Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Cinta Bertran transmet la seva estima pel poble en el pregó de la FM de Sant Pere Molanta

La pregonera repassa la seva implicació associativa a Sant Pere i anima a participar en tot el que es faci al poble

dilluns 13 agost 2018

A Cinta Bertran li agradaria que tothom "s’estimés el poble com ho he fet i ho segueixo fent”. Aquest desig resumia bona part del contingut de l’àgil pregó que aquest dilluns a la nit ha pronunciat Cinta Bertran, en l’inici dels actes principals de la Festa Major de Sant Pere Molanta.

Cinta Bertran és una persona molt estimada al poble. Només feia falta repassar l’aspecte de la Sala un dilluns laborable a la nit en ple mes d'agost, plena  de veïns de totes les edats que no es volien perdre aquest acte protagonitzat per una persona que atresora una llarga implicació associativa en manifestacions lúdiques i culturals a Sant Pere Molanta. L’exposició d’aquestes vivències en entitats ha estat l’eix del pregó. Per a fer-ho, Bertran ha triat l’efectiu recurs d’anar  encadenant breus aparicions de veïns que representaven cadascuna de les entitats o activitats que ha anat fent Cinta Bertran a Sant Pere Molanta. Tot, marcat per un to de joia i agraïment, sense descuidar algun apunt crític.copy4_of_preg2.JPGcopy4_of_preg3.JPGcopy3_of_preg4.JPGpreg5.JPG

Bertran ha rememorat les seves primeres vivències de Festa Major, quan tenia cinc anys i mig i el seu pare portava el bar de la Societat. En entrar la seva filla gran a l’escola, ella es va fer de l’AMPA. Del pas per aquesta entitat ha destacat la feina d’oferir un servei de menjador. Primer es va poder organitzar a La Posada, després a la Sala i més endavant “a l’edifici nou” de l’antiga escola “sense tocar la pista”. Va ajudar al Pare Noel, als reis mags i va tenir un paper protagonista en els carnavals a l’escola. Sota la iniciativa de l’Àngels Vinyals, va participar en el taller per a fer els capgrossos i va ser una de les fundadores del Rítmica Olèrdola, on anaven a competir les seves dues filles.

Bertran també va recordar l’empenta dels primers Firamercats i va situar que “en canviar l’Ajuntament” es van patir canvis que van comportar que aquell mateix any no es fes la fira “perquè per tirar-lo endavant primer havíem de posar nosaltres els diners i després ja ho cobraríem del ajuntament. Ens vam tirar enrere i a partir de les hores, ja no va ser el mateix fer aquesta fira”. Cinta Betran, malgrat confessar que no li agraden els coets, va formar part del grup fundacional dels Diables. També recordava com, a cops d’acompanyar a la seva filla als assajos, va acabar incorporant-se a la Bolangera perquè faltaven balladors. Amb orgull poc dissimulat, també esmentava com el grup de carnaval de Sant Pere Molanta, en 11 anys de funcionament autònom sense l’Arboçar, ha passat dels 42 a gairebé els 160 participants. Actualment és acompanyant de la colla dels Geganters i col.labora amb el Grup de Joves en actes com l’empalmada i amb l’Associació de Veïns. En esmentar aquesta entitat, Bertran va mostrar la seva satisfacció perquè de la mà de l’Associació s’havia creat el nou Ball de Gitanes de Sant Pere Molanta. I com a exemple d’estar sempre disposada a donar un cop de mà, tampoc va descuidar assenyalar que col·labora igualment amb la cursa solidària Vallmoranta.

El darrer dels veïns en aparèixer dalt de l’escenari va ser Manel Zapater, el seu marit, amb qui va compartir el fragment d’un ball. Això li va donar peu a recordar a Cinta Bertran el compromís que tots dos van tenir per formar part de la Societat. L’any passat, la Societat va fer 100 anys i en la commemoració de l’aniversari “no hi vam ser tots, oi Lucas”, en referència a l’absència de l’alcalde en l’acte. Els darrers agraïments van ser dirigits als Joves per haver assumit en els darrers anys l’organització de la Festa Major i va voler finalment fer un agraïment genèric a tothom “per omplir tant la meva vida” . El darrer missatge va ser el d’animar a participar “en tot el que es faci al poble” i a fer-se soci de la Societat, perquè “quants més serem més riurem i més coses es podran fer”.

