Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Els Diables de Moja fan mofa del circuit de running i reivindiquen la construcció d’una piscina

Un dels moments més celebrats va ser la versió de “Jenifer” dels Catarres, amb un mogenc de soca-rel enamorat de l’alcaldessa d’ERC
Així va acabar la seva interpretació el diable que cantava la versió de "Jenifer"
Així va acabar la seva interpretació el diable que cantava la versió de "Jenifer"

dissabte 27 juliol 2024

Els versots dels Diables no deceben. Amb qualitats desiguals i estils diferents. Amb més o menys gràcia. Però les sàtires que llencen els Diables la nit de divendres de la Festa Major de Moja , any rere any, revaliden la seva condició de ser un dels moments més seguits de la festa. I aquest 2024 no ha estat excepció. Després d’una àgil i treballada Nit de Foc, els Diables es plantaven a la plaça de l’Església passades les onze, i en poc més de mitja hora van escenificar i declamar les seves composicions, fins a 8. Totes de temàtica local.

"Jenifer" i piscina

Una de les qüestions més recurrents va ser la demanda d’una piscina per Moja, com ja va passar l’any passat. En algun versot es contraposava aquesta reclamació al circuit de running de la Muntanyeta , actuació que va ser qualificada amb mofa “com posar portes al camp”. Si hem de fer cas a les reaccions del nombrós públic, el moment més celebrat  va arribar al final, amb una versió de la cançó “Jenifer” dels Catarres. Aquí el català de soca-rel de la cançó original passava a ser mogenc. I la “Choni de Castefa” era l’alcaldessa d’Esquerra.(àudio)

El Diable que interpretava la peça manifestava que  lluitaria per aquest amor impossible i prometia que la colla aniria en biquini si es feia una piscina. Va fer-ne un avançament a la plaça i ell mateix va acabar la cançó en biquini.

En el primer versot els Diables van escenificar el govern tripartit d’Olèrdola mostrant a Jordi Álvarez i a Jordi Pardo com a socis obedients i submisos a Fina Mascaró.(àudio)

En un eclèctic segon versot, els Diables van oferir aquesta definició de “tuitaire ressentit”: “regidor d’Apo que la derrota no ha paït”. (àudio)

També es lamentava la concessió de l’apartat honorífic del premi Rossend Montané a la professora de l’escola de Puntaires.

En un altre vers, centrat en la reclamació de la piscina, els Diables també reconeixen la feina feta per l’ADF. I , en una versió de la coneguda cançó dels “Figa Flawas” “solucions  i no problemes”, van cantar “subvencions i no problemes”.

Un altre versot els Diables el centraven en demanar a govern i oposició que "deixessin de llençar-se els plats al cap i remessin en la mateixa direcció" per aconseguir la piscina que vol el poble.

Els Diables van ser molt elogiosos amb les dues joves pregoneres, la Martina Solé i l’Arés Espuñes. Els hi van posar la capa de la colla i van declarar sentir-se orgullosos per la seva dedicació al poble.

Un cop feta la hilarant versió de “Jenifer” es va procedir a l’espectacular moment de la petada de la forca grossa, per donar pas a una encesa de pirotècnia molt pròxima a les dimensions d’un castell de focs d’artifici.

 

Escolta íntegres els versots, enregistrats per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

 

 

Document Actions