Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Els germans Josep i Jordi Arnan exhibeixen orgull de poble i fan un al·legat a favor de l’amistat en el pregó de la Festa Major de Moja

Recorden que participar en les activitats que s’organitzen és la millor manera d’agrair la feina desinteressada que fan les entitats pel poble
La Comissió de Festes, agraint el pregó als germans Arnan
La Comissió de Festes, agraint el pregó als germans Arnan

dimarts 31 juliol 2012

Els germans Josep i Jordi Arnan van oferir, divendres al vespre, un pregó ben personal per la Festa Major de Moja. El van carregar d’emocions i, amb generositat, van exposar de forma directa i planera els seus sentiments d’agraïment als amics i d’orgull per ser del poble. El Local Nou es va omplir per seguir un pregó a dues veus que, tal i com havien anunciat, va ser improvisat. Va incloure  anècdotes de vivències compartides i van quedar molt clars els missatges principals que volien transmetre: el reconeixement a les persones que de manera desinteressada dediquen part del seu temps a organitzar activitats al poble; aquest orgull de pertinença a Moja;  un agraïment als amics i un homenatge al seu pare.

Només començar, els germans Arnan van demanar prendre un gin-tònic i, a peu dret, van anar dialogant, intercalant les seves paraules amb dues projeccions: la primera, on s’hi recollien moltes activitats públiques fetes al poble i, la segona, de caràcter més personal, on es podia seguir l’evolució dels germans des de petits fins a l’actualitat.

Tots dos van confessar nervis. Jordi Arnan assegurava que feia nits que dormia malament. Dimecres va patir un lleu accident de treball i, la seva primera imatge, va ser la de veure al seu germà Josep tot sol al Local Nou fent el pregó.

Josep va posar l’accent en què la millor forma d’agrair el treball de les persones que treballaven pel poble “era participar en les activitats”.

Un moment divertit del pregó va ser quan els germans van explicar  l’ímpetu del Jordi per anar a apagar foc, en el darrer gran incendi declarat a Olèrdola. Va acabar a terra pel cop d’una mànega. També va merèixer un record el Tobi, el gos que es va convertir en mascota de tot un poble, o l’antic bar del camp de futbol. Tot per subratllar  l’orgull de ser del poble i “la importància de creure en les persones”.

Els germans van anomenar a amics que es trobaven al Local, els van fer pujar a l’escenari i els van fer una declaració pública d’agraïment, destacant que la seva amistat havia fet que pels germans “les coses haguessin estat un pèl menys difícils”.

No va faltar una dedicatòria final d’homenatge al pare, persona molt vinculada a les activitats del poble, mort quan en Josep i en Jordi eren adolescents.

Per molts assistents, la calor ambientant present al Local Nou, amb evidents deficiències de ventilació, no va ser res més que un petit inconvenient davant una calor molt més important i benèvola que arribava del pregó. Una profunda escalfor humana transmesa per  dos germans que, com va quedar ben palès, estimen molt i són molt estimats.

 

 

 

 

 

 

 

Document Actions