Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

 Meritxell Arenas qualifica Sant Miquel com “el millor lloc del món” per viure-hi

Reclama créixer amb sostenibilitat i sense perdre l’essència de l’encant que té el poble
Meritxell Arenas rebia la placa d'agraïment de mans de la Junta de la Societat La Lleialtat
Meritxell Arenas rebia la placa d'agraïment de mans de la Junta de la Societat La Lleialtat

divendres 08 octubre 2021

Meritxell Arenas ha aprofitat el pregó de la Festa Major per oferir un sentit elogi de les virtuts de Sant Miquel i de la seva gent. Fins el punt de manifestar sentir-se agraïda “d’haver trobat el millor lloc del món per viure-hi”. Sisena de 7 germans i criada a Torrelavit fins que als 17 anys va anar a viure a Vilafranca, Meritxell Arenas va recordar el seu temps de residència a Barcelona resumint que la ciutat “té molts atractius, però no et deixa respirar amb total llibertat”. Ja amb dos fills, va establir-se a Sant Miquel l’any 2003. Al poble hi han acabat vivint  4 dels 7 germans. I és que, només començar, ja es definia com  “una miquelenca diferent, adoptada de gran, però no per això tinc el sentiment tan o més arrelat dels qui han viscut tota la vida a Sant Miquel”.

 Crida a la Solidaritat

 El pregó també ha estat un repàs de l’activitat festiva que es realitza a Sant Miquel, incloent  un record pels qui ja no hi són. La doctora Arenas, cap del servei de radioteràpia a l’Hospital Sant Joan de Reus, també ha volgut aprofitar al pregó per a fer una crida a col·laborar en l’associació solidària de lluita contra el càncer Dr. Amadeu Pelegrí. També ha tingut temps per a rememorar l’actuació solidària al poble en els primers temps de pandèmia, amb l’actiu paper de la família Campanins, per a elaborar mascaretes i equips de protecció.

No perdre l’essència del poble

Però el pregó no només han estat agraïments i gloses positives. En clau de futur, Meritxell Arenas també ha reclamat que cal pensarcap a on volem anar i créixer, amb sostenibilitat i sense perdre l’essència de l’encant del nostre petit poble”. Meritxell Arenas resumia que “ volem més assistència mèdica, volem més programes per fomentar la salut de les persones grans, volem els espais naturals i camins ben cuidats, .... volem deixar un poble i un món millor pels nostres fills i per les properes generacions”.

Fotografies

El pregó ha anat acompanyat de la projecció d’imatges que han permès al públic seguir la trajectòria vital de la pregonera i la seva família. Abans d’acabar l’acte, Meritxell Arenas ha mostrat un evocador vídeo de fotografies del poble, amb la cançó “Com se suposa que puc viure sense tu?” de Micheal Bolton.

Després del vídeo, Arenas ha fet posar al públic dempeus per proclamar “poble de Sant Miquel t’agraeixo tots els bons i no tan bons moments viscuts amb tu, pels que vivim i pels que viurem!

Miquelenques i miquelencs!!! Olerdolencs i olerdolenques, amics! Desitjo que tingueu una feliç festa major 2021!! 

Visca St Miquel d’Olèdola!!! Visca Catalunya!!!

Escolta el pregó de Meritxell Arenas, enregistrat per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Aquest és el text íntegre del pregó de Meritxell Arenas:

 

Pregó de la festa major de St Miquel d’Olèrdola 2021

 

Alcalde, regidores, regidors, autoritats, miquelenques i miquelencs, amigues i amics, família.

 

Quan la Junta de la Societat La Lleialtat em va proposar ser la pregonera de la festa major d'enguany, em va fer molta il·lusió, i agraeixo a totes les persones que heu pensat en mi. Per mi és tot un honor i un privilegi i només em toca donar les gràcies.

 

Sóc una miquelenca diferent, adoptada de gran, però no per això tinc el sentiment tan o més arrelat del que han viscut tota la vida a Sant Miquel.

 

Us resumeixo la meva vida.

Vaig néixer a Lleida el 28 d’abril de 1970 perquè la meva mare és lleidatana, el meu pare és de Vandellós, els meus avis materns de Lleida i Torrefarrera i els paterns de Vandellós i Barcelona.

Els meus pares m’han inculcat valors com l’esforç, el sacrifici, la constància, el treball, entre d’altres. Sóc la sisena de 7 germans, tots ens portem un any entre cadascun de nosaltres. La meva infantesa la vaig viure a Torrelavit, després als 17 anys ens vam traslladar a viure a Vilafranca.

I vaig començar a estudiar Medicina, la meva gran passió. Em sento immensament afortunada d’estudiar i de treballar del que m’agrada.

Als 20 anys conec al Pepe i als 23 anys ens vam casar i vam anar a viure a Barcelona, on hi vam viure durant 10 anys.

Mentre vivíem a Barcelona van néixer els nostres fills, la Meritxell (l’any 1998) i el Ferran (l’any 2000). Recordo tardes al parc on havíem de fer cua per pujar a un tobogan, per mi era molt decebedor, no hi estava acostumada i no m’agradava.

Aquí més fotos dels meus fills. Com passa el temps. A mi m’agraden molt les fotos, m’agrada mirar-les, és llavors quan et fas conscient que el temps passa volant.

L’any 2003 vam venir a viure a sant Miquel. Un germà meu ja hi vivia, i un altre que és arquitecte, el Ramon, es va assabentar que hi havia uns terrenys en venda, i vam decidir comprar-ne un. Els anys que vaig viure a Barcelona sabia que volia tornar a viure a un poble, Barcelona té molts atractius, però no et deixa respirar amb total llibertat.

I és així quan l’any 2003 venim a viure al nostre petit i estimat poble de Sant Miquel. Per tant, ja fa quasi 20 anys que vivim aquí.

Com diu la cançó d’en Lluís Llach: “El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir, mai no està prou segur d’haver-lo vist ... és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més ....”.

Molts de vosaltres ja ho sabeu, tinc 15 nebots, 8 d’ells viuen a Sant Miquel, de fet al nostre poble hi vivim 4 dels 7 germans!

L’any 2012 arriba un nou membre a la família, el nostre estimat Seth, disculpeu que ja sabeu que és una mica hiperactiu!

 Què em lliga i m’atrapa de Sant Miquel?

Doncs tots vosaltres! ..

Recordo tots els diumenges a missa on els meus fills feien d’escolanets, amb la xerradeta de després amb la Rosa i la Mariona que ja no estan amb nosaltres; les caminades del diumenge al matí i les nocturnes al castell amb la Pilar i el Carles i a vegades es sumen més amics, disculpeu-me que no us pugui anomenar a tots ... us quedaríeu adormits abans d’acabar ..; recordo les festes del Most amb l’escudella i carn d’olla de la família Montaner i altres àvies del poble, que es reuneixen el dia abans a la Serreta, mmmm, encara sento l’olor, què bo!; recordo els “oktoberfests” amb la colla dels Saraos, sort en tenim de la llibreteta del Mauri!; recordo els Sant Joans; els Sants Jordis; els Caps d’Any al mític i entranyable restaurant el Conill; les festes majors amb l’orquestra concert vermut dels diumenges al matí; els campionats de ping-pong, de dards, de petanca; els correfocs amb els Llops de Sant Miquel; els castells de foc; els pregons; els balls de la festa major; les nits de cinema; els vermuts infantils; les cercaviles; les sardinades; les exhibicions de rítmica; les tardes de bingo; les traques finals; les tardes de teatre; les trobades al castell d’Olèrdola ... amb la companyia entranyable dels veïns, amics i família, són d’aquells moments que un se sent feliç!

