Durant el pregó de la Festa Major de Sant Miquel Maria Montané convida a fer “un poble fort amb entitats fortes”

 Evocació ben plena de detalls i de tendresa, però també projecció de futur des de la més profunda estima al poble.  Aquests van ser alguns dels ingredients que van impregnar el pregó de la Festa Major de Sant Miquel d’Olèrdola  que Maria Montané va oferir aquest divendres a la nit. El seu va ser un pregó proper en les formes, com va anunciar, però amb la profunditat d’apel·lar a grans propòsits que poden servir d’inspiració per a fer un poble millor. I és que després de recordar passatges de la seva infantesa i de rememorar la intensitat del treball de la Junta de la Societat que va encapçalar dels anys 2010 al 2014, Maria Montané va cloure el pregó oferint tota una sensata i sentida guia de com vol que sigui Sant Miquel d’Olèrdola. Una relació de propòsits que, a jutjar per les reaccions de la sala, de ben segur subscriurien els assistents que gairebé omplien aquest divendres el local Rossend Montané

Com vol Sant Miquel

A Maria Montané li agradaria que Sant Miquel “segueixi sent un poble petit que es fa gran”. També desitjaria que se seguissin fent festes,” ja sigui recuperant les que s'han perdut, conservant les que tenim o creant-ne de noves” amb el propòst  “que les festes a Sant Miquel segueixin sent punt de trobada per a tots els veïns”.

Entre els desitjos de la pregonera també hi ha el de tenir “un poble fort amb entitats fortes” . I aquí va esmentar  la Societat Cultural La Lleialtat, el Teatre l'Arrel, Els Llops i “d'altres que si ens ve degust tinguem la valentia i l'empenta de formar-les”. Sense  entitats, va subratllar Montané, “no hi ha cultura, no hi ha diversió, no hi ha poble”.

A Montané també li agradaria que “fóssim capaços de crear records per als més petits” perquè  “quan es facin grans recordin Sant Miquel amb l'emoció que jo el recordo”. Finalment va demanar com a desig que tothom se senti de Sant Miquel, faci el que faci o hagi “vingut, marxat o tornat”.

Ser participants i protagonistes

Maria Montané va detallar que va acceptar fer el pregó seguint el criteri  de que “durant la Festa Major i en totes les altres festes, tots hi tenim un paper important i tots n'hem de ser participants i protagonistes d'alguna manera”. Montané va defensar que no es triés l’opció “fàcil de no sortir al carrer, de no participar, sinó que sortim al carrer” . La pregonera feia una crida “a disfrutar  del nostre poble amb els nostres veïns” i a participar dels actes.

Dels seus anys d’infantesa, recordava les festes a la Sala Vella, el procés de construcció del Local Nou o el seu pas pel grup de teatre. També qualificava com a “màgic” com es reunien les famílies en el concert vermut.

Un dels moments més emotius del pregó va ser quan Maria Montané  li va agrair al seu germà Josep el seu recolzament durant els quatre anys en què va ser la presidenta de la Societat: “mai li he dit però tenir-lo al meu costat en aquell moment i durant tots els quatre anys va ser una gran sort i un recolzament imprescindible, gràcies Josep”.

De la seva etapa com a presidenta va subratllar la feina que comportava organitzar les festes, les reunions setmanals o bé anècdotes com comptar amb el rat penat “Miqueló” de company de reunió al Local o haver de fer sense micro una recepció dels Reis Mags al Local.

Ajuda a les entitats

Maria Montané va demanar i proposar “una mica més d'ajuda a les entitats per part de l'Ajuntament”. Montané va recordar que les persones que formen part de les entitats “som gent que ens hi dediquem de forma voluntària, sense demanar res a canvi” per aportar “moments de cultura, celebració i unió al poble i al municipi”. La pregonera va precisar que aquest suport era necessari “en la gestió i els tràmits” perquè “en moltes ocasions la part dels papers és la que acaba pesant més en una entitat i desgastant als seus membres”

Un cop acabat el pregó formalment i havent rebut ja els records de mans de la Junta de la Societat, Montané va proposar als assistents que ballessin l’anomenat “ball del soci”. I així va ser. Ballant i amb ambient de germanor finalitzava aquest acte que obria aquest divendres la Festa Major de Sant Miquel

Escolta íntegre el pregó de Maria Montané clicant aquí

Escolta l’entrevista a Maria Montané, enregistrada per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

TEXT ÍNTEGRE DEL PREGÓ DE MARIA MONTANÉ:

Benvinguts i bona nit a tothom!

