurien tenir contractes de censos. Avui, sota el nom de Sogas Mascaró, a la masia es continua treballant la terra i produint vins i caves.

Castellot de la Barquera

Testimoni medieval del control militar del territori quan el Penedès era frontera. L’anomenat “Castellot de la Barquera” podria correspondre a la torre que s’aixecava dins l’antiga quadra (una demarcació amb jurisdicció pròpia) de la Tallada, esmentat ja l’any 908. Els nobles, senyors feudals del lloc eren els Fontallada. El topònim actual agafa el nom de la masia propera a aquest indret, la Barquera. Les restes que ens queden dibuixen un castell de planta rectangular. Al costat de ponent sembla que hi havia una torre de planta circular. Per les característiques de les restes del mur i partes que encara es poden veure, podria tractar-se d’una fortificació del segle XI

Can Cerdà

LES CASES DE FERRAN Els capitells romànics de can Cerdà L’origen d’aquest nucli és del segle XI, quan existia una torre de defensa, avui desapareguda. Les cases de Ferran constitueixen un petit nucli de cases pairals de planta basilical, del segle XVIII. La família Milà de Ferran, entre el segle XIV i el XIX van ser propietaris de bona part d’aquestes terres. D’aquesta família naixerien els germans Pau i Manuel Milà i Fontanals, figures cabdals del panorama cultural del segle XIX. Posem la vista en can Cerdà, si us fixeu en la porta d’entrada, veureu a banda i banda, dos capitells amb decoracions figurades. A l’esquerra, la representació d’una figura masculina lligada amb unes cordes entre arcades, bevent d’una bóta petita. A la dreta, es representen dos animals fantàstics, uns grius, caracteritzats per tenir la meitat superior del cos d'àguila i la inferior de lleó. L’estil d’aquest tipus d’escultura en capitell és similar al que hi ha al proper monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, i per tant podrien ser dels segles XII o XIII.

Masia Porroig

Un conjunt clos amb aire historicista El nom de l’indret, situat a l’antiga quadra de Puig-roig de la parròquia de Sant Pere de Molanta, és documentat des del segle XII. La masia és de planta basilical, del segle XVIII, ampliada i reformada al segle XIX. A primera vista, la combinació d’estils ens transporta a una època romàntica: la façana principal és neoclàssica, amb falses pilastres i frontó. La façana posterior és modernista, amb coronament ondulat i esgrafiats amb motius vinícoles. Als laterals dues galeries molt vistoses d’onze arcades. El conjunt es completa amb annexes agrícoles, un hort i una bassa decorada amb una relleu de les muntanyes de Montserrat amb el timbaler del Bruc al damunt.

El Papiol

Talaia formidable sobre la depressió del Penedès El topònim Papiol deriva del mot “pòpia”, que en el vocabulari geogràfic de la llengua popular designa un turó de poca alçada, de forma regularment arrodonida i de base ample: la forma del pit d’una dona. El mot “Papiol” deriva d’aquesta metàfora. El nom ja apareix documentat l’any 992 com a límit de Viladellops (Olèrdola). Aquest cim de 381 metres és visible des de molts punts del Penedès. La penya del Papiol és un contrafort de la serralada Litoral. Gaudiu la panoràmica formidable sobre la depressió del Penedès, amb el teló de fons de la serralada Prelitoral i les muntanyes de Montserrat. Entremig un mosaic quadriculat de vinyes i Vilafranca del Penedès. Per la banda de mar, observeu el massís del Garraf amb els vessants marítims del Penedès i les seves ondulacions forestals de pinedes compactes que moren a la ratlla marítima.

Masia Can Trabal

La tradició arquitectònica de la masia catalana. Masia de planta basilical de 1840 amb diversos annexos que conformen un conjunt tancat. La masia dona nom a la urbanització creada al segle XX. En els seus orígens la producció agrícola era el motor del seu funcionament, actualment es dedica al turisme rural. Els Trabal són una nissaga familiar amb presència a Olèrdola des de fa més de 500 anys.

Document Actions