Fina Lorenzo repassa la seva meritòria vida emprenedora en la commemoració a Olèrdola del Dia de la Dona
dilluns 09 març 2020
Fina Lorenzo va mostrar la seva vida emprenedora en la xerrada de commemoració a Olèrdola del Dia de la Dona, en un acte celebrat el dissabte a la nit al local social Rossend Montané de Sant Miquel d’Olèrdola.
Abans de la conferència de Lorenzo, l’acte s’iniciava amb les intervencions dels grups municipals. Hi van parlar el regidor del PSC-Units, Joan López; la regidora Mari Carme Villanueva, de Junts per Olèrdola; Fina Mascaró, d’ERC ; i Mireia Mancera, regidora d’ApO. Fina Mascaró va donar lectura d’una carta de Carme Forcadell adreçada a l’acte.
Un cop feta la presentació de la conferenciant per part de Mercè Garcia, la ponent de la commemoració de l’any passat, Fina Lorenzo Sadurní va repassar les vivències de tota una vida a Sant Pere Molanta, acompanyada de les seves dues filles, Fina i Anna, i d’una de les seves netes, la Berta. El repàs el va fer seguint com a pauta un menú de Restaurant.
Hi van aparèixer els anys d’infantesa i d’escola, amb les nenes separades dels nens. I com després es van veure obligades a anar a l' Acadèmia Almi a Vilafranca per seguir aprenent. En forces ocasions el desplaçament el feia a peu, amb altres veïnes de Sant Pere. Un altre dels moments destacats de la conferència va ser quan va rememorar com va compaginar els inicis del Restaurant La Posada amb la criança dels seus 4 fills.
A Fina Lorenzo sempre li ha agradat el tracte amb la/el client. Veïna activa i interessada pel seu entorn, forma part de la Coral del Casal d’Avis de Sant Pere Molanta i és membre del grup de puntaires.
En l’apartat d’agraïments, va tenir paraules de reconeixement a les persones veïnes que li havien ajudat, així com pels treballadors i treballadores del restaurant. I va tenir un record especial per a la seva mare i la seva germana, les dues difuntes.
En acabar la conferència un centenar de persones compartien el Sopar de la Dona que se celebrava al mateix local social Rossend Montané de Sant Miquel.
A continuació us oferim la reproducció íntegre el text de la conferència que va pronunciar Fina Lorenzo Sadurní.
Bona nit a tothom, primer de tot volia donar les gràcies a l'Ajuntament per pensar en mi per fer aquesta xerrada, tot i que entre el dubte i la il·lusió, no sabia si me'n sortiria, però aquí estic, espero estar a l'alçada.
També gràcies Mercè per la presentació que m'has fet, crec que podria aprendre molt de tu, sembla que saps tota la meva vida sense haver parlat mai amb mi, moltes gràcies Mercè.
(FILLA) La mama amb el suport de l'equip que veieu aquí les dues filles i una néta. Hem parat la taula per oferir-vos avui un menú de tast, fet especialment per aquesta nit. El menú consta de:
(FILLA) Per obrir gana: comencem amb l'aperitiu, tapa variada i vermut:
Quan em vaig plantejar què us podia dir en un dia com avui, vaig decidir explicar-vos algunes de les meves vivències i com m'han acompanyat les dones que han estat en la meva vida.
Començo dient que soc Josefina Lorenzo Sadurní, vaig néixer l'any 1942 a Cal Boter, a Sant Pere Molanta, Olèrdola.
A casa hi vivíem tres generacions: els avis, els pares i primer jo i després la meva germana Concepció. Era el temps de la postguerra, com a nenes petites no ens va faltar res,però la família van passar uns anys difícils i van treballar molt per tirar endavant.
A casa teníem botiga, una botiga de poble de les de l'època, recordo que existia el racionament, la gent venien a comprar, i els aliments bàsics com el sucre, arròs o l'oli, només els podien adquirir amb uns tiquets, segons la gent que vivien en una casa els hi pertocaven més o menys quantitat, recordo que el tiquets els enganxàvem en uns fulls i els entregàvem a l'Ajuntament.
