Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

En el pregó de la FM de Moja, Jaume Milà defensa els valors humanitaris del voluntariat

Milà es mostra esperançat per la implicació de joves en activitats organitzades al poble
Milà va reivindicar el "ball del ram" amb l'exemple
Milà va reivindicar el "ball del ram" amb l'exemple

dissabte 27 juliol 2013

Jaume Milà ha aprofitat el pregó de la Festa Major de Moja per a realitzar una sentida defensa dels valors del voluntariat. Aquest al·legat l’ha basat en la seva pròpia experiència d’haver participat i estar implicat en nombroses activitats de caràcter altruista. Només iniciar-se el pregó, davant un auditori que gairebé omplia el Local Nou de Moja aquest divendres al vespre, Milà ja va fer tota una declaració de principis: “el voluntariat fa possible que un poble creixi humanitàriament”.(àudio)

Milà va recordar que va iniciar-se en el món del voluntariat de nen, quan va començar a fer d’escolanet. Eren temps en què per Setmana Santa es feia “El monument” amb caixes de “champany” i es passava a buscar “la recapta” amb els administradors de l’església. El pregoner també va rememorar la seva condició de jove actor amateur, primer representant “Els Pastorets” i després acabant formant part del “Quadre Escènic”. Milà va reflexionar que aquestes activitats ara no es feien, però el poble podia gaudir en l’actualitat de coses diferents també escenificades, com la rítmica o l’aeròbic.

Cantaire no ho va acabar sent, perquè després de la insistència de Joan Mitjans ho va provar però van concloure que millor era que ho deixés corre. Connectant la seva experiència vital amb l’actualitat, Milà va rememorar com l’any 55, amb 18 anys fets, la seva família va haver d’emigrar a Barcelona per la difícil situació que passaven. Llavors molta gent va haver d’emigrar i ara també molts joves han de marxar a fora, en molts casos, els millors per la seva preparació i capacitat. Estant a Barcelona va poder assistir al triomf del veí de Moja, Josep Casanelles, com a campió de Catalunya de ciclisme en la modalitat de persecució en pista. Però viure a Barcelona no li va suposar perdre el contacte amb Moja. Ja s’havia enamorat de la seva “Fineta”, va dir, i cada cap de setmana venia a festejar-la. Això li comportava també ajudar en tot allò que li damanaven, com folrar les parets del local Sant Jaume els dissabte després de sopar perquè “no va saber dir que no”.preggrupMsica.JPG

L’any 93, quan al seu fill el donen d’alta de l’Hospital després d’haver patit un greu accident, van tornar a viure a Moja, deixant el costerut barri d’El Carmel de Barcelona. Des de l’any 94 forma part de la Junta de la Fundació l’Espiga i li va tocar acompanyar a la tenaç directora, Montse Roca, en les gestions per aconseguir l’actual Centre de l’Espiga.

Partint també d’una vivència, Milà va assenyalar que les accions voluntàries de molts joves no apareixen als mitjans de comunicació. Un exemple són els joves que dediquen part de les seves vacances i recursos durant l’estiu a atendre persones discapacitades que viatgen fins a Lourdes. Aquesta feina que fan joves només apareix als grans mitjans quan són segrestats o alliberats.(àudio)

Només un dia després d’haver-se jubilat anticipadament, als 60 anys, ja era membre de la Junta del Casal d’Avis. El va anar a buscar Maria Forné, llavors presidenta de l’entitat, i no va parar fins que no va acabar rebent una resposta afirmativa de Milà, quan encara no era ni soci del Casal. El compromís l’ha mantingut fins aquest febrer, durant 16 anys, dels quals gairebé 13 ha estat el president. Milà també va assenyalar que va entrar al Consell Pastoral perquè li va demanar Jaume Casanelles i també va fer notar que participa al municii en altres propostes de caire cívic, com la preparació de les sardinades de la Trobada, col·laborant amb el grup gastronòmic d’Els Tres Pins o donant suport en tasques de control en proves esportives al poble.

En el tram final del seu pregó, va mostrar-se esperançat pels joves que s’impliquen en activitats que es fan al poble, com ha estat el cas recent del grup que ha assumit l’organització del torneig de futbol sala que porta el nom del seu fill, Jordi Milà.(àudio)Pregcomiat.JPG

Milà també va agrair a la Comissió de Festes l’encàrrec del pregó perquè li havia permès reunir a tres generacions de la família. I és que en el pregó hi van haver diferents intervencions d’amics i parents de Milà. Només començar, al so d’una versió de la cançó “Benvinguts” de Sisa, van anar sortint d’una porta situada a l’escenari veïns de totes les edats. El text que llegia i improvisava Milà es va anar intercalant amb interpretacions en directe de les cançons tradicionals “Rossinyol” i “El noi de la mare”, a càrrec de músics del poble. Com a símbol d’unió,es va ballar dalt de l’escenari una sardana i ja en la recta final Milà va reivindicar el ball del ram traient a ballar a la seva dona. La cançó “Festa Major” de la Trinca va servir per posar un alegre final al pregó, mentre apareixien ballant amics i familiars.

La Comissió de Festes va aprofitar la presentació de l’acte per a fer un sentit homenatge a Jaume Ferré, veí del poble mort recentment. Ferré va ser membre de la Comissió de Festes i es va implicar en diferents activitats que s’organitzaven al poble.

Escolta íntegre el pregó de Jaume Milà, emès per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí(part1) (part 2) i (part 3)

Escolta les entrevistes relacionades amb el pregó, realitzades per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Document Actions