En un dinàmic i proper pregó, Nenén Giménez subratlla la importància d’implicar-se en activitats al poble

Partint de la seva experiència,  ben il·lustrada a través d’un plural mostrari d’imatges, Nenén Giménez  va  aprofitar el pregó de la Festa Major de Sant Pere Molanta per a fer una directa i entusiasta defensa de la importància d’implicar-se en la vida associativa del poble. Ella mateixa és un exemple, com pocs, de participació en activitats a Sant Pere Molanta, com així es va poder comprovar durant el pregó celebrat aquest dimarts a la nit a l’interior d’una Sala de la Societat Principal-Unió ben plena.

Nenén Giménez va elaborar un efectiu entrant audiovisual al pregó, tenint com a fil conductor els establiments ubicats al poble. Era el seu homenatge al paper del petit comerç com a espai de relació en un poble petit com és Sant Pere.

De manera dinàmica i molt propera, amb una energia encomanadissa, Nenén Giménez va anar rememorant amb el suport d’imatges la seva implicació en iniciatives com el concurs de pessebres, el Casal d’Estiu, la recepció de cartes dels Reis, l’escola bressol El Pàmpol, la recuperació del ball de la Bolangera, la seva participació en el grup de Carnaval, l’establiment dels premis de la rua o l’organització del memorable “Molanta Xics”.

Aprofitant que tenia part del govern municipal a la Sala, va reclamar com a “necessitat bàsica, prioritària!” el cobriment de la pista, així com l’adequació d’un parc a prop de l’escola perquè tal i com li ha mostrat la seva experiència de mestra “on la canalla i les famílies fan caliu de poble és a la sortida de l’escola, al parc del costat”.

Va lloar la tasca de les persones implicades en activitats al poble, amb una menció especial a la qualitat del Grup de Joves, que són “generadors de caliu”. En aquest punt va formular un desig: “a veure si de mica en mica anem engrescant cada vegada més nouvinguts, per tal que participin i s’identifiquin amb les tradicions del poble.”  Giménez va subratllar que és més divertit participar que no pas fer d’espectadora.

Abans de la projecció d’un comiat coral, Nenén Giménez va explicar que en la portada del programa de la Festa Major, que ella mateixa ha elaborat, “ hi apareix el sector minoritari de cada ball”. És una manera de simbolitzar una reivindicació per a la igualtat “per la llibertat d’elecció, ja que, malauradament, a la societat en general, encara fan falta aquest tipus de reivindicacions”.

Aquest és el text del pregó de la Festa Major de Sant Pere Molanta

Bona nit a tothom!!

Benvingudes i benvinguts al pregó de la FM de Sant Pere Molanta 2019!

Ja heu vist que jo ja ho tinc tot a punt per la Festa Major...

i vosaltres?

Teniu ganes de festa? Sí, oi? Doncs millor!

Perquè entre la Societat, el Grup de Joves, el Casal d’avis, el club de futbol del Molanta, l’associació de plaques de cava i la Carmina, ens han preparat un reguitzell de propostes perquè no parem ni un moment: ballant, saltant, escoltant, contemplant, jugant, compartint, tastant, aplaudint...

I és que la Festa Major és una explosió de sensacions i emocions dels molantencs que tinguin ganes de gresca i caliu.

Jo en sóc una amant de la gresca i el caliu, i he tingut la sort de casar-me amb el Xavi que també s’apunta a tot i, si cal, ho organitzem nosaltres!

Ja sigui per la FM, o per Nadal, com per exemple el concurs de pessebres.

Ja fa uns anys, des de la Fleca, vam repartir premis als millors pessebres del poble, amb participants de totes les edats... a veure si algun dia es torna a engegar...

A mi m’agradava molt ser membre del jurat, anar per les cases i veure la il·lusió amb que, sobretot els més petits, t’ensenyaven les seves creacions. A través d’aquesta proposta vaig conèixer una mica més a la Iolanda Bertran, la Juli, la Fina Raventós... que també formaven part del jurat.