(FILLA) Acompanyat amb el que ens dona la terra, expressant respecte i admiració per la proximitat, selecció de productes Km “0”
El poble i la vida ha canviat molt:
- El Carrer de Sant Pere tenia moltes pedres i les roderes dels carros,de vegades l'arreglaven però com fa baixada, quan plovia tornava a quedar igual.
- No hi havia clavegueram, a les cases més antigues no hi havia lavabos com ara. I hi havia comunes, per dutxar-nos ho fèiem en un cubell d'aigua, a l'hivern davant del foc a terra, per no tenir fred! L'aigua l'havíem de poar del pou amb una galleda.
- Per coure el menjar la cuina funcionava amb carbó, recordo que ventàvem el foc perquè no s'apagués.
- No teníem ràdio, ni televisor, ni rentadora, per rentar anàvem al safareig que teníem al pati a l'aire lliure, tampoc hi havia ni motos, ni cotxes, ni telèfon...
- Tot i així, tinc el record d'una infància molt feliç, casa nostra era vella i gran, podien venir tots els nens i nenes de l'edat de la Concepció i meva, hi cabia tothom. Teníem poques joguines, però jugàvem amb el que teníem i molta imaginació.
(FILLA) Tot cuinat a foc lent i amb l'ingredient principal de tota cuina, salsa de formació i tradició:
L'escola
Vaig anar a l'escola de Sant Pere, recordo amb molta il·lusió a la Remei de Cal Suriol, era molt bona mestra, ens feia estudiar sense adonarnos-en compte, era com si juguéssim. A l'estiu, un parell de tardes a la setmana, anàvem a casa seva, camí de la Font del Cuscó, a fer repàs. Després vam tenir la “Doña Maria” amb ella també fèiem labors...Quan es va acabar el curs, ens va dir: el pròxim curs no cal que vingueu, per què ja us ho he ensenyat tot!
En canvi els nens que anaven amb un mestre sí que van seguir estudiant.
En aquella època s'estudiava tot en castellà, el català l'apreníem a casa.
Llavors, amb dues amigues: la Mª Dolors i l'Enriqueta vam anar a l'Acadèmia Almi a Vilafranca, el primer curs hi anàvem a peu, si plovia molt ens venien a buscar amb carro. Després, quan vam ser una mica més grans, ja ens deixaven anar-hi amb bicicleta.
Al final, només hi anava a les tardes, els matins treballava en una pastisseria, sempre hi anava en bicicleta, duia el dinar en una carmanyola i em quedava a dinar a casa dels avis a Vilafranca, la iaia sempre em tenia el dinar calent i a punt.
(FILLA) Seguim amb el primer plat, experimentem i dissenyem, un plat fresc i original.
Les feines
Sempre que podíem la Concepció i jo anàvem a cosir, ens fèiem la nostra roba i ajudàvem a la modista que era la Maria Tresa de cal Pau del Gol, me l'estimava molt!
Hi va haver una temporada que la mare, la meva germana i jo, fèiem jaquetes de pell a casa, tot i escoltant la ràdio i cantant.
Fins que a Sant Pere es va muntar un taller on es cosia roba de punt, on vaig treballar fins 1 any després de casada.
(FILLA) Regat amb una crema d'amor, l'ingredient principal per aconseguir un bon xup xup.
Casada
Doncs sí, l'any 1967 em vaig casar amb el Joan Raventós Baqués de Cal Piques. Cal Piques era una casa de dones treballadores, durant 42 anys havien repartit amb un carro, llet a Vilafranca diàriament.
Vam anar a viure a Cal Piques, en una caseta petita que ens vam fer, per poder viure sols.
Al cap d'un any va néixer el Joan, el 1r fill, i vaig seguir cosint a casa,durant tres anys més.
Llavors va néixer la Fina, la 2a filla, quan la Fina tenia pocs mesos, em vaig treure el carnet de conduir.
