Es detecta la presència de la vespa asiàtica en apiaris particulars d’Olèrdola

Aquest diumenge Toni Montané, conegut veí del municipi, va trobar dos exemplars de vespa velutina en les trampes dels seus apiaris de la Serreta i Viladellops. Es tracta de la primera vegada que es té constància de la presència al municipi d’aquesta vespa, molt agressiva i de gran impacte en la biodiversitat d’insectes natius. Des de la Generalitat s’ha procedit a registrar les coordenades on han estat trobades aquestes dues vespes i s’ha recordat que, en cas de trobar-se un niu al municipi, una empresa especialitzada contractada per l’Ajuntament haurà de realitzar la seva destrucció.

La vespa velutina és un predador molt agressiu de les abelles així com de vespes i altres pol·linitzadors importants. Causen un impacte que ha estat qualificat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat com a “greu” en  la biodiversitat d’insectes natius i en els serveis de pol·linització en general. Provoquen danys econòmics als apicultors, atès que el 80% de la seva dieta són larves d’abella. L’efecte negatiu que tenen en la pol·linització pot provocar una pèrdua de producció .

En el seu protocol d’actuació davant aquests casos, la Generalitat inclou la destrucció dels nius, que es poden començar a veure a partir de juny. És un dels mètodes eficaços per tal de reduir les poblacions. L’època més adequada per a la destrucció dels nius coincideix amb els mesos de setembre i octubre, moment en què el niu té les dimensions i la capacitat màxima.

Per a la salut de les persones, no suposa cap risc més elevat que el de les vespes autòctones. No són més agressives que les vespes autòctones, només ataquen si es troben amenaçades, per això és important no acostar-se a més de 5 metres del niu.

Els mesos de primavera i estiu, les vespes estan molt actives; per contra, els mesos de tardor i hivern, les reines abandonen el niu en busca de llocs més càlids i la resta de vespes acaben morint dins del niu. La composició del verí és pràcticament la mateixa que el de les vespes autòctones, per tant la seva picada no és més dolorosa ni més perillosa. La simptomàtica de la picada és la mateixa que la d’una vespa autòctona; dolor i in­flamació en el lloc de la picada.