El Cant dels Segadors posava punt i final a un pregó entretingut que va permetre comprovar l’intens compromís de Cinta Bertran amb el seu poble.

Pots escoltar íntegre el pregó de Cinta Bertran, enregistrat per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Escolta l'entrevista feta per Canal 20-Ràdio Olèrdola a Cinta Bertran, en acabar el pregó, clicant aquí

Aquest és el text del pregó:

 

Bona nit, veïns veïnes del nostre poble.

No se si estaré a l’alçada de fer el pregó ja que jo no soc bona oradora. Però pels que ja em coneixeu no se dir que no, i aquí em teniu, aquí a davant de tots vosaltres amb els nervis a flor de pell. No serà perquè no em conegueu, o perquè sempre passo desapercebuda, simplement perquè tots els ulls estan centrats en mi...

Bé, us parlaré una mica sobre el meu pas pel poble.

Tot comença amb l’emoció de la festa major, i us preguntareu perquè? Doncs eren unes dates on ens reuníem tots al voltant de la taula, tot i que també anàvem notant les faltes any rere any. Aquests esdeveniments van ser una mica els culpables d’acabar formant part de casi totes les entitats del poble, sense descartar que m’agrada la gresca.

Els meus primers records que tinc de la festa major, es aquí mateix amb una sala ben diferent. Quin records amb l’estufa allà al darrera, mentre jo ballava sobre els peus del meu pare, quan tan sols tenia 5 anys i mig. En aquella època el meu pare portava el bar de la societat i poc després va morir el meu avi Jepet. Des d’aquella festa major, he anat vivint amb molta il·lusió les que han anat venint, però quan va néixer la meva filla Aina ja vaig sentir que tenia d’implicar-me una mica més.

Ara que jo no tinc ni fotos, ni diapositives, us aniré fent passar per aquí l’escenari, alguns dels moments de la meva petita historia en aquest poble acompanyats de musiques conegudes.

1. ESCOLA (m’agrada l’escola) àJUDITH

Quan l’Aina va entrar a l’escola, ja vaig entrar a la junta de l’AMPA. Ens vam trobar amb un problema, NO HI HAVIA MENJADOR i un dels objectius va ser cobrir l’espai del migdia dels nens que no vivien al poble, com era el nostre cas. Tot rumiant i estudiant les possibilitats que oferia el poble, vam anar a parlar amb la posada i ves per on, els nens/nenes a dinar a la posada. “Quina escola pot dir això?” Gràcies Fina i Joan.

Tot i que més endavant, negociant amb l’ajuntament, ens van construir el menjador d’aquí dintre, on els nens un cop acabaven de dinar jugaven com a bojos dintre d’aquestes quatre parets. Al cap d’uns anys, el menjador que recordàvem es va quedar petit, ja que mica en mica l’escola anava creixent i va ser quan es va instal·lar un menjador a l’edifici nou de l’escola, sense necessitat de tocar la pista.

2. Pare noel à ALBERT

No se si recordareu els nadals de fa uns quants anys! qui portava els regals? El Pare Noel! El pare Noel era una incògnita, tot i que els més grans em deien:

- Erets tu Cinta!

Però jo sempre els contestava: No jo no! Però era difícil que no em reconeguessin... tot i que ho intentava. Jo només ajudava al pare Noel en la data tant assenyalada que s’acostava. Això no s’acabava aquí, ja que després ràpid i corrents havíem de muntar la carrossa per ses majestats els reis que arribaven d’Orient.

3. Reis (fum fum fum)àCARLES

D’aquesta manera els facilitàvem l’entrega d’una part dels regals que tant grans com petits rebrien aquella mateixa nit, el 5 de gener. La ruta que seguíem era la següent:

La sortida es feia de cal Sadurní cap a Can Trabal “Barri de Cal callo”, després anàvem cap a Sant Miquel d’Olèrdola, quin fred devien passar, en acabat ens dirigíem a Cal l’Amparo per arribar finalment a Sant Pere Molanta. Que com ja sabeu els acompanyàvem a la sala i més tard anàvem a repartir casa per casa. Es despedien ses majestats perquè sinó la feina se’ls acumulava i els esperàvem impacients l’any vinent. Així any rere any.