 També vull recordar i fer memòria a tots els miquelencs que ja no els tenim entre nosaltres i que vam compartir  molts moments durant tots aquests anys. Gràcies Pol, gràcies Xavier, gràcies Rosa, gràcies Mariona, gràcies Marina, gràcies Salvador, gràcies Amàlia, i uns llargs punts suspensius.... Gràcies a totes les persones que ja no esteu físicament entre nosaltres, però sí espiritualment, de fet quan les recordo m’apareixen amb una rialla de felicitat!. Gràcies a tots, no us oblidarem mai i ens retrobarem tots!

 I va aterrar la COVID-19 com un tsunami, i de nou el poble va desplegar tota la seva solidaritat, encara m’emociono quan hi penso. Molts de vosaltres vau col·laborar en cosir mascaretes i equips de protecció individual, i gràcies a l’ajuda de la família Campanins (Toende) es va organitzar perquè tot el material es pogués utilitzar al nostre servei d’oncologia, els companys de feina estaven impressionats de la gran solidaritat que va demostrar Olèrdola!, vull fer extensiu aquest agraïment no només a Olèrdola sinó a d’altres pobles de la comarca!

 I seguint en aquesta línia de solidaritat, ja sabeu que sóc oncòloga i que la recerca és fonamental en medicina i en oncologia. Col·laboro molt estretament amb l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí, amb seu a Salou, que va ser fundada en memòria de l’oncòleg Dr. Amadeu Pelegrí, excel·lent oncòleg, amb grans coneixements científics i amb una gran qualitat humana, i a més a més un excel·lent amic. La seva fundadora, la Murielle Reig, una gran persona que va morir lluitant contra un càncer de mama. El seu president actual, Vicenç Vílchez, està donant un gran recolzament i empenta a l’associació. Els meus pares, els meus fills, el Pepe i jo mateixa som dels primers socis. L’Associació dedica íntegrament els diners a la investigació pel càncer, us animo a fer-vos socis i a participar de les seves activitats! 

 

Estimo al meu poble, quan dic poble és en majúscules, el poble són els paisatges, l’entorn, la gent que hi viviu, els moments, els records, les situacions, aquest poble m’ha donat molt més del que jo li he pogut donar, estic infinitament agraïda d’haver trobat el millor lloc del món per viure-hi. Aquest és Sant Miquel d’Olèrdola!

 

Vull agrair a tots els veïns els anys viscuts. També a la Junta de la Societat per organitzar any rere any la nostra festa major, i especialment després d’aquest any tan dur i complicat per tots, que encara li dona més valor!. El programa és fruit de l’esforç de molts de vosaltres que heu dedicat hores a organitzar actes adreçats a infants, nens, joves, adults i persones grans.

 

I ens cal pensar també en el futur, cap a on volem anar i créixer, amb sostenibilitat i sense perdre l’essència de l’encant del nostre petit poble, volem més assistència mèdica, volem més programes per fomentar la salut de les persones grans, volem els espais naturals i camins ben cuidats, .... volem deixar un poble i un món millor pels nostres fills i per les properes generacions.

 

Ja veieu que he fet un pregó molt ensucrat perquè valoro molt el que tinc i demano poc. Tinc una família que m’estima, grans amics, grans companys de feina, una professió que adoro i visc al millor poble del món, què més puc demanar?

Els qui em coneixeu bé, ja sabeu que m’encanta la fotografia i les postes de sol, per tant ja podíeu esperar que no hi faltarien en aquest pregó. Us deixo un recull de fotos, la majoria postes de sol del nostre estimat poble, amb una cançó de fons que és una de les meves preferides, que diu: How am I supposed to live without you?, Com se suposa que puc viure sense tu? Del Michael Bolton, molt adient pel que sento per Sant Miquel, sense tu no podria viure!

Després del vídeo i dempeus:

 

Poble de Sant Miquel t’agraeixo tots els bons i no tan bons moments viscuts amb tu, pels que vivim i pels que viurem!

Miquelenques i miquelencs!!! Olerdolencs i olerdolenques, amics! Desitjo que tingueu una feliç festa major 2021!! 

Visca St Miquel d’Olèdola!!! Visca Catalunya!!!

 

 

 

Document Actions