Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Després de sobreviure dos dies atrapat al Mont Blanc, l’olerdolenc Jordi Gil referma que les incidències a la muntanya cal afrontar-les amb serenitat i optimitzant l’energia

Gil va estar atrapat a més de 4.150 metres d’altitud, amb temperatures de 20 graus sota zero i enmig de fortes tempestes
Jordi Gil és de Sant Miquel
Jordi Gil és de Sant Miquel

dimarts 14 agost 2012


Jordi Gil, alpinista de Sant Miquel d’Olèrdola de 43 anys d’edat, acaba de passar un tràngol que no oblidarà mai.  Juntament amb dos companys més d’escalada, va passar dos dies atrapat al Mont Blanc. Dissabte 4 d’agost iniciaven l’ascens per l’aresta de Küffner, a l’anomenat Mont Malaït, prop del cim del Mont Blanc. Les previsions meteorològiques que el grup havia consultat indicaven que no hi havia risc de mal temps. Així també ho van contrastar amb un grup d’alpinistes austríacs amb qui van coincidir en el refugi abans de l’ascensió. Però havent superat la meitat de l’aresta, els va sorprendre una potent tempesta, amb fortes descàrregues d’aparell elèctric. Els estris metàl·lics que portaven , per evitar l’atracció dels llamps, els van allunyar tant com van poder. Van decidir dormir a la muntanya, descartant la tornada perquè s’exposaven a allaus de neu. Estaven a 4.150 metres d’altitud i s’exposaven a temperatures properes als 20 graus sota zero.

Aquella primera nit, Gil explica que “va començar l’agonia”. Va aparèixer una tempesta de nou espectacular i l’endemà, diumenge al matí, és quan truquen al servei de Rescat. El diumenge van sentir el soroll d’un helicòpter, però no els van trobar. Això no va passar fins dilluns a la tarda, després de que de nou un helicòpter passés prop del lloc on eren els tres alpinistes, sense localitzar-los. Una última trucada, abans d’esgotar-se la bateria del mòbil,  va ser decisiva per desencadenar el rescat, tal i com reconeixia Gil. Amb serenitat, però sense desdibuixar la situació real que van patir, aquest experimentat alpinista indica que “si haguéssim passat una nit més a la muntanya, potser ara no estaríem parlant perquè anàvem bastant apurats”.

Un dels seus companys d’expedició, Joan Carles Liébana, va ser ingressat en un hospital de la Vall d’Aosta per curar-se les extremitats congelades. En el cas de Jordi Gil, les seqüeles de l’aventura han estat lleus. En un primer moment va patir espasmes per la hipotèrmia, però ara ja ha reprès amb normalitat la seva vida.

Jordi Gil ha refermat que a la muntanya s’ha d’anar amb molta prudència, afrontant situacions d’emergència “amb serenitat, sense atabalar-se i mirant d’optimitzar l’energia”.

L’aventura no ha fet que Jordi Gil es replantegés la intensitat de la seva afició a la muntanya. Diu que aquestes i altres experiències que ha viscut, no el porten “a penjar els hàbits” . De fet, amb els seus altres dos companys d’expedició ja planegen quan tornaran al Mont Blanc per completar la via que van deixar a mitges. Això sí, havent-se assegurat que es trobaran el millor dels temps possibles.

 

 

 

 

 

Document Actions