L’Arqueocasal clou impregnant passió per l’arqueologia entre els i les participants

Un grup de 12 joves la primera setmana i 8 la segona han participat enguany en la que ha estat la quarta edició de l’Arqueocasal, recuperat després de l’aturada del 2018; la meitat d’ells, repetidors d’estius anteriors, i d’indrets com Olèrdola, Vilafranca, Vilanova o, atenció, Cambrils! La curiositat pel món de l’arqueologia i la història han portat aquests joves d’entre 12 i 17 anys a formar part d’una experiència única; la possibilitat de participar activament en una excavació arqueològica. “És una excavació científica, autoritzada pel Departament de Cultura de la Generalitat, com qualsevol altra, però en la què hi intervenen nois i noies. Fan una feina potser més lenta però n’obtenim els mateixos resultats”. Ho destaca Xavier Esteve, arqueòleg, director de l’excavació i coordinador de l’Arqueocasal.

Per Esteve “el repte que suposa l’Arqueocasal és del tot gratificant pel gran interès dels joves. No és el nostre objectiu però formar arqueòlegs, sinó que s’ho passin bé perquè és una activitat d’estiu en la què alhora pretenem que aprenguin i valorin el patrimoni i, en especial el Castell d’Olèrdola i la seva ciutat medieval. I després de la feina feta l’acaben estimant”.

Si en la primera edició l’Arqueocasal va centrar la seva activitat en la neteja de la necròpolis del Pla dels Albats, enguany, com en les darreres dues edicions, els treballs s’han dut a terme al celler, també fora muralles, i en dues sitges molt properes.

L’Arqueocasal però no són només les hores d’excavació sobre el terreny, sinó també activitats lúdiques (com la nit de dormir al castell, jocs o estones de piscina), i visites en d’altres espais propers d’interès històric com les balmes de Cal Ximet i Can Castellví (ocupades al mateix temps que el barri medieval on han treballat els joves); els magatzems del fons del Vinseum, on han pogut comprovar què passa amb els materials arqueològics un cop acaba una excavació, el seu estudi i conservació; o la Ciutadella Ibèrica de Calafell on els joves s’han endinsat en un jaciment reconstruït amb arqueologia experimental.

L’experiència dels joves en primera persona

El Miquel repeteix; ja hi va ser fa dos anys. Ens explica que des de petit vol ser o astronauta o arqueòleg. Té clar que no serà el seu últim Arqueocasal; ja espera el vinent! “Treballem amb el paletí, la piqueta, la pala i una escombra; anem traient terra i la recollim. La primera setmana teníem una calor bestial però es va suportar; suposo que quan una cosa t’agrada la fas sense problemes”.

Per l’Adrià aquest és el quart Arqueocasal, per tant , no ha fallat mai i té intenció de seguir. És de Sant Pere Molanta i es mostra fascinat: “Podríem dir que estic descobrint el passat del meu veïnat!” L’Adrià destaca el resultat de la feina feta: “hem trobat ceràmiques ibèriques, romanes, medievals, i també ossos. Espero que siguin d’animals! Portavem dues setmanes excavant la sitja més profunda i, per fi, hem arribat al fons!”.

L’Àsia ho té claríssim. Vol ser arqueóloga. Per a ella és el primer Arqueocasal, “volia saber què era això i m’està agradant molt! Excavar, trobes moltes coses, ceràmiques,… a la Sitja s’hi han trobat moltes coses. M’he interessat molt i m’he emocionat molt quan s’han troabat coses!”.

El Xavi, ve des de Cambrils! “M’he d’aixecar molt aviat per venir fins aquí però val molt la pena. Jo m’estic pensant si estudiar arqueologia o no i de moment, com a opció, no queda descartada. M’ha agradat tot això de les excavacions i les explicacions que ens ha fet el Xavi sobre l’entorn i el que estem excavant. No hi havia estat mai aquí, em cau una mica lluny. Mon pare i ma mare es van tornant per portar-me i els hi dono molt les gràcies”.

El Martí és el monitor referent, juntament amb el Xavi. “Jo al final acabo sent un més d’ells; també vinc a disfrutar i aprendre. A diferencia d’un altre casal d’estiu, a l’Arqueocasal hi vens també a aprendre i, a més a més, tens una rutina de les tasques a fer però adaptades a les edats dels nois i noies. I una part lúdica! Que no només sigui venir a pencar!”.

Caliu entre els participants, molt d’humor i, sobretot, amor per la feina feta, les troballes i el patrimoni històric d’Olèrdola.

Els joves acaben fent una crida a que es pugui museïtzar aviat aquest espai on han estat treballant intensament i, sobretot, una alerta a la ciutadania perquè es conservi “i no vinguin gamberros a fer de les seves”. Ells seran, sens dubte, uns dels millors amfitrions que els habitants d’Olèrdola d’ara fa un miler d’anys podrien haver somiat.