 I vam descobrir que tenim molts artistes al poble!

 Mireu quins pessebres més bonics!

Els coneixeu aquests artistes?

 Ara ja han crescut una mica...

Cal mencionar la família Bertran, que participaven a títol individual: per una banda, l’Ariadna, per l’altra l’Oriol i per l’altra, l’àvia, la Teresa...

aquesta família té molta fal·lera pessebrista trobo!

Una altra festa que ens agrada celebrar és la nit de Reis!

Durant 10 anys, el patge reial ens va visitar a la fleca per a recollir les cartes dels petits molantencs i molantenques...

 i ho feia a cavall! Va ser una manera de conèixer una

mica més el Pepe i l’Òscar i els seus amics de 4 potes...

Ai, que bonic que és veure la il·lusió dels més menuts entregant les cartes... mireu que xicarrons que eren...

això és de fa uns quants anys oi?

Hi ha infants dels que tinc moltes fotos perquè no fallaven, cada any venien a portar carta.... que monos...

(Comentar fotos)

Per Carnaval, des de la fleca ens vam engrescar a crear uns premis per a les carrosses i comparses  per tal d’animar la rua, i durant uns anys vaig formar part del jurat juntament amb l’Arantxa Torres, la Montse de Cal Pastoret, el Pere i el Marc de cal Sadurní... i de part de la Comissió de Carnaval, el Manel Zapater.

què difícil valorar-ho... tots ho fan tan bé...!

i sabent l’esforç i les hores de treball que hi ha darrere de cada carrossa, els hi donaries premis a tots!

Jo havia participat un any amb la comparsa de Sant Pere i m’ho vaig passar molt bé ballant amb l’Eli, l’Aina, l’Ariadna... i també la Neus i la Rosa... quina marxa que portaven! Imagineu-vos si portaven marxa que sovint participàvem a 2 rues en un mateix dia! aquell any va ploure molt el dia que havíem de ballar primer a Cunit i després a Calafell, i quan vam acabar la rua de Cunit, xopes de cap a peus, jo donava per suposat que no aniríem a Calafell, sinó que tornaríem cap a casa, on havíem d’anar xopes d’aquella manera! Si agafaríem una galipàndria!

Però elles em van deixar clar que evidentment que anàvem a Calafell! Si era dels millors llocs!

Jo no me’n sabia avenir... no em veia capaç de moure ni un braç, estava gelada, però sí, sí, vaig anar cap a Calafell com una bona minyona i ho vaig ballar tot... i realment va valer la pena, perquè va ser xulíssim!

Pel que fa a la Festa Major, penseu que jo venia de Vilafranca, i era molt festamajorenca, acostumada a viure la Festa Major com un no parar, per això, ben aviat, vaig voler participar a la FM de Sant Pere, formant part del grup que va recuperar el Ball de la Bolangera, juntament amb la Irene,

la Mar, l’Eli, l’Aina, la Cinta, l’Eva, el Térmens, els Gómez, la Laura, la Meritxell, el Pere Joan... i el Carles que era la meva parella.

Va ser divertit dissenyar el vestuari, triar teles i colors,

amb l’ajuda de les expertes en cosir del poble: la Palmira, la Teresa, la Montse, i la Rosa, vam fer uns vestits ben xulos!

i als vespres assajàvem aquells balls tan bonics...

El podríem recuperar altre cop... els vestits ja els tenim!

Només falten balladores i sobretot balladors!

No sé perquè, a les dones ens agrada més ballar...

Sempre costa trobar homes que gaudeixin amb la ballaruca... n’hi ha, eh? però costa trobar-los....

A veure si aquest any, que a la cercavila del dia 15 ve el Ball Pla de Vilafranca, ens engresquen i inspiren per a reactivar el Ball de la Bolangera de Sant Pere... És un ball molt bonic i elegant, trobo...

Bé, si algú s’hi anima, que m’avisi! Eh?

