En un musical i distès pregó Xavi Puig crida a preservar el medi ambient i a implicar-se en les activitats que s’organitzin al poble

Distès, musical i amb crides des de la ironia a assumir compromisos per implicar-se en la defensa del medi ambient i en la participació en els actes que es facin al poble. Així ha estat el pregó que aquest divendres al vespre ha ofert Xavi Puig, en una plaça de l’Església ocupada per veïns que mantenien la corresponent distància de seguretat un cop s’havien registrat i els hi havien pres la temperatura en accedir a la plaça. El context de pandèmia es va notar en el format de l’acte i també va estar present en la presentació que va oferir la infermera Helena Mestre, una de les tres pregoneres de l’any passat, que en presentar a Xavi Puig va aprofitar per a recordar que cal no abaixar la guàrdia davant la COVID.

No perdre els orígens

Utilitzant l’expressió cantada per Raimon, “qui perd els orígens perd identitat”, Puig va voler posar l’accent en què “si un poble perd les seves arrels, perd la qualitat d’allò que se suposa que és, que el diferencia de la uniformitat”. Per això , va voler parlar dels seus orígens també. Fill de Sant Pau d’Ordal, va recordar com va contribuir a l’organització de concerts de primer nivell al seu poble cada quinze dies. Després de conèixer la Montserrat de “Cal Ton” i de casar-s’hi, el 15 d’agost farà 40 anys que viu a Moja. Es va implicar a la Junta de la Societat de la mà del Josep de “Cal Barber”. Va recordar com la vídua de Josep Arnan els hi va dir que no suspenguessin un concert que organitzaven amb el grup Sau el mateix dia que va morir el seu marit.

Dones al capdavant de les entitats

Amb la voluntat de situar els avenços que ha tingut la dona en les entitats del poble, Puig va rememorar com en una assemblea de la Societat algú va respondre “que les dones havien d’estar a casa i fer el dinar”, quan un grup de dones del poble van demanar poder ser sòcies de la Societat.  L’escena contrasta amb el moment actual, quan les dones són majoria al capdavant de les entitats del poble, com així ho exemplifica la mateixa Comissió de Festes. Per aquesta implicació i en reconeixement al seu treball, Puig va aconseguir la complicitat de la plaça quan va demanar un aplaudiment en agraïment a la tasca que fan les dones a les entitats de Moja.(àudio)

“Estem destruint el planeta”

Tal i com va anunciar, Puig va anar repartint en el pregó peces musicals que li permetien reforçar els missatges que volia transmetre. I un dels que va defensar amb més vehemència va ser el de preservar el medi ambient. Per això va encadenar les cançons “Pare “ de Joan Manuel Serrat i “ Salvem el planeta “ de Joan Colomo, per així subratllar que, amb 48 anys de distància,  mantenien el mateix missatge d’alerta perquè “estem destruint el planeta”. En clau local va mostrar-se partidari de  la mesura de restringir l’accés a la Muntanyeta, per afegir que “ja vam salvar la Muntanyeta, no ens la feu salvar una altra vegada”.(àudio)

En el capítol d’anècdotes de Festa Major, va repassar que quan va arribar a Moja es va fer “una vaquilla”. El primer any que va ser president de la Societat es van fer sevillanes. I també va recordar al poble l’actuació de banda i “majorettes”. No va descuidar-se de recordar com, davant de la sorpresa de la seva família, va convidar a casa seva a dinar per Festa Major al conegut  Quique dels “cavallitos” de Vilafranca, just quan se l’acabava de trobar. També va recordar l’impacte que li va provocar la seva primera anada a Moja per Festa Major d’hivern quan, en entrar a la Sala, es va trobar “tot ple d’abrics de pell” mentre ell anava amb texans i anorac.

Organitzar la Festa Major ara és més fàcil

Puig també va situar els canvis que ha registrat el fiançament de la Festa. Abans la Societat buscava el finançament a través de quotes dels socis, d’aportacions com els lloguers de “palcos” i de captar col·laboracions en establiments. Ara, “des de fa dos anys, l’Ajuntament paga la Festa Major que organitza la Comissió de Festes”. Un model que va valorar com a “molt més fàcil” del que tenien en els seus temps quan “ser de la Comissió de Festes era un martiri”.(àudio)

Després d’assenyalar que “feia goig” veure finestres i balcons engalanats amb el domàs de la Festa Major, va recordar que amb la suma  de tots es fa la Festa de tothom. I aquí va voler rebatre l’excusa recurrent de la proximitat amb Vilafranca per a explicar la falta de participació. Per Puig, si no es fan més coses al poble és perquè la gent no ho vol.

En el pregó Puig va confessar que un dels llocs on millor s’ho havia passat havia estat com a membre dels geganters, fent un agraïment a la feina promotora d’Antoni Duque.

En el tram final del pregó va transmetre optimisme i per a fer-ho es va recolzar amb la cançó “Hoy puede ser un gran día”.  En un to més personal també va tenir paraules d’homenatge pel desaparegut Alfredo Tort, persona que li havia insistit en què fes el pregó. I al so de “Guantanamera” s’acomiadava desitjant una bona Festa Major i donant les gràcies a l'Albert i a la Míriam, i a la Montse, la seva dona.

Escolta el pregó de Xavi Puig, enregistrat per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí