El Pla de Comunicació centra el debat del ple de l’Ajuntament d’Olèrdola

Amb els vots favorables de l’Equip de Govern d’ApO i els vots en contra de tota l’oposició( PSC, regidora no adscrita Marta Mestre, JxO i ERC), el ple d’aquest dimarts al vespre ha aprovat el Pla de Comunicació de l’Ajuntament d’Olèrdola.

“Salt qualitatiu” en comunicació

En la seva exposició inicial de presentació del Pla el regidor de Comunicació, Jordi Catasús, assenyalava que la comunicació havia patit una transformació abrupta en els darrers temps i calia afegir-hi més valors que garantissin nitidesa, claredat i transparència. Catasús indicava que dins d’aquest mandat s’han fet polítiques que han comportat obtenir reconeixements com l’InfoParticipa, l’Administració Oberta i s’han activat serveis com el de WhatsApp per a la ciutadania. El regidor manifestava que, partint d’un anàlisi minuciós, el Pla és “ambiciós i novedós“ per fer un “salt qualitatiu”. Catasús posava l’accent en què “s’havia fet molt bona feina” però ara calia “un pas endavant per no quedar-nos enrere i obsolets” .

Els objectius generals declarats en el Pla corresponen als àmbits de responsabilitat política de Bon Govern i de Comunicació de l’Ajuntament d’Olèrdola, que ha de permetre transmetre amb claredat, rapidesa i eficiència a la ciutadania les accions que es duen a terme des del Consistori “des d’una vessant polièdrica que permeti especialment facilitar la seva participació en la presa de decisions i informació i accés als serveis als quals tenen dret”. A la vegada, ha de seguir els criteris que estipula la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

 De l’altra,  també s’inclouen objectius específics que defineixen l’organització de l’àrea de comunicació, la definició dels fluxos de la informació corporativa així com la creació d’un pla estratègic de xarxes socials que permeti desenvolupar una estratègia concreta de gestió de les xarxes socials de forma coordinada i validada per l’equip de govern, elaborant un pla estratègic de xarxes socials, així com un pla de comunicació de crisi on es descriguin les accions a prendre front a una emergència o situació difícil de forma organitzada. Catasús resumia que el propòsit era el de donar un salt qualitatiu perquè la ciutadania accedís a la informació municipal de manera “àgil i transparent”.

Rebuig de l’oposició

El regidor del PSC, Jordi Pardo, va motivar el seu vot en contra indicant que no s’havia comptat amb el tècnic de comunicació de l’Ajuntament. També es mostrava contrari a que es volgués externalitzar un servei públic com el de la ràdio municipal. Pardo també assenyalava que es parlava de transparència però el Pla de Comunicació fixava que “les notícies estaran filtrades pel govern”.(àudio)

Catasús replicava a Pardo dient que el tècnic de comunicació havia participat “en la fase inicial”, com el tècnic de transparència, i l’empresa contractada per elaborar el Pla havia fet el seu treball.

Marta Mestre, regidora no adscrita, feia notar que l’explicació de Catasús era diferent  a l’exposició feta als grups en la Comissió Informativa prèvia al ple. Mestre valorava de manera positiva la feina que fa el Servei de Comunicació de l’Ajuntament. També qüestionava la proposta d’externalitzar l’emissora de ràdio i es preguntava si ara des dels mitjans de l’Ajuntament no s’estava actuant amb transparència o amb planificació estratègica a les xarxes socials. Mestre manifestava que hi havia alguna cosa “molt fosca”.(àudio)

Catasús replicava a Mestre indicant que la feina feta en Comunicació “ha estat molt bona”, però calia fer un pas endavant indicant que la transparència és una exigència per llei. Per Catasús “filtratge” és una paraula “errònia” i afegia que no era una cosa fora del normal “que els responsables polítics intervinguin en allò que s’ha de comunicar”. Catasús explicava que mai s’havia filtrat cap tipus d’informació i indicava que la llei obligava a que s’ha de garantir la participació a l’oposició. Com a exemple d’això, recordava l’espai per a l’oposició que es reserva a les columnes d’opinió del butlletí  o els espais d’entrevistes a la ràdio. En aquest punt va recordar que ApO es va mostrar partidari de que la regidora no adscrita pogués participar en les rodes d’entrevistes a l’emissora perquè la voluntat del govern era la de “màxima transparència”.

La regidora de Junts per Olèrdola, Mari Carme Villanueva, indicava que en la Comissió Informativa van veure “coses fosques” i va criticar que el Pla es referís a les tasques del tècnic de comunicació com a treballador que gestiona “certs aspectes comunicatius”, sense detallar el conjunt de les nombroses funcions reals que realitza, des de la gestió de les xarxes socials, el whatsapp o el butlletí. Villanueva es referia a aquest professional de l’Ajuntament com una persona que ha demostrat que sempre està oberta i “sempre ha presentat plans de millora”. Sobre transparència, la regidora de JxO apuntava que el govern tenia accés als escrits d’opinió de l’oposició abans de publicar-se al butlletí. Villanueva també manifestava que l’alcalde en la Comissió Informativa havia dit quer el Pla és “potestat organitzativa del govern” . JxO va demanar que el document quedés sobre la taula i es  consensués amb el tècnic abans d’aprovar-lo, perquè entenia que “hi ha un rerefons lleig” que esperava “no arribi a succeir”. (àudio)

Catasús replicava a JxO indicant que ningú posava en dubte la feina feta al llarg dels anys i explicava que en la informació continguda en la web municipal hi intervenen molts treballadors. Catasús també assegurava que ApO mai havia tingut accés als escrits d’opinió dels partits abans de la seva publicació.

La portaveu d’ERC, Fina Mascaró,  va fer una detallada rèplica del Pla. Va començar indicant que el discurs del regidor era diferent al contingut del Pla , que era el document que es portava a aprovació. Com a indicador de falta de pluralitat informativa, Mascaró va assenyalar que les paraules “oposició”, “consistori” i “grups municipals” només apareixen cadascuna una única vegada en el Pla. ERC també indicava que en el Pla s’especifica  que qualsevol informació que es publiqui als canals municipals o s’enviï als mitjans “ha d’estar validada pel govern municipal”. Mascaró posava de manifest que en el Pla no apareixien les tasques del tècnic de comunicació “ni actuals ni futures” i es recordava que aquest treballador assumeix l’actualització de notícies i d’agenda de la web, les xarxes socials de l’Ajuntament, el newsletter, el servei de WhatsApp de l’Ajuntament, la direcció de Canal 20, el butlletí imprès o la comunicació amb els mitjans locals. ERC també expressava que no s’havia comptat amb el tècnic per fer la proposta  que arribava al ple i , a tall d’exemple, va dir que això seria com si no es comptés amb la tècnica  de medi ambient per implantar “el porta a porta”. Segons Mascaró, l’alcalde va dir a la comissió informativa que “ja s’hi parlarà després d’aprovar el Pla”. Tot i que en aquella reunió l’alcalde ja va anunciar que “s’amortitzaria una plaça per crear-ne una altra” i que la gestió de l’emissora de ràdio “aniria per Capítol 2” del pressupost de l’Ajuntament, el dedicat a serveis.

Per ERC, a 8 mesos de les eleccions municipals, el Pla els hi sembla una proposta de “campanya electoral pagada amb diner públic”. Per ERC, el més assenyat seria retirar el Pla i refer-lo amb la participació de totes les parts, incloent Govern, el professional de l’Ajuntament i l’oposició.(àudio)

ERC també feia notar que de manera reiterada el Pla es referia a la necessitat de “professionalitzar" la ràdio per argumentar la seva externalització. Per això Mascaró va preguntar al govern si creia que “no hi ha hagut, ni hi ha professionals?” en aquesta emissora que “ha arribat a ser referent”.

Referint-se a l’apartat de xarxes socials del document, Mascaró també subratllava que totes les informacions de caràcter polític o estratègiques el Pla assenyala que les ha de validar el govern. També va acusar ERC al govern de “no ajustar-se a la veritat o mentir” en el ple, quan s’afirmava que el butlletí estava en procés de licitació , però el Pla indica que està suspès temporalment per rellançar-lo. ERC també qüestionava que es volgués un nou disseny del web municipal, quan considerava que s’havia posat en marxa feia poc. També Mascaró va voler expressar que el Pla marca que els continguts audiovisuals, tant els oficials de l’Ajuntament com els de Canal 20, haurien d’estar supervisats pel govern.

ERC també va preguntar per què en el document que es portava a aprovació no hi estava inclòs el calendari d’aplicació del Pla, i sí hi estava en la Comissió Informativa. També es va preguntar quina partida emparava en aquest 2022 la “professionalització i externalització” que s’anunciava de l’emissora de ràdio i si hi havia estudi econòmic del que costaria aquesta implementació. ERC va concloure que, tal i com explicava l’alcalde en Comissió, aquest “no és un document jurídic , és polític”.