 Es un plaer estar aquí a d'alt i obrir els actes de la Festa Major de Sant Miquel d'Olèrdola 2022.

 Us miro i se'm posa la pell de gallina.

 He de reconeixer que tinc certa curiositat per saber el que alguns de vosaltres en obrir el programa o ara mateix estareu pensant.... mira-te-la la vaig veure néixer o la vaig conèixer de ben petita, una mica tímida que corria amunt i avall darrere les cuixes dels seus pares, o es aquella noia que fa ben poc donava tombs pel carrer intentant fer dormir al Bruc.

 De tota manera em presentaré: Sóc la Maria Montané Verge, filla d'en Rossend Montané i l'Ana Maria Verge, germana petita del Josep Montané. Nascuda fa 35 anys al Barri de la Serreta i Olerdolenca. Vivint a Sant Miquel des de fa poc més de 6 anys amb el Carles, com ell diu, fill de Sant Sadurní i ara ja Miquelenc i Olerdolenc, amb un fill en Bruc i la petita Elvira que està en camí!

 M'agrada llegir, cuinar i fer esport, disfruto moltíssim dels dinars familiars i les trobades amb amics.

 Vaig ser presidenta de la Societat Cultural la Lleialtat durant quatre anys, del 2010 al 2014, i després vinculada amb l'entitat encarregada de la Benvinguda a Ses Magestats els Reis Mags d'Orient.

 Soc fisioterapeuta, un professió que m'encanta i que des dels dotze anys tenia clar que m'hi volia dedicar. Orgullosa d'haver-ho aconseguit i que dia darrere dia em permet ajudar i acompanyar a la gent a mantenir i millorar el seu estat de salut.

 SEGONA PART

He de confessar que no ha estat fàcil imaginar-me aquí a d'alt de pregonera i llençar-me a escriure aquest pregó, sempre he admirat als pregoners per la valentia que això suposava. Aquests dies escrivint recordava als pregoners durant els meus quatre anys a la Junta; el 2010 van ser el Grup de Joves format per el Pere Joan, el Kilian y el Keneth, el 2011 l'Oscar Callejas, el 2012 el Joan Carles Álvarez, i el 2013 el Mauri Ullate, avui em veig aquí a d'alt i encara no m'ho crec.

 De fet és ben veritat que vaig tenir la opció de pensar-m'ho i dir que no i treure'm aquest pes de sobre, dic que no i que sigui un altre el que pugi aquí a d'alt, aquesta era la opció fàcil. La qüestió és que no m'ho vaig pensar i vaig dir que si, sense saber massa en quin jardí m'estava posant.

 Penso que durant la Festa Major i en totes les altres festes, tots hi tenim un paper important i tots n'hem de ser participants i protagonistes d'alguna manera. Des de qui des de fa setmanes dedica el seu temps en pensar i organitzar els actes, a tots els qui  fan que aquests actes siguin possibles i als qui arribat el moment participem d'aquests actes. Per mi això fa un poble gran, per petit que sigui.

 Per tant no podia dir que no al meu paper en aquesta festa major de ser pregonera, i per això aprofito i només començar, per dir que no triem el opció fàcil de no sortir al carrer, de no participar, sinó que sortim al carrer i disfrutem del nostre poble amb els nostres veïns i el fem gran! Participem dels actes, i tots en serem protagonistes!

 En seguir escrivint em pregunto que es ser per mi de Sant Miquel?

Per mi es formar part d'un petit poble que es capaç de fer-se gran, i jo amb ell.

 De ben petita recordo ser de Sant Miquel amb un somriure, hi baixàvem sobretot a missa i per festes.

 Recordo amb molta dolçor les festes viscudes a la Sala vella, en tancar els ulls em recordo molt petita i vestida de caputxeta, veig la sala plena de confeti, gent ballant i nens corrent per tot arreu, suposo que son moltes festes viscudes allà. Sense marxar de la sala vella en sento la veu del Tubella sortejant números de la toia, quina alegria s'hi respirava, recordo com es repartien números i ampolles de cava i sortejaven pernils i xais.