4. Carnaval escola (la vida es un carnaval) MARCEL

S’acostaven les dates de carnaval a l’escola. A què no endevineu qui feia de carnestoltes? Doncs la pallassa, però de veritat que m’ho passava molt bé. On no ho passava tant bé era llegint el prego. Soc molt vergonyosa. Cada any li demanava les disfresses a uns amics de sitges, el Peñas i la Sofia. Ja veieu feia el que fes falta pels nens cap problema, allà em tenien.

5. AligaàCARLES MONTANÉ

L’Àngels Vinyals va tenir una brillant idea. Fer un taller de caps grossos. Allà estava l’Ariadna dintre del cotxet i jo fent manualitats. No recordo si en vam fer 31 o 32, érem una bona colla de cap grossos, la més gran. Encara recordo els assajos dels balls per les sortides que poguessin presentar-s’hi, fer-los amb moltes ganes i il·lusió.

6. Rítmica (alegria)  ARII

Fa molts i molts anys, la meva filla gran volia fer rítmica, era l’esport que li agradava després de provar-ne varis. Vam fer un grup molt maco, creant el Club Rítmica Olèrdola i al poc temps la peque l’Ariadna, també es va animar a fer aquest esport, encara que no en tenia prou i al mateix temps també feia aeròbic, juntament amb el Carles Batet. La parelleta eren molt petits i feien molta gracia veure’ls ballar junts, a més aconseguint premis per l’esforç realitzat. Tot esforç te la seva recompensa. Al cap d’uns anys, l’Arii va haver de fer un pensament i escollir entre els dos esports. La decisió per això la tenia clara, volia continuar amb la rítmica i d’aquesta manera es van centrar tant l’una com l’altra. Com els agradava tant, tenia el castic perfecte si era necessari:

La frase començava: “No anireu a rítmica, si...” – A copia d’anys van fer moltes amistats i molt bona carrera. Això si, l’esforç era tant de les nenes com dels pares, ja ens veies cap de setmana si i cap de setmana també de competició. Que si territorials, Barcelona comarques, finals de Catalunya, finals estatals, Andorra... Ara en l’actualitat no competeixen però encara segueixen tenien relació.

7. Firamercat (corren) àPILAR

Una de les fires més conegudes de Sant Pere, era Firamercat. Dic era, perquè ja no es celebra. Aquesta idea va ser fruit de l’Angels Vinyals. Consistia en muntar una fira al llarg d’un o varis carrers, on s’omplien d’antiquaris i brocanters simplement un diumenge a l’any. Per muntar la fira, ens passàvem tot el dissabte muntant ja fos la megafonia, les ombres, les parcel·les dels paradistes... Al mateix dissabte per allargar la festa, fèiem un sopar popular i un ball per anar a dormir relaxats, això si tenies la sort de poder anar a dormir, oi Angels i Josep? La fira en general no va canviar gaire la seva estructura, però si que canviaven els dinars. Als primers anys dinàvem el menú de La Posada. Després vam passar al dinar típic de Sant Pere una bona paella d’arròs, i com no, amb la col·laboració del Colastic, el nostre paellero. Els últims anys, érem els mateixos de sempre i vam decidir anar a buscar els dinars dels paradistes a Avinyonet. La feina era embossar i repartir.

Aquesta fira va començar molt forta, penseu que venien paradistes des de França. Comptàvem amb les furgonetes i les mans dels regidors de l’ajuntament, que els agradaven col·laborar, però això eren altres temps.

No es va donar el cas, però si no haguéssim pogut arribar a pagar les factures, sabíem que teníem l’ajuntament al darrera per ajudar en aquest acte cultural. Quan va canviar l’ajuntament, vam patir una sèrie de canvis, penseu que aquell mateix any ja no vam fer firamercat, el motiu va ser perquè per tirar-lo endavant primer havíem de posar nosaltres els diners i després ja ho cobraríem del ajuntament. Ens vam tirar enrere i a partir de les hores, ja no va ser el mateix fer aquesta fira.

8. Diables (timbalers)à CRISTOBAL

La historia dels diables de Sant Pere va començar, un bon dia en Cristoval, en Jordi Muntaner, en Piñol i en Joan cassanelles i per últim una servidora. Va sortir el tema de muntar una colla de diables i més endavant dels timbalers. Els vestits els va confeccionar la Rosa Mª, i mica en mica s’anaven adquirint els timbals, bombos... Tota la meva família formava parts dels timbalers. He de confessar que li tinc una mica de pànic als petards. En aquest punt, em permetreu fer un recordatori amb els meus pares, ja que també venien. Però quan la colla va anar creixent, ho vam deixar una mica a banda i vam canviar el foc pels gegants.

