L’enòloga Irene Alemany defensa la lluita per la igualtat en la xerrada del Dia de la Dona

Pausada i suau en les formes, però de contingut contundent en defensa de la necessitat de lluitar per la igualtat. Així ha estat la xerrada que ha pronunciat aquest dissabte al vespre l’enòloga Irene Alemany en motiu de la commemoració a Olèrdola del Dia Internacional de la Dona. L’activitat la convocava per segon any consecutiu l’Ajuntament d’Olèrdola i ha reunit a prop d’un centenar de persones al Local Nou de Moja. La majoria d’elles, sense deixar el Local Nou, participaven en el sopar posterior que servia per cloure l’acte.

Alemany ha estat presentada per l’oncòloga Meritxell Arenas, veïna de Sant Miquel, que va ser l’encarregada de pronunciar la xerrada del Dia de la Dona l’any passat. Arenas ha donat lectura a un manifest institucional que posava l’accent en la discriminació salarial que pateixen les dones, qualificant la bretxa salarial com una forma de violència.

En la seva xerrada, Alemany ha reivindicat la tasca de dones invisibilitzades, com ha pogut ser el cas de la germana del compositor Mozart o de rockeres com Pati Smith o Janis Joplin. En el camp de la ciència, va posar exemples com el d’Ada Lovelace, primera programadora; la física Lise Meitner, o Hedy Lamarr, que és coneguda com a actriu però va ser una enginyera que va ser precursora del wi-fi.

Veïna de Sant Pere Molanta des de fa 11 anys, Alemany va estudiar primer enologia a Tarragona i després a la Borgonya ”bressol de l’enologia clàssica i de qualitat”. Ha treballat en cellers del Penedès, de la Borgonya i de Califòrnia. I des de l’any 1999, amb el seu company, és copropietària de la bodega Alemany Corrio. El seu primer vi embotellat, el 2001, ja va ser qualificat com el millor vi negre del Penedès. Després de superar un càncer de mama, ja fa quatre anys que elabora un vi solidari , "el Microscopi” ,per finançar projectes de lluita contra la malaltia.

Alemany és concloent a l’hora d’assenyalar que en el món del vi existeix discriminació. Són poques les dones que ocupen càrrecs directius i s’associa el seu treball, malgrat tenir una elevada qualificació, a feines rutinàries de laboratori o de secretaria.(àudio)

Es declara lluitadora per la igualtat, però no feminista, i qualifica com a ridícules expressions com la de “vins femenins”. Entén que utilitzar aquests conceptes és màrqueting i es desprestigia la lluita per la igualtat. I és que per Alemany, "hi ha homes o dones amb o sense sensibilitat", independentment del gènere.(àudio)

Lluint un llaç groc, les darreres paraules d’Alemany han estat dedicades a denunciar “la repressió” que es viu a Catalunya i a expressar solidaritat pels empresonats i exiliats per motius polítics.

Pots escoltar una entrevista amb Irene Alemany, enregistrada per Canal 20-Ràdio Olèrdola en acabar l’acte, clicant aquí.

A continuació, pots consultar el text elaborat per Irene Alemany i que ha servit de base per a la xerrada que ha ofert aquest dissabte a Moja:

Bona tarda a tothom,

Ajuntament d’Olèrdola, estic molt agraïda per la vostra proposta per estar avui aquí, i un honor , encara que m heu posat el llistó molt alt respecte a la meva antecessora de l any passat, la MeritxellArenas.

Em dic Irene Alemany, tinc 2 fills, la Sara i el Max, lla meva parella i soci és el Laurent i tinc 45 anys, sóc 24,4% Olerdolenca, és a dir, dels 45 anys que tinc, en fa 11 que visc a St.Pere Molanta, que és el 24,4% de la meva vida.  Com alguns de vosaltres sabreu, el meu ofici (i també la meva passió) és fer vi. No em costa gens saber quan hem de veremar, quan hem de premsar, com fer els cupatges de vins, fer tastos, i sé fer-ho en francès, anglès i castellà (en aquest ordre).....però no sé parlar gaire o millor dit gens....... Tractant-se d un acte per reivindicar el dia de la dona, vaig acceptar de seguida, ja que penso que s han d aprofitar tots els espais possibles per donar visibilitat a la dona

Us explicaré la meva història o trajectòria laboral i com m ho he viscut com a dona....

Vaig néixer a Vilafranca del Penedès, i he viscut a Vilafranca, Tarragona, França, California i St.Pere Molanta.

Sempre m ha agradat el vi, desde petita, recordo beure el vi al porró a casa dels meus avis de Lavern, i a casa dels meus pares.....els gots i copes són bastant recents....

Vaig tenir una infància molt feliç, tots els nens haurien de ser feliços....vaig fer el que qualsevol nen fa en aquesta edat, feia esport, música, anglès.....entre d altres.quan era joveneta, anavem a collir raïm i alguna vegada a plegar vergues de la poda (història amb la Lidia)

Una de les figures que més admiro de la meva infància i adolescència és la meva professora de piano, la MªRosa Juncosa, una dona admirable, que ens transmetia sempre la seva passió per la música, i molt bona persona, ens va ensenyar a disfrutar de la música. Es un tros de dona,  una molt bona professional i ademés      s ocupava de la seva familia, tenia 5 fills.

Aprofitant que parlo de la meva prof. De música:

Orquestra Filarmònica de Viena(més antigues del món i prestigioses), no va acceptar dones fins el 1997. A l estat espanyol només hi ha 3 directores d orquestra en el total de totes les orquestres simfòniques que hi ha, en aquest cas, s arrossega un retràs de més de 20 anys.....

No hi ha massa rastre de dones al llarg de la història de la música, que xoca amb les imatges potents i poderoses de la mitologia grega de divinitats femenines com ara les 9 filles de Júpiter, deeses d art, ciència, poesía, música, teatre que eren : Clío, Calíope, Euterpe, Talía, etc.,que ara mateix és una anècdota llegendària del passat.......¿quan i com es va produir aquest rebuig cap a lo femení que ho va apartar de l art i de les ciències? Algunes opinions diuen que va ser a causa de religions monoteístes que van desterrar a les dones que poguessin tenir poder.......

Un exemple trist és el de Maria Anna Mozart (1751 – 1829), la germana del gran compositor W.A.Mozart, que va patir la desvalorització del seu pare, el cual considerava que cap dona era capaz de compondre ni aprofundir  sobre la música. Una represió que no va minvar les seves ganes de crear obres noves, i té moltes composicions per piano. Molts experts afirmen que podría haver superat el talent del seu famós germà si l haguéssin donat suport. Tot i que ha deixat un llegat boníssim, no se la coneix....... Mendelssohn, Shumann, Malher......tots aquest compositors famosos, tenien les seves dones, que els hi van compondre moltes obres, però signaven ells......

Vull esmentar grans dones en la història del rock, com per exemple la Patty Smith, que va ser la primera rockera que no es fotografiava en els seus discs de forma sexy per poder vendre o com a reclam de venta. Una dona potent i carismàtica,que va inffluir en el rock i punk

La gran Janis Joplin , una veu única, un geni de la música, va ser una rebel, i té cançons (Cry baby /Piece of my heart) que són himnes d una època a on la dona no tenia espais per lliure expressió, i la Janis Joplin va ser la precursora d una nova era.....

Tina Turner, que s en va poder sortir de les pallisses que li donava el seu marit, quan el gran David Bowie la va rescatar i li va trobar un contracte i es va poder fer valer per ella mateixa i deixar al seu indesitjable marit....

Tothom al món té present a l Elvis Presley, però aquestes grans dones, són molt famoses, però en menys proporció........

Quan vaig acabar el Cou, me n vaig anar a estudiar enologia a Tarragona, era una carrera nova, es va passar de graduat a diplomatura, es va canviar d universitat, de plans d estudis,vaig conèixer a molta gent nova, m ho vaig passar molt bé, però no em va acabar d encaixar, em vaig plantejar que potser no m agradava, que potser no era el que volia fer........Vaig fer unes quantes veremes al Penedès, vaig estar a cellers a on vaig apendre molt, vaig estar a Raventós i Blanc, Torres i Mas Pujó. A Raventós i Blanc,(Joana Viñas.....) i a Mas Pujó (Pere Rovira)

Durant tot aquest temps

Vaig estar fent estades a UK i a França perque les llengües sempre m han agradat molt, sempre m ha agradat conèixer llocs nous i gent nova, m’agobiava la idea de quedar-me sempre al mateix lloc.

La meva il.lusió era anar a estudiar enologia a França

Per tant vaig anar a la Bourgogne, que és una de les regions vitivinícoles amb més prestigi del món, està a França. A la Bourgogne, vaig fer un canvi de xip....el que a Tarragona m havia desencantat, aquí em va encantar, hi havia un canvi abismal entre aquí i la Bourgogne (encara hi és) m hi vaig quedar un temps, vaig conèixer molta gent i al Laurent, la meva parella, anàvem a la mateixa classe.

A la Bourgogne, mai em vaig sentir discriminada pel sol fet de ser dona, tant estudiant com treballant, sempre em vaig sentir en igual d condicions que els meus companys nois.

A la Bourgogne, vaig aprendre el concepte que tinc actualment de viticultura y enologia

La Bourgogne junt amb Bordeaux són el bressol de la viticultura i enologia clàssica i de qualitat.

Junt amb el Laurent vam assentar i aprofundir tot aquest aprenentatge, vam fer una immersió absoluta d una manera molt radical en l aprenentatge per fer vins de terroir, en l essència del vi, de la vinya.....Quan vaig arribar a Bourgogne, vaig tenir un xoc.....esperava tecnologia......i va tenir que passar una mica de temps per assimilar aquell xoc i canvi.....

Allà vaig treballar en un parell de cellers a la Côte de Beaune, també vaig treballar al Servei de Protecció de Vegetals de Beaune, vaig aprendre moltíssim.

Vam aprendre a treballar d una manera respectuosa amb la vinya, i amb una exigència de qualitat molt alta, vam aprendre La Lutte raisonnée, la Biodinàmica, quan aquí ni s estudiava, ni tan sols s en havia sentit mai parlar.

Vaig decidir que no volia tornar mai més al Penedès..... que allà no em faltava l aire.

Em vaig sentir com a casa meva.Hi tenim molts amics a la Bourgogne.

Però,el Laurent i jo vam decidir que voliem experimentar en una altre zona viti-vinícola prestigiosa, i vam decidir d anar a Califòrnia. Vam anar a treballar a un celler que es diu Clos du