El ple de l’Ajuntament aprova una modificació de pressupost de 807.000 € que inclou increments de previsions per pagar el gas

Amb els vots a favor d’ApO i els vots en contra d’ERC, JXO, PSC i regidora no adscrita, el ple de l’Ajuntament d’Olèrdola decidia aquest dimarts rebutjar el recurs de reposició que tota l’oposició presentava de manera conjunta al Pla de Comunicació, aprovat en el ple del 2 d’agost amb els vots del govern municipal.

En el recurs de l’oposició s’argumentava que el Pla contradiu el decàleg de bones pràctiques en comunicació local pública aprovat pel propi Ajuntament; també que es vulneraria un article de la llei Audiovisual; que no es fonamenta la proposta d’organització del departament de Comunicació i que no existia en aquell acord de ple el pertinent peu que indiqués com presentar recurs. També es feia notar que en el document portat al ple faltaven les dues últimes pàgines de la proposta de Pla presentada a la Comissió Informativa prèvia.

Comunicació transversal

En l’explicació del rebuig al recurs, el regidor de comunicació, Jordi Catasús, va assenyalar que en diferents apartats del Pla s’assenyala que l’alcalde era la persona “de validació del contingut propi” de l’Ajuntament, diferenciant-se la informació corporativa de la periodística. Catasús indicava que el departament de comunicació té el propòsit de fer arribar la informació de l’Ajuntament. Consultats altres plans de comunicació ,  Catasús assegurava que “en tots s’esmenta el procediment de validació de la informació” , sent una pràctica habitual dins l’àmbit de la comunicació corporativa.  El regidor de comunicació també assenyala que la ràdio municipal es gestionaria mitjançant un contracte de serveis , mantenint l’Ajuntament la gestió directa que recull la llei audiovisual perquè mantindrà el control i la direcció.

Catasús també indicava que el pla de Comunicació formava part de la nova organització de l’Ajuntament, amb una visió transversal “que fins ara no tenia” i entenent que la comunicació s’incorporarà als diferents àmbits de la gestió municipal. El regidor de comunicació també explicava que no hi ha normativa taxada sobre com aprovar els plans de comunicació dels ajuntaments i, tenint en compte que les accions del pla arriben” fins a 2025”,  es va preferir aprovar-ho per Ple. Catasús també assenyalava  que es va produir un error material a l’hora de traslladar el document al ple al complert i que el pla aprovat era el que tenien a la seva disposició els regidors en l’expedient.

En una entrevista a l’emissora municipal de ràdio, l’alcalde, Lucas Ramírez, assenyalava que calia canviar l’organització de la comunicació a l’Ajuntament per adaptar-se als canvis.(àudio)

El posicionament de tota l’oposició

El regidor del PSC, Jordi Pardo, defensava la llibertat de premsa i valorava que no tenia cap sentit que hi hagués filtratge de la informació política per part de l’alcalde. (àudio)

Pardo es preguntava “si l’Ajuntament pagarà la ràdio, per què necessitem una empresa externa?”.

La regidora no adscrita , Marta Mestra, exposava que era necessari un Pla de Comunicació però que la proposta del govern estava plena d’ambigüitats. Mestra va fer referència a que en la resposta al recurs el govern  posava “subrogar” com a concepte equivalent a “externalitzar”, quan són conceptes diferents. Mestra valorava que faltava transparència en l’elaboració del pla i defensava que s’aturés el pla i es treballés entre tots. En aquest sentit va manifestar que l’oposició havia treballat conjuntament “perquè se’ns escolti”. També va posar en valor el treball fet fins ara en comunicació i va considerar que el pla havia estat “imposat per l’equip de govern”. (àudio)

La regidora de Junts per Olèrdola, Mari Carme Villanueva, va exposar que “teníem molt clar que el govern no recolliria res del recurs”. La regidora de Junts va destacar que tota la informació institucional i política es filtrarà per l’Equip de govern i defensava de nou que es treballés conjuntament l’elaboració del pla.(àudio)

La portaveu d’ERC, Fina Mascaró, va iniciar la seva intervenció adreçant-se al regidor de comunicació tot dient-li que remenant altres plans de comunicació  hagués pogut comprovar que “no es fan unilateralment”. ERC veu lògic que l’Ajuntament tingui Pla de Comunicació i estenia la mà per “refer-lo” de manera conjunta.