9. Bolangera (bolangera)àJORDI I AINA

La Nenen li rondava una idea pel cap, recuperar el ball de la bolangera? Jo feia de taxi ens els assajos de l’Aina, però sempre hi havia alguna parella que es quedava penjada i s’escoltava la frase de...

- Avui en falta un... Cinta t’hi pots posar?

I amb la tonteria, la Cinta es va anar aprenent els balls i va passar a formar part del ball de la Bolangera. Tant podia ser el Cinto com la Cinta. Ara de moment els vestits estan penjats però com ens agradava la jota.(jota)

10. Carvanal (samba)àELI i BIEL

El grup de carnaval de Sant Pere Molanta, els inicis van començar amb l’Arboçar i després es van quedar el Santi, Asun, Rosa, Joan i Montserrat Alabreda, etc. Però va arribar un moment que van plegar i la família Zapater Bertran juntament amb altres participants del carnaval vam assumir la responsabilitat. Com podeu saber, el més difícil es pensar el tema, la carrossa i els vestits. Quin mal de cap! Però... ja fa 11 anys que hi som i amb ganes de seguir tirant endavant. De 42 persones que vàrem començar, entre els que ballaven i els que muntaven la carrossa, hem passat a ser una colla de 160 i pico.

Com que som un matrimoni fàcil d’enredar ens van enganxar per formar part de la família gegantera. El Manel com a portador i jo com acompanyant. Pobre Manel no entenia res, quan ens vam casar, viure d’aquesta manera totes les activitats que fem en aquest poble i ves per on ell avui en dia és un més del poble.

11. Empalmada (todos los días sale el sol)àARI, MARI,LIA, LAIA, LAURA

La nit de l’empalmada hi ha molts nervis i molta rauxa, i per donar un cop de mà als joves, jo m’encarrego dels més petits del grup, amb la venta de tiquets i caixa.

També he format part amb l’associació de veïns, però principalment amb els companys de la paella. Colastic, Santi, Rafa i el personal que no es veu: Montse Via, Rosa, Pilar Grimau, Neus, i Paco fent la xocolata. Estic molt contenta que sota la mà d’aquesta associació s’hagi creat un nou ball... molta merda gitanilles.

Com també he donat un cop de mà amb la vallmoranta, ja sigui amb la paella, com amb qualsevol altre cosa que fa falta. Sempre estic disposada a donar un cop de mà. Per vosaltres, per la gent del nostre poble, per gaudir tots junts de la festa.

12. Societat (ball de rams)àMONTE

No m’oblido pas de la Societat principal. Què us en puc dir? No estava disposada a perdre una entitat tant aferrada al poble com es aquesta, i vaig decidir juntament amb el meu marit formar-ne part. Sobre ella m’agradaria remarcar que l’any passat vam celebrar els 100 anys, però no hi vam ser tots oi Lucas? Gràcies Arantxa. Deu ser que fer 100 anys no te massa importància. Perdoneu però algú ho havia de dir. M’agradaria que tothom s’estimés al poble com ho he fet i ho segueixo fent, i que a mesura de lo possible es col·laborés amb tot el que es fa al poble.

Agrair amb els joves per haver tirat endavant durant aquests anys passats la festa major, tot i que encara segueixen col·laborant. I recolzar la proposta junt amb la societat de proposar-me de pregonera d’enguany, per mi es un honor molt gran estar davant de tots vosaltres i explicar a pinzellades el meu pas per aquí, de la mateixa manera que nombrar petits relats que han passat en aquest poble.

Moltes moltes gràcies de tot cor,

Amb aquesta representació que veieu aquí a dalt de l’escenari, vull donar les gràcies a tothom per omplir tant la meva vida i us animo a participar en tot el que es faci al poble i al mateix temps que us feu socis de la societat, perquè quants més serem més riurem i més coses es podran fer.

Us desitjo molt bona festa major i endavant que gaudiu de tots els actes que tot just comencen,

Visca la festa major de Sant Pere,

Visca Sant Pere Molanta i

Visca Catalunya.

(SEGADORS)

Document Actions