Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Isabel Ullate presenta aquest dijous a Sant Miquel “El noi de l’autobús”

A les 19.30h, al local Rossend Montané, dins dels actes de la Setmana Cultural de Sant Jordi que organitza l’Ajuntament d’Olèrdola

dimarts 23 abril 2024

Editat per Edicions i Propostes Culturals Andana SL de Vilafranca del Penedès i escrit per la Isabel Ullate Valls de Sant Miquel d’Olèrdola, el llibre El Noi de l’Autobús ha iniciat un cicle de presentacions seguint les principals rutes que van recorre els carros i els autobusos de l’empresa Mon-Bus des de finals del segle XIX i fins a principis del segle XXI. Durant la primera meitat d’aquest any 2024, diverses poblacions de les comarques de l’Alt Camp i de l’Alt Penedès, del Baix Penedès i del Garraf coneixeran de primera mà el llibre que ens ocupa. El dimecres 24 d’abril de 2024 “El noi de l’autobús” arriba a Olèrdola. Concretament, el dijous 25 d’abril, al local Rossend Montané de Sant Miquel d’Olèrdola, a les 19’30h, dins dels actes previstos a la Setmana Cultural de Sant Jordi que organitza l’Ajuntament d’Olèrdola.

            Aquesta publicació l’ha fet possible la promotora Mercè Valls Clavé, filla de Sant Miquel d’Olèrdola i vídua d’en Pau Lluís Monasterio Figueras (1947-2011) o el que és el mateix vídua del noi de l’autobús, i la seva família; i respon a l’última voluntat d’aquest darrer de plasmar la història bicentenària de la seva nissaga i de posar per escrit, per commemorar-la, la crònica més que centenària de la companyia familiar coneguda amb els noms de: la Hispano Pontorrina primer, Transports Monasterio-Monnic després i Mon-Bus finalment. Esdevé un homenatge al Pont d’Armentera, a l’Alt Camp i al Tarragonès, així com a totes les comarques que van veure transitar els vehicles dels Monasterio pels camins i les carreteres locals i per la xarxa viària general. Comarques com les de l’Alt Penedès, el Baix Penedès o el Garraf. Com no podia ser de cap altra manera, Sant Miquel d’Olèrdola té un paper destacat i essencial en aquest llibre, i és que va ser l’escenari d’un dels principals esdeveniments i el més novel·lístic dels que s’hi narren i gràcies al qual, l’autora, també nascuda a Sant Miquel, ha pogut escriure i veure publicat “El noi de l’autobús”. Es tracta d’un fet crucial que va succeir fa més de 50 anys en un cotxe de línia, en el context de la línia d’autobús dels Monasterio que feia la ruta Vilanova-Vilafranca, en el seu pas per Sant Miquel concretament. Una anècdota romàntica de les que qualsevol lector agraeix trobar en un llibre.

            La companyia va oferir servei de transport de passatgers des de l’any 1890 i fins l’any 2019. Actualment no existeix. Ara bé, el llibre recull continguts en concret des de finals del segle XVIII fins l’any 2011, l’any de defunció del noi de l’autobús. Amb totes les tres denominacions, l’empresa va contribuir al progrés social i al desenvolupament socioeconòmic i cultural de nombroses comarques i poblacions de Tarragona, de Barcelona i de tot Catalunya de fet, en tant que la possibilitat de mobilitat de persones i béns per tot el territori i l’oportunitat de desplaçar-se els col·lectius d’un indret a l’altre de la geografia catalana deixa una empremta favorable, decisiva i edificant en qualsevol nació.

            La família Monasterio i Mon-Bus venen a representar desenes de famílies i empreses del país, del sector del transport en aquest cas, que amb la seva emprenedoria, el seu compromís amb el territori i la seva voluntat de servei al ciutadà van jugar un paper crucial a favor del desenvolupament i el progrés de Catalunya. La companyia dels Monasterio va arribar a oferir transport públic de passatgers fins al Baix Llobregat i Barcelona els últims anys de la seva activitat empresarial, i transport privat de viatgers per tot el país, per Espanya i per Europa.

            Tres protagonistes, tres parades (capítols) que inclouen apartats i subapartats; així es vertebra el llibre per mitjà del qual en Pau Lluís Monasterio recorda i rememora els seus avantpassats i formes de vida pròpies de la vida rural, algunes extingides o en procés d’extensió però en voga de recuperar-se en algun dels seus aspectes per al bé de la humanitat.

            La genealogia del noi de l’autobús comença el segle XVIII a Burgos amb el seu besavi; continua el segle XIX al Berguedà, comarca a la que el burgalès d’origen s’hauria traslladat amb motiu de la primera Guerra Carlina. Després se situa a l’Alt Camp i al Tarragonès amb el seu avi i el seu tiet, i abasta els segles XIX i XX. I seguidament s’estableix al Vendrell, a Vilanova i la Geltrú, a Sant Pere de Ribes, i dona abast als muncipis contigus i propers com Vilafranca, amb el seu pare i ell mateix, durant els segles XX i XXI.