Mascaró indicava que s’havia comptat amb l’assessorament dels serveis jurídics del seu partit per fer el recurs. En la seva detallada exposició, la portaveu d’ERC recordava que en la rèplica al recurs el govern vinculava la validació de les informacions per part de  l’alcalde a la llei de transparència, però “no hi ha cap article de la llei de transparència” que així ho indiqui. Des d’ERC es recordava que el decàleg de bones pràctiques en comunicació pública local insta a “evitar el partidisme i la manca de professionalitat”, tot rebutjant que els mitjans siguin instruments de propaganda del partit o coalició de govern. Al fil d’això, Mascaró va il·lustrar que el decàleg inclou les webs municipals com a mitjans públics i recordava que en el Pla  s’hi diu que “els continguts que es publiquin als canals oficials de l’Ajuntament caldran ser validats per l’alcalde o el regidor de comunicació”. I això , apuntava Mascaró, volia dir filtrar la informació periodística abans de ser publicada en aquest mitjà.

La portaveu d’ERC va recordar que la llei audiovisual era clara a l’hora d’assenyalar que la gestió de les emissores municipals públiques s’havia de fer de manera directa i, per tant, no podia ser externalitzada. Mascaró recordava que la llei de bases exposa , d’altra banda, els supòsits de “gestió directa” i en cap cas es podia entendre un contracte de serveis a una empresa externa, com proposava el govern i recollia el Pla. Mascaró també va fer notar que en la resposta al recurs el govern assegurava que calia interpretar “externalitzar” com a “subrogació”. Però, va continuar Mascaró, els significats són molt diferents i en el Pla de Comunicació no s’esmentava en cap ocasió la paraula “subrogar” i en canvi sí que apareix en fins a 7 ocasions el concepte externalitzar vinculat a la gestió de la ràdio.Va ser en aquet punt que Mascaró es va preguntar si aprovant  el Pla , coneixent que no compleix la llei audiovisual, no s’estaria incorrent en una irregularitat. Per continuar preguntant al govern si estava segur i no tenia cap “dubte raonable, de que una empresa externa amb un contracte de serveis pot gestionar l’emissora municipal de ràdio”.

Aclarir-ho amb l’empresa redactora

La portaveu d’ERC també es va referir a que formalment el Pla l’havia elaborat una empresa externa però qui responia era el govern i en la seva resposta no hi apareixia cap referència a l’empresa. Per això Mascaró entenia que seria lògic que es convoqués una reunió amb l’empesa perquè exposés què entenia per externalització, que expliqués el pla “i que s’esmeni”.

Mascaró indicava que en la resposta al recurs seguia sense fonamentar-se  el nou model d’organitzar la comunicació a l’Ajuntament i que en la resposta tampoc s’esmentava que l’especialització que apareixia en el recurs com a tendència en comunicació corporativa tenia a veure amb l’àmbit de comunicació, no a una especialització genèrica. També des d’ERC es va rebatre que el recurs no entrava a valorar com aprovar el Pla, sinó en mostrar que havia estat un acord de ple que no tenia peu de recurs com seria pertinent. Mascaró, tenint en compte que el mateix govern  reconeixia que el pla “afecta la legislatura vinent” defensava que el més sensat seria retirar-lo i treballar-lo amb assessorament i de forma conjunta. Mascaró també posava en valor que tota l’oposició hagués treballat conjuntament i hagués consensuat un recurs. (àudio)

Després d’aclarir-se, per part del secretari, que el Pla és un acte administratiu que s’aplica des de la seva aprovació, el debat el tancava l’alcalde agraint les consideracions dels grups i assenyalant que es tindran en compte.

En una entrevista a l’emissora municipal de ràdio, Ramírez subratllava que el Pla de Comunicació s’havia debatut en el ple i que l’oposició no havia dit “què millorarien”.(àudio)

Modificació de 807.000 €

Amb els vots favorables de PSC, la regidora no adscrita i Alternativa per Olèrdola; i els vots en contra de Junts i ERC, el ple d’aquest dimarts també aprovava una modificació de pressupost per valor de 807.000 €. La partida més important per volum era contemplar la urbanització de la rambla Pau Casals, per 586.000 € i assumir obres per portar la fibra òptica, per import de 171.000€ També es contemplen 24.000 € per fer un jardí botànic a la Muntanyeta. Per l’increment de preus ha calgut suplementar en gairebé 22.000 € la partida per pagar el gas en aquest tram final de l’any.

El ple també acordava per unanimitat que els dies 31 d’agost i 1 de setembre seran el 2023 festius amb obertura comercial autoritzada a Olèrdola. Igualment amb l’acord de totes les formacions i regidora no adscrita es modificava el contracte de les escoles bressol per incorporar una educadora durant 20h a la setmana a l’escola bressol de Sant Pere Molanta per així atendre un alumne amb necessitats especials.

En propers serveis informatius ampliarem altres continguts rellevants tractats en el ple d’aquest dimarts.