Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Entusiasta crida a “fer poble” en el pregó escenificat de Núria Carrasco

Carrasco anima a participar en les activitats del poble i a formar part del grup de teatre l’Arrel

dilluns 15 octubre 2018

La crida a sortir de casa i “fer poble” va ser un dels missatges centrals que va transmetre Núria Carrasco en el pregó de la Festa Major de Sant Miquel, la nit de divendres al local Rossend Montané. Un altre dels continguts del pregó va ser el de convidar als joves a implicar-se en el grup de teatre l’Arrel. I Núria Carrasco va predicar amb l’exemple, perquè el seu va ser un pregó teatralitzat de principi a fi.

De la mà d’un treballat i directe monòleg, el públic es va poder traslladar al moment en què a Núria Carrasco li oferien pregonar la Festa Major d’aquest 2018. L’inici del pregó el marca la representació de la trucada que li fa  Jordi Pardo, company de la comissió organitzadora, comunicant-li la proposta. Sense deixar el telèfon,  Carrasco va repassant la seva vinculació amb activitats de Sant Miquel.

Carrasco va recordar com en les gràfiques de la seva família imprimien uns versos irònics “del poeta de secà” repassant l’actualitat del poble. El pare de Núria Carrasco va agafar el relleu d’aquesta funció de crítica fins el 2001, quan va morir pocs dies després de la Festa del Most “cansat i content” perquè es va fer un fart de ballar a la Festa.

De la mà del seu pare, Núria Carrasco va entrar en contacte amb el grup de teatre l’Arrel l’any 97. La conversa inicial amb Remei Ullate li va entusiasmar i amb ella també van entrar al grup tres amigues. El primer muntatge en el que hi intervé va ser “Morir o no”, de Sergi Belbel. En el pregó va recordar els nervis de l’estrena, l’impuls de marxar i la mirada de Clara Serrano que la va paralitzar. Després d’un parèntesi, es reenganxa al grup quan l’Arrel està interpretant “El Diari d’Anna Frank”. Ella no hi va sortir però sí que va participar a escena en l’obra “Catalans a la romana”, un paral·lelisme entre la Catalunya actual i una província de l’imperi romà. Núria Carrasco va conèixer en aquesta obra al Joan , la seva parella, que també feia d’actor.

En néixer els seus fills, en Joan i l’Aran, es van plantejar que “els nostre fills tinguessin arrels i s’estimessin el poble”. Va ser llavors quan es va tornar a involucrar en la vida al poble. Així, va ser una de les promotores del grup de famílies que van organitzar trobades quinzenals al local social per a fer manualitats i jugar a la consola. Estaven adreçades a infants i adolescents, però també permetien que les famílies establissin vincles. El primer dia van ser un èxit, amb una vintena de criatures. Amb altres impulsores del grup de famílies, Núria Carrasco s’ha integrat a la nova Junta de la Societat la Lleialtat. Per aquesta Festa Major, va exposar, havien preparat activitats pels infants i anunciava que ja cuinen propostes per a fer per la Castanyada, la Festa del Most i Nadal. Carrasco va ser contundent a l’hora de destacar que “volem que la gent surti de casa i fem poble” per afegir que “amb vergonya no es va enlloc”.

En els instants finals del pregó, un cop acaba la figurada conversa per telèfon, Carrasco pensa en veu alta si en el pregó pot fer crítiques de situacions viscudes al poble com la necessitat d’arranjar el camp de futbol, la manca d’ombres a la zona de pícnic, o pels arbres talats a El Bosquet. També va fer esment a l’absència dels Diables per aquesta Festa Major per acabar acomiadant-se, al mode de Quim Masferrer, amb un entusiasta  “gent de Sant Miquel, sou molt bona gent!”.

 

Preg2.jpgpreg3.jpg

 

Pots escoltar íntegre el pregó, enregistrat i emès per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Escolta l'entrevista a Núria Carrasco, realitzada per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Document Actions