Jordi Catasús, al seu torn, va aclarir que el document que s’acabés aprovant al ple ha de ser el mateix que el que es va exposar a la Comissió Informativa, i s’apuntava des del govern que l’absència d’alguna pàgina podia deure’s a un “error material”. Catasús explicava també que les propostes de millora del butlletí les havia fet el mateix tècnic de comunicació de l’Ajuntament. Pel regidor, cal rellançar la publicació perquè es considera que “juntament amb el WhatsApp” són els mitjans que més arriben.  També explicava que es necessita una web més “interactiva i operativa”, tal i com també comparteixen els tècnics que treballen en la web. A tall d’exemple, Catasús feia notar que amb la recent activació de la “Carpeta Ciutadana” s’expressava la necessitat d’evolució de la web. Sobre l’externalització de la ràdio, Catasús anunciava que un cop s’aprovi el Pla “hem d’asseure amb els actors” implicats. Catasús, finalment, es mostrava dolgut per l’acusació d’utilitzar el Pla per finalitats electorals i va subratllar que en el Pla “hi ha accions municipals”.

Actualitzar i donar més servei

El dens debat sobre el Pla de Comunicació el va tancar l’alcalde, Lucas Ramírez. Per Ramírez el Pla respon a la necessitat de canviar, “actualitzar i donar un nou servei i una nova manera de mirar la comunicació”. (àudio)

Els canvis, va afegir, busquen donar un servei millor i complir amb llei de transparència. Posant en valor l’actuació feta per l’Ajuntament en matèria de noves tecnologies, Ramírez va indicar que Olèrdola era un “exemple” a Catalunya d’administració electrònica. L’alcalde va assenyalar que des de 2015 han fet canvis que han comportat “l’amortització de places que han estat reconvertides” . L’alcalde va exposar que ara hi ha un únic lloc de treball i “si volem millorar aquest servei , hem d’amortitzar aquesta plaça” per situar-la dins l’organització de l’Ajuntament. Per això “una eina que té l’Ajuntament és donar el servei de l’emissora per Capítol II, perquè la llei impedeix ampliar capítol de personal de l’Ajuntament” . Per Ramírez, la ràdio així “creixerà de manera diferent “. L’alcalde destaca  que es vol fer una evolució perquè la comunicació “ja no té res a veure amb el que es feia fa 30 anys”. L’alcalde va concloure que “hem d’evolucionar i no quedar-nos enrere” per això el govern és proactiu i ApO en el govern “no ha vingut per passar els dies”.

El ple d’aquest dimarts també aprovava per unanimitat el reglament del teletreball. Tots els grups municipals posaven l’accent en què el reglament s’havia acordat amb la plantilla.

Per un valor de prop de 106.000 € es va aprovar una modificació de pressupost que incorporava un suplement de crèdit per import de 34.000 € per recollida d’escombraries. Mireia Mancera, regidora de medi natural, va explicar que  s’ampliava a un 4t dia setmanal la recollida d’orgànica durant l’estiu els dilluns. També que s’ampliava fins a passar a ser de prop de 600 la xifra  de penjadors de cubelles per atendre masies, disseminats i urbanitzacions  i s’havia de fer front a la diferència de la taxa de recollida que gestiona la Mancomunitat. També es suplementen amb 65.000 € la gestió de l’aigua per ajustar-se al projecte de telegestió amb nous comptadors i s’incrementa el projecte d’instal·lació de plaques fotovoltaiques a les escoles. La modificació es va aprovar amb els vots favorables d’ApO i de Marta Mestre, l’abstenció del PSC  i els vots en contra de JxO i ERC.

Una de les novetats tècniques de la sessió va ser el nou servei de videoacta, que permet seguir en directe per streaming el ple i donar validesa com a document jurídic a l’enregistrament audiovisual perquè sigui l’acta de la sessió. Tant el seguiment de la sessió en directe com la consulta en un futur dels plens enregistrats es podrà fer a través del nou portal web videoacta.olerdola.cat.

Escolta les entrevistes de valoració enregistrades per Canal 20-Ràdio Olèrdola després del ple clicant aquí

En propers serveis Informatius ampliarem altres informacions derivades del ple de l’Ajuntament d’Olèrdola d’aquest dimarts 2 d'agost.