Es feien les pràctiques a Vilafranca, però l'examen es feia a Montjuïc a Barcelona i no estava gens preparat per les dones, ja que la majoria de gent que s'examinava eren homes, per exemple els lavabos consistien en un forat a terra i unes coses per posa-hi els peus.
El carnet me'l vaig treure per poder dur el Joan a l'escola a Vilafranca, ja que durant un temps l'escola de sant Pere va estar tancada.
Al poc temps de tenir el carnet, va néixer el Jordi, el 3r fill. Quan el Jordi tenia 8 dies el meu marit (que aquell dia estava netejant una tina de vi buida, va caure i es va trencar el calcani (el taló del peu), va estar un any sense treballar, allò va ser una mica dur.
Moltes vegades parlàvem de fer alguna cosa i ens feia il·lusió muntar una botiga, ens agradava el tracte amb la gent, però no va poder ser, a Sant Pere ja n'hi havien tres, i ho vam descartar.
Així que en un magatzem dels meus pares vam posar un bar, no en teníem ni idea! Tothom ens aconsellava que no ho féssim! I tot i tenir tres fills petits ho vam fer, i el 1975 vam obrir un bar diferent dels que hi havia llavors, vam voler que tingués una llar de foc, on fèiem brasa i pa torrat, que és el que volíem.
Per aquelles dates teníem un cotxe que era taxi d'Olèrdola, amb el meu carnet de conduir, no el podia portar i com que em feia falta, em vaig haver de treure el carnet de 1a, ja em veus per Vilafranca fent pràctiques amb un camió! I estudiant els motors, les bieles i els cigonyals... També em van fer anar a l'escola Industrial a Barcelona per el reconeixement mèdic, per entrar, hi havia una cua molt gran. I tot eren homes, excepte una altra dona i jo, no sabien on posar-nos, estava tot pensat per als homes!
(FILLA) Continuem: amb el plat principal: doble cocció de passió per accentuar el caràcter, amb un punt agredolç.
Projecte
Una altra cosa que vull dir és que tot el projecte del negoci, la feina el projecte de vida l'hem fet junts el Joan i jo colze a colze. Si no ho haguéssim fet així, no ho hauríem aconseguit.
El començament d'un negoci en aquest cas, el nostre, va costar molt, fa 44 anys les coses eren molt diferents d'ara.
Tot aquest temps amb els nens petits, vam treballar moltes hores, i gràcies vam tenir ajuda dels meus pares. La meva mare sempre estava a punt per quan hi anaven els nens.
Al 1980 va néixer l'Anna, la 4a filla, la prenia al restaurant amb el cotxet i la teníem allà en un raconet. L'Anna, ja no va poder conèixer la meva mare, ni la meva mare no va conèixer l'Anna, ja feia 3 anys que faltava, va morir amb 60 anys, va ser massa aviat, la vaig trobar a faltar molt.
La meva germana cada dia al migdia venia a buscar l'Anna, la va tenir molt, la guardava moltes vegades.
També la trobo a faltar molt a la Concepció, ja fa sis anys que va morir.
(FILLA) Sumem amb maridatge perfecte, milfulles de textures amb un polsim de saviesa:
Les dones i el restaurant
Avui que celebrem el dia de la dona, també em venen al pensament moltes dones, que ens van ajudar, en molts sentits:
Quan jo tenia 13 o 14 anys, vaig tenir la diftèria, llavors hi començava a haver penicil·lina, i gràcies a la Cristina de cal Gabarró, que va ser molt valenta, ja que la diftèria s'encomanava mot i ella tenia fills petits, va dir: algú li ha de donar i venia cada tres hores a casa a posar-me les injeccions.
La veïna de cal Piques, l'Antonieta de Cal Ganso que des de casa seva veia la roba estesa i anava a plegar-la perquè plovia.
La Ignàsia veïna del restaurant que quan li demanava si em podia ajudar, venia molt ràpid, ella em va ensenyar receptes, que encara es fan ara al restaurant.