 Precisament aquesta figura de sortejar la toia em fa posar la pell de gallina en imaginar-me temps enrere com va anar passant de l'Agustí Quadres,  al Rossend Montané, el papa, al Josep Anton Tubella, i al Joan Batet, quin privilegi per Sant Miquel comptar amb la seva empenta i les seves veus!

 D'una mica mes gran i amb una mica de vergonya em veig d'alt l'escenari fent una obra de teatre dirigida per Marina i la Clara, jo era dels petits i només en recordo donar voltes amunt i avall, diguéssim que el teatre no ha estat lo meu. I com no recordar els petits vidres de la porta de la sala entelats i un fred terrible al sortir-ne.

 Després em vaig anar fent una mica més gran i durant molt de temps al sortir de missa els diumenges veiem con s'anava construint el Local Nou, el que havia de ser el punt de trobada de la gent del poble, s'ha de dir que es va fer esperar.

 Es aquí on els records es fan més reals, i puc escoltar de fons les cançons de l'orquestra Centauro, per mi una de les primeres festes que recordo, puc veure si miro una mica mes en allà una llum petita en un ambient fosc, els últims anys del poeta del secà, en aquell moment heretat per en Gualbert Carrasco de l'Agustí Quadres, he de dir que sempre he sentit nostàlgia de no haver viscut més en aquella època i poder-ho recordar millor.

 Un altre moment que em trasllada al mig de la sala és el ball de Socis, l'anomenat oficialment “el deseado”, de ben petita mirava als veïns i veïnes ballar-lo amb cares d'alegria i orgull, i fins i tot imaginava que un dia jo el podria ballar, així ha estat. Tan de bo no l'acabem perdem.

 Si allargo la mirada a costat i costat de la Sala puc veure llargues taules preparades pel concert vermouth era el moment en que ens ajuntàvem les famílies del poble a gaudir d'una estona ben divertida, hi havia la taula dels Duran, els Ullate, els de les Planes, els Montané i un llarg ecetera, era màgic! Després cadascú a casa seva a seguir amb el dinar de Festa Major.

 Me'n adono de lo afortunada que soc per tenir dins meu aquesta pila ben gran de records i emocions, gràcies a tots aquelles persones que quan jo era petita ho vam fer possible.

 Per tot això al 2010 en saber que la Junta de la Societat Cultural La Lleialtat buscava relleu, vam decidir aixecar el braç durant l'Assemblea de socis i expressar les  nostres intencions de formar junta si s'hi posava algú més i dic nosaltres per que el meu costat hi havia el meu germà el Josep que després de comentar-ho a casa també s'hi va unir. Crec que mai li he dit però tenir-o al meu costat en aquell moment i durant tots els quatre anys va ser una gran sort i un recolzament imprescindible, gràcies Josep.

 Així va ser com juntament amb la majoria de membres de la junta sortint la Imma Girona, el Santi Pardo, el Juanma Serrano i la Mamen Martos i els nous la Mari Villanueva, el Josep i jo vam acabar formant Junta, tots nosaltres ben diferents i tan! La sorpresa va ser acabar sent la presidenta de la Societat Cultural La Lleialtat, un gran repte personal! No era pas conscient el que estava per venir els pròxims quatre anys.

 Com a anècdota puc dir que la primera festa que vam organitzar jo no hi vaig ser, era un Sant Joan i jo que tot just acabava la carrera estava de viatge a Tenerife.

 Penso en tots ells i es inevitable sentir un pessic aquí a dins, vam passar tants moments, vam riure i vam plorar us ho puc assegurar, vam moure taules i també vam pujar sobre les taules, mil reunions, aproximadament una per setmana, algunes mes productives que d'altres, fins i tot algunes acompanyats d'en Miqueló, un rat penat que voltava per aquí. Junts vam compartir molts nervis en acostar-se qualsevol acte per petit que fos!

 Ja que soc aquí a d'alt, una vegada més vull donar-los les gràcies per fer-ho possible, per confiar i treballar en tirar endavant tots els actes, al final formar part de la  junta durant tants anys, vol dir  formar una família i viure-hi el dia a dia.

 Per aquí tinc la meva llibreta de les reunions, aquests dies l'he tornat a obrir, i es recordar el dia a dia de l'entitat, la recepta amb tots els ingredients per a cada una de les festes que vam organitzar, i al seu costat sempre el manyoc de claus de totes les portes del Local, en puc sentir el seu soroll.