Fa uns anyets, també em vaig apuntar al grup de teatre el Folre de Sant Pere...

vam organitzar un curs de teatre i vam començar a assajar una obra,

que tot i que no va prosperar, m’ho vaig passar molt bé durant aquells assajos amb l’Anna i la Fina, la Mar, l’Assumpció, el Gómez, la Marina...

Ja veieu que a través de totes les activitats he anat coneixent a molta gent,
és una gran manera de fer caliu!

Sobretot per a conèixer les generacions més joves del poble...

Penseu que a través del Pàmpol ja havia conegut les noves generacions, i al forn les generacions més veteranes...

El que em feia molta gràcia del forn era que la meva sogra, la Joana, prenia els encàrrecs apuntant el nom de cada casa, cal pepito, o cal manganito;

el Xavi apuntava el cognom de la família,

i jo els apuntava com a mare de tal infant, o tal altre de la llar d’infants... hi havia moments en què no ens enteníem gaire entre nosaltres...

A la fleca m’hi he passat unes quantes hores, és un ofici molt bonic el de forner, el calendari i l’horari no són tan bonics, però l’ofici en sí és molt creatiu i artesà...

El Xavi i jo, a part de la Fleca,  també ens hem dedicat als 2 projectes més importants de la nostra vida. El primer d’ells: La nostra filla Cesca.  

Quan ella tenia 2 anyets, ens vam engrescar a engegar el Molanta Xics.

Vam omplir el poble de canalla cantant i ballant amb la Dàmaris Gelabert i les Bruixes de Burriac. Va ser molt emocionant i divertit!

Inflables, pinta-cares, atraccions, paradetes... llàstima de la calor...

Quan tinguem la pista coberta, potser el tornarem a engegar...

el poble necessita un espai on organitzar aquest tipus d’actes amb comoditat... per exemple actes de la Festa Major... que no ens haguem de rostir durant les activitats infantils per exemple.... és una necessitat bàsica, prioritària!

Aquí ens hi hem de quadrar.

Els pobles petits necessitem molt de caliu i germanor per a mantenir-nos actius i alegres. Entre tots hem de vetllar perquè així sigui.

Aprofito que tinc aquí part de l’equip de govern... ja ho heu sentit: és una prioritat! De fet, vosaltres ja ho sabeu que ho necessitem, per això ho vau aprovar... doncs feu-vos-ho com vulgueu, però ho heu de fer... i corre molta pressa! Amb aquest tema, ja veieu que em poso molt seriosa...

I ja que ens hi posem... també necessitem un parc al costat de l’escola.

Tots sabem que on la canalla i les famílies fan caliu de poble és a la sortida de l’escola, al parc del costat.

Us imagineu un parc amb arbres que fessin ombreta... 4 gronxadors... i una tirolina? Seria una passada, oi?

I hi podríem posar un petit escenari per a fer concerts vermut, o concerts a la fresca les nits d’estiu... seria xulo oi?

I un petit camp de futbol on puguessin jugar cada dia els infants sense dependre de les extraescolars de la pista de l’escola...?

Jo sóc mestra interina (de moment, perquè acabo d’aprovar les opos!

Ho sento però ho havia dir... és que estic mooolt contenta!),

la qüestió és que, de moment, tombo per moltes escoles i en totes elles veig que la canalla, sortint de l’escola es queda al parc del davant a jugar i a berenar...

ah!  Al nostre parc hi podríem afegir un parell de taules de pícnic! D’aquelles de fusta, tan boniques...

On els infants podrien berenar i fer tertúlia...

 i els caps de setmana, segur que els caminaires i excursionistes que sovint vénen a Sant Pere ho aprofitarien per a descansar-hi, gaudir de l’entorn...

 Ja veieu que ho tinc tot pensat...

Fins i tot tinc un nom pel parc! Que ara no us diré...

Ja sabeu que m’apunto a tot i que si cal, ho organitzo!