La Tresa de Ferran que no es cansava mai.
La Rosa de Cal Rei amb qui ens ho passàvem molt bé a la cuina,
Com també amb la Josefa, la Joana, la Montse, la Dolores i d'altres...
(FILLA) Afegim el complement idoni, contrast de temperatures. Amb l'objectiu de combinar alegria i paciència, un plat amb molt de cor:
Moltes cambreres del poble i voltants:
la Lola, la Gemma, la Maria Àngels, l'Elvira, la Laura, l'Emilia, la Mª Carme, la Ton i tantes que van tenir la seva primera feina al restaurant, que venien els caps de setmana mentre estudiaven. També és clar, hi han hagut homes i nois que fa molt de temps que els tenim a casa treballant, però la majoria de persones que han treballat i treballen a casa han estat dones, amb moltes hem tingut una bona amistat. També la feina ens ha permès conèixer molta gent, n'hi ha que fa molts anys que ens coneixem i ara són clients i amics.
Després de treballar tants festius i tant de temps, (sempre a l'inrevés de la resta de la gent, com més festius més treballàvem) quan vam tenir els fills grans, vam poder fer alguns viatges i veure altres costums, paisatges, cultures i aprendre que no som únics.
(FILLA) Per anar acabant; les postres, una mica de dolç, ens renovem amb un: esfericitat de temporada.
Ara
També estem gaudint i cuidant els néts i nétes, alguns ja són grans, altres no tant, en tenim 8 i estem molt contents i això també ens ajuda a viure, durant un temps els estius a Cal Piques semblaven una llar d'infants, encara ara, tots volen els macarrons de la iaia.
Sempre m'ha agradat aprendre coses. Als 50 vaig aprendre a nedar, els dijous que fèiem festa al restaurant vaig anar durant tres cursos a Barcelona a l'escola de la dona a fer dietètica, nutrició i cuina. Quan em vaig jubilar vaig fer una mica d'informàtica, un curs de pintura, tot i que no en sé gaire pinto, vaig a fer puntes de coixí, canto a la coral, faig gimnàstica al casal d'avis, m'agrada molt ballar sardanes, i m'apunto a tot allò que em sembla interessant.
(FILLA) Finalment i per arrodonir, el cafè al gust, el bon fer, té la seva recompensa.
Final
I així entre plats i olles, han passat els anys, els fills i les filles, el restaurant, el poble i el Joan i jo ens hem fet grans.
I mirant endarrere, treballar no ho he vist mai com un càstig o una obligació sinó com un aprenentatge i creixement, no he viscut per treballar, sinó que he treballat per viure i he disfrutat i disfruto fent-ho.
Gràcies a tothom que ha vingut i ha escoltat...
(FILLA) La mama ens va demanar que l'acompanyéssim avui, i que expliquéssim alguna cosa de quan érem petites, de quan ens passàvem el dia a la Posada, que era com la nostra segona casa, on fèiem els deures, on jugant i treballant creixíem.
(FILLA)Però, també volem dir que mama has estat el nostre referent, moltes vegades no sabem ni com t'ho has arribat a fer, has viscut la vida des de dins, no has estat a la barrera, veient-la passar!
Hem arribat a la conclusió que tens super-poders, ets la nostra superheroïna!
(NETA)I posant tot això en context, en el dia que celebrem avui, pensem que les dones estem fent un camí, per la igualtat, no gens menyspreable! Tot i que cal seguir treballant per els nostres drets, volem compartir una reflexió amb vosaltres: potser el que hem d'aconseguir és que els homes també us impliqueu en aquesta lluita.
Si les dones tenim super-poders per poder amb tot, segur que vosaltres també podeu! Volem que totes i tots siguem super heroïnes i super herois!.
Gràcies a tothom que ha vingut, i escoltat, i també a la família que m'ha recolzat i animat a fer-ho!
23:24 del 04 de desembre de 2024