 De les activitats que vam organitzar, per excel·lència, la Festa Major i la Festa del Most, les dues amb poc més d'un mes de diferència i amb força feina, així que calia posar-se les piles, la Festa Major per la gran quantitat d'actes, entitats i persones que involucra, la Festa del Most per la olor a caldo que tot ho impregnava, fins i tot a casa que alguns dies abans ja es veien olles, mongetes i carcasses de pollastre,  la més divertida el Carnaval, quin plaer obrir els dos sacs de confeti al mig de la sala. Però també vam celebrar Cap d'any, Sant Jordi, la Revetlla de Sant Joan, l'11 de Setembre, Sant Miquel, la rebuda del patge i la rebuda de Ses Majestats els Reis Mags d'Orient.

 I justament donar la benvinguda a Ses Majestats sempre va ser la meva preferida, amb quina il·lusió ho vaig arribar a fer! Veure'ls arribar i després disfrutar de totes les il·lusions de grans i petits que pugen aquí a d'alt amb la Sala plena de gom a gom. 

 Com a curiositat i justament en la rebuda dels Ses Majestats, hi haver un any, que el micròfon que havia d'utilitzar per donar la benvinguda no va arriba a temps, quins nervis, no hi va haver més remei que començar a pulmó i cridar demanant si us plau el màxim silenci, com si això la nit amb mes nervis de l'any fos fàcil, per sort aviat van arribar un altaveu i un micròfon de la mà d'en Javi.

 Formar part de la Junta de la Societat té grans recompenses i tan que si, és una satisfacció veure com tot tira endavant, i ja si aconsegueixes la participació dels veïns  no es pot demanar res més, per això tots som tan importants i protagonistes!

 I ja que soc aquí a d'alt, aprofito la ocasió per demanar i proposar una mica mes d'ajuda a les entitats per part de l'Ajuntament, som gent que ens hi dediquem de forma voluntària, sense demanar res a canvi, ho fem per que volem aportar moments de cultura, celebració i unió al poble i al municipi, i no estic parlant de diners, parlo de suport en la gestió i els tràmits, una mica més d'atenció, ja que en moltes ocasions la part dels papers és la que acaba pesant més en una entitat i desgastant als seus membres.

 TERCERA PART

Com he dit al principi, fa poc més de sis anys que visc aquí al poble, tot i que hi he crescut. Juntament amb el Carles, que per cert vaig conèixer durant els anys d'estar a la junta, hi estem formant una petita família i això em fa pensar en ... i ara què? Què vull que sigui Sant Miquel per mi i per la meva família?

 M'agradaria que segueixi sent un poble petit que es fa gran, vull sortir al carrer conèixer als veïns, tan sols saludar-nos amb un bon dia o si ens ve degust parar-nos i xerrar una estona, i sinó ens coneixem doncs ens presentem.

 M'agradaria que es segueixin fent festes, ja sigui recuperant les que s'han perdut, conservant les que tenim o creant-ne de noves, que les festes a Sant Miquel segueixin sent punt de trobada per a tots els veïns.

M'agradaria un poble fort amb entitats fortes, la Societat Cultural La Lleialtat, el Teatre l'Arrel, Els Llops i d'altres que si ens ve degust tinguem la valentia i l'empenta de formar-les. Sense elles res del que avui comencem a celebrar, la Nostra Festa Major es possible, sense entitats no hi ha cultura, no hi ha diversió, no hi ha poble.

 M'agradaria que fóssim capaços de crear records per als més petits que quan es facin grans recordin Sant Miquel amb l'emoció que  jo el recordo.

 M'agradaria que tots ens sentíssim de Sant Miquel faci el que faci, que hi haguem vingut, marxat o tornat.

 M'agradaria que reconeixem el nostre poble com un poble amb historia i envoltat d'història, en un paratge únic, les vinyes, els Barris, les Masies, el Papiol, el Castell, i que entre tots el sapiguem defensar. Sabem que ens volen envoltar de torres d'alta tensió i plaques solars, no és el que vull per al meu petit gran poble.

 I arribats aquí puc agafar aire, respirar, aixecar el cap, espero de tot cor que us hagi agradat.

 Segurament d'aquí uns dies hauré paït una mica millor aquesta experiència i la tornaré a disfrutar.

 Us desitjo a tots una molt bona festa major!! i visca SANT MIQUEL!!

 Moltes gràcies a tots!