Penseu que vaig aterrar a Sant Pere per amor, sí, com ja us he dit, i darrere el Xavi, que aleshores era monitor del Casal Jove, jo vaig entrar com a monitora també al Casal d’Estiu d’Olèrdola, amb els més petits. O sigui que ja em ve de lluny això d’apuntar-me a propostes interessants i organitzar històries!

Ai, el casal d’estiu, quina època més bonica!  Quants records d’aquells... Va ser a través del Casal d’Estiu que vaig conèixer a molta gent i espais molt bonics del municipi... El Castell d’Olèrdola, La Font del Cuscó (tot i que oficialment pertany a Sant Cugat), Viladellops, fonts i camins entre vinyes que recorríem amb els més petits... També vaig conèixer l’escola de Moja...

per cert, heu vist quin parc més xulo que tenen just davant de l’escola?

Cada tarda hi ha canalla jugant i mares i pares fent-la petar...

i un tou d’aparcament...!

Doncs això és el que necessitem aquí. No cal que us gasteu diners fent un parc en qualsevol altre lloc, el que necessitem és un parc al costat de l’escola!

pausa llarga

Del Casal d’estiu vaig passar a l’escola bressol de Sant Pere;

amb l’Imma i la Montse vam estrenar El Pàmpol.

Aquell edifici era ideal per a una llar d’infants, amb el pati ple d’arbres, la tranquil·litat de l’entorn...

 Va ser una època molt bonica, construint el dia a dia de la llar, a poc a poc...

 hi vam riure molt totes tres...

però també vam plorar molt quan la Montse ens va deixar...

i com ja vaig dir en aquell moment, la portem a dins nostre, és part de nosaltres...

De fet, la seva filla Laia va fer les pràctiques d’educadora infantil també al Pàmpol, què bonic oi? Això va ser quan ja havien traslladat la llar a l’edifici de l’escola... La Laia va ser educadora de la meva filla Cesca, i ho va fer tan bé com la seva mare... Quants records del Pàmpol...

Com ja us he explicat, allà m’hi vaig estrenar com a mestra, i recordo perfectament el moment en què va entrar a l’aula la meva primera alumna, l’Ariadna. Ara ja té 18 anys, també la Maria i la Gemma van ser alumnes meves al Pàmpol, són les que han sortit al vídeo jugant al pati com quan eren petites, i representen totes les generacions d’infants que vaig tenir la sort d’acompanyar.

Què maques que són totes tres... tenim un jovent molt maco en aquest poble,

i amb el Grup de joves de Sant Pere també s’apunten al que convingui...

són dels meus! Ja creixen amb l’actitud d’engegar propostes pel poble. Són generadors de caliu en potència! Això és fantàstic!

 Els no tan joves, enguany, hem muntat el segon sopar popular 

al Carrer Sant Pere, amb un Quinto amb premis i un Karaoke. Va ser molt bonic trobar-se amb els veïns a la fresca, i animo a la resta de carrers a fer el mateix... tal i com ja feien al carrer Pere Pau...

Nosaltres vam escollir el dia 26 de juliol que és Santa Anna i Sant Quim/a perquè al carrer hi tenim 7 annes, 2 Quims i una Quima!

Ja és molta casualitat oi? Va ser una vetllada molt emotiva.

Ara que ja sóc mare, acompanyo a la nostra filla Cesca als assajos de panderetes, i la Gemma, l’exalumna del Pàmpol, dirigeix els assajos, i em deixa donar-li un cop de mà, ja que jo havia ballat Panderetes a la FM de Vilafranca quan tenia 14 anys, i més tard, als 21 anys vaig començar a ballar amb els Pastorets...

 Ostres... podríem muntar un ball de Pastorets a Sant Pere també!

Va, ja paro, que ja veieu que em costa poc engrescar-me.

Però espereu a que la petita Quima creixi una mica, que em veureu ballant-la altre cop, us ho prometo! Ja sigui un ball folklòric o a l’empalmada!

Que per cert, aquest any ve la Banda del Drac!

Ja tinc ganes de veure, i sobretot escoltar,  a la Farners dalt de l’escenari...

Mireu-vos bé el programa que està farcit d’actes!

Jo ahir ja vaig anar a la classe de Pilates!

I avui Cinema a la Fresca!

Demà torneig de petanca, Ball de tarda i nit...

Dijous al matí la Cercavila! I a la tarda futbol i més Ball...

Divendres tots a la missa en honor a Sant Roc! Que gràcies, primer al senyor Sadurní, i ara a en Rafael, el pare de la Gemma del Pàmpol, al final de la missa reparteixen rocons... aquells panets beneïts tan bufons que evidentment, fa el forner més guapo del poble! No us els perdeu, eh? Ja li diré al Xavi que aquesta any en faci el doble perquè tots els que sou aquí hi anireu... oi?

També divendres, però a la tarda, espectacle infantil i xocolatada...

I al vespre, hi haurà cantada d’havaneres...

Dissabte... no sé si el sobreviurem...

De bon matí torneig de tennis taula i inflables refrescants (compte al programa posa els inflables el dia 16 però en realitat són el dia 17)... Dissabte, també,

Ball de tarda, i nit d’Empalmada amb la Banda del Drac!

I després matines amb els grallers! Voleu dir que aguantarem aquest ritme?

I havent dormit poc, l’endemà al matí tots a fer truites pel concurs!

Jo de vosaltres, aniria agafant forces per aguantar fins a l’últim dia...

Jo ja porto el programa al bolso per a no perdre pistonada!

Que per cert, com que jo he fet la portada, aprofito aquest moment per explicar-vos-la una mica...

A la portada hi apareix el sector minoritari de cada ball;

Del ball de les Gitanes, l’Estaquirot, l’únic home;

del Ball de Panderetes, un nen, dels 2 que tenim... de moment!;

del Ball de Diables, una noia;

i de la colla de gegants, una noia també.

Simbolitza una reivindicació per a la igualtat, per la llibertat d’elecció, ja que, malauradament, a la societat en general, encara fan falta aquest tipus de reivindicacions...

Aquesta portada també representa un homenatge als protagonistes de la festa,

a part dels ballador/es dels balls folklòrics, també a totes les persones que de forma desinteressada col·laboren, s’impliquen i dediquen el seu temps a organitzar coses pel poble

(com que jo ho he fet, sé el que comporta i la importància que té per a un poble petit aquest caliu i treball col·laboratiu);  

però també  és un agraïment a totes les persones que participen de les propostes, ja que uns, sense els altres, no tindria sentit.

A veure si de mica en mica anem engrescant cada vegada més nouvinguts, per tal que participin i s’identifiquin amb les tradicions del poble.

A mi sempre m’ha agradat més participar que no pas fer d’espectadora... trobo que és més divertit!

A la portada del programa, he volgut representar un selfie de l’Instagram, que està molt de moda entre el jovent, perquè la Festa Major ens fa sentir joves i dinàmics! Oi que sí?

 A veure qui es vol fer un selfie amb mi durant aquesta FM i el penjaré a l’Insta!

A Sant Pere no som gaires, si ens agrupem molt, potser podem sortir-hi tots al selfie...

De totes maneres, per ser un poble petit, déu ni do tot el que tenim:

4 Balls folklòrics,

La Societat (des de fa més de 100 anys),

Club de futbol (des de fa 55 anys),

Grup de Joves,

Casal d’avis amb coral i grup de petanca,

grup de puntaires,

grup de teatre,

grup  de Carnaval,

Comissió de Cavalcada de Reis,

associació de veïns/es,

Vallmoranta,

Grup de country,  

i segur que encara em deixo alguna cosa...

podem estar prou satisfets de la feina que fem entre tots i totes!

Ja per acabar, uns quants d’aquests protagonistes de la festa, us volen dir una cosa... (vídeo balls)

Doncs això, gent de Sant Pere Molanta, sou bona gent!

I us desitjo que passeu una MOLT BONA FESTA MAJOR!

Preses falses

Agraïments