            Si al llibre li haguéssim d’aplicar un símil gràfic seria el mosaic; però enlloc d’unir trossos de ceràmica trencada, ajunta bocins de vides de més de vint testimonis (familiars, treballadors, veïns de les zones geogràfiques d’influència) i fragments de documentació històrica i bibliogràfica. Tot plegat per dibuixar la història socioeconòmica de Catalunya a través de la crònica del sector del transport de viatgers per carretera, de les històries biogràfiques concernents, de les històries locals dels diferents indrets implicats i del context històric universal.

            El Noi de l’Autobús és polièdric i calidoscòpic. És polièdric perquè les múltiples cares que conté el llibre permeten nombroses i diverses lectures, enriquidores i didàctiques: una lectura històrica (història local, nacional i universal), una lectura geogràfica, una d’empresarial, de biogràfica i humana, una de novel·lada, de política, i etcètera. Aquesta multiplicitat de lectures es deu a que el llibre obeeix als interessos heterogenis personals i professionals del protagonista principal —en Pau Lluís Monasterio Figueras, el noi de l’autobús—; generats en bona part per la formació privilegiada que va tenir al Col·legi Lasalle de Tarragona durant la seva infantesa i joventut. La publicació present és calidoscòpica en tant que les imatges acolorides que evoca la narració, plenes de poesia i de misteris d’una banda, i de realitat de l’altra, ens traslladen a segles passats, a societats i a formes de vida extingides o en procés d’extinció.

            Quin paper juga el correu postal en la conformació i el disseny del servei públic de transport? Quin paper els camins de sorra, pedres i herbes que transitaven els carros dels nostres avantpassats? I les carreteres i autovies? Per què apareix la primera guerra carlina? I els pirates de la costa o els bandolers de muntanya? I els primers balnearis?Què va passar amb el transport públic i les línies durant la Guerra Civil i la Postguerra? I què hi venen a fer el Seat 600 i les primeres rutes turístiques al llibre?

            El cert és que el present projecte literari esdevingut realitat inclou tots aquests esdeveniments dispersos en el temps perquè commemora els més de cent anys de l’empresa de transports complerts abans i tot que traspassés el noi de l’autobus; succés que posa punt i final a la crònica, l’any 2011. Tot i que, com ja havia anunciat, la companyia es va fundar a finals del segle XIX al Pont d’Armentera i no va concloure la seva activitat a Sant Pere de Ribes fins fa ben poc, l’any 2019.

            En resum, El Noi de l’Autobús és un llibre de no ficció amb elements de ficció. Respon a fets reals. Amb el subtítol La Hispano Pontorrina, Transports Monasterio, Mon-Bus. De les tartanes fins als motors de 500 cavalls, està basat en fets reals —conté trossets de moltes vides i bocins de documentació històrica i bibliogràfica— i conforma la crònica de la família Monasterio i de la seva empresa. Hi apareixen des del primer Monasterio de la nissaga arribat al Berguedà des de Burgos, fins als actuals Monasterio Valls residents a la zona del Garraf, passant pel “iaio” Pep Monasterio Grimau del Pont d’Armentera, el “tiet” Josep Maria Monasterio Masip de Vila-Rodona, i l’inspirador de la publicació en qüestió al que ens referíem, el Pau Lluís Monasterio Figueras, el Pau; així com els germans, els cosins i la família de tots ells. El Pau Lluís va néixer al Pont, va morir prematurament a Sant Pere de Ribes i també va viure al Vendrell i a Vilanova i la Geltrú. Tot un seguit de testimonis expliquen les seves vivències entorn de la companyia familiar i juntament amb un narrador singular al qual dona veu l’autora descriuen la història de tres generacions sobre rodes que afavoreixen la prosperitat de país des de l’àmbit del transport. Dels carreters i els carros del segle XIX, als potents motors dels autocars del segle XXI, passant pel gasogen i l’economia de subsistència d’entreguerres, el noi de l’autobús guia el lector per un trajecte amb tres parades i narra la pròpia història personal i empresarial i la dels seus avantpassats i coetanis. A més a més, descriu episodis històrics com el pas del vehicle de tracció animal al de tracció mecànica, el paper del correu en el sector del transport de viatgers o la transformació dels camins primigenis en la xarxa viària actual. Contextualitza la narració de manera que aborda generosament els episodis de les Guerres Carlines, de la Guerra d’Àfrica i de la Guerra Civil, i examina els fenòmens del Seat 600, del boom del turisme a Catalunya, una certa crònica automobilística fins a cert punt, i més.

Recupera l'entrevista a Isabel Ullate, realitzada fa uns dies per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Fitxa del llibre:

 

Llibre:        El noi de l’autobús

Subtitol:     La Hispano Pontorrina, Transports Monasterio, Mon-Bus.

                   De les tartanes als motors de 500 cavalls

Autora:       Isabel Ullate Valls

Editorial:    Edicions i propostes culturals Andana

Any:           Novembre 2023

Pàgines:     367

Document Actions