En un distès pregó, Teresa Miralles i Rosa Montserrat reivindiquen la participació de la dona en tots els àmbits de la societat per ajudar “a transformar-la i fer-la millor”

Amè i amb dosis d’humor en la forma, però amb un contingut ple de substància. Així ha estat el pregó de la Festa Major de Moja que han ofert, aquest divendres al vespre, Teresa Miralles i Rosa Montserrat “dues dones que s’estimen aquest poble i la seva gent”. Volien fer un pregó divertit i reivindicatiu, amb l’ànim de fer passar una bona estona però sense deixar escapar l’oportunitat d’animar als veïns, especialment a les dones, a  participar de la vida associativa del poble.

Adreçant-se a les dones de les noves generacions, posaven l’accent en què “ existeix un potencial il·limitat per vosaltres” i les animaven a no defallir i "a fer les coses que de debò us omplen, participar cada vegada més de la nostra societat, ajudant a transformar-la i fer-la millor, sense vosaltres això no serà possible”.

Les dues van transmetre una gran complicitat i no van deixar d’assenyalar la importància d’estimar-se. Teresa Miralles assumia el paper més seriós d’exposar la part central del pregó, mentre que la Rosa oferia el seu contrapunt, sovint irònic, i en més d’una ocasió va fer riure als veïns presents al pati de la capella de Sant Cugat mentre recordava les vivències que havien compatit al poble.

Van esmentar les Festes Majors “de balls i oficis” , de com els homes feien la festa “ de portes en fora” i les dones “de portes endins” amb l’elaboració dels àpats. També van detallar la seva implicació en una candidatura independent en l’inici de la democràcia, amb campanyes porta per porta que suposaven en alguns casos ser convidats a menjar o beure quan s’anava a les cases dels veïns. L’impuls donat a la Festa de la plaça de l’Ametller, fa 31 anys, també va aparèixer en el pregó. Una de les anècdotes més sucoses del pregó fa referència a quan veïns d’aquesta plaça  van anar a buscar la decoració d’un dels carrers de les Festes de Gràcia , però ho van fer  un dia abans de que finalitzés la festa al barri barceloní. Van ser denunciats per agafar el decorat, però després tot es va aclarir. La decoració la formaven peixos, que van acabar trobat nedant pel terra del carrer Germandat a causa d’una gran tempesta.

També recordaven l’experiència d’haver fet teatre al poble i animaven als joves d’avui a recuperar la idea. Teresa Miralles va exposar que era creient i defensava una Església “més pròxima al poble”, que entengués el canvi i el paper de la dona.

Van defensar el treball pel bé comú. Però sense victimismes. Perquè “treballar pels altres no és cap càrrega, ans al contrari: gaudir d’una complicitat o d’un gest d’agraïment, no té preu i crea uns llaços de confiança i amistat, com ens ha passat a nosaltres dues”.

De la seva llarga experiència en activitats al poble en treuen valuoses conclusions, com la de destacar que “tot és planer si es sumen esforços i braços”. També subratllaven que “necessitem persones que convencin amb el seu esforç, amb la seva actitud”.

El pregó va incloure un record a totes aquelles persones que han treballat pel poble i va transmetre ànims als integrants de la Comissió de Festes.

El pregó va ser presentat per Pere Mitjans, pregoner de l’any passat, qui va agrair el suport rebut per a fer possible que la capella de Sant Cugat estigui oberta durant el pregó i els diumenges al matí.

En un programa especial dedicat a la Festa Major de Moja, Canal 20-Ràdio Olèrdola emetrà el pregó aquest dissabte i aquest diumenge, a les 15.00h.

El pregó escrit que han ofert Teresa Miralles i Rosa Montserrat el podeu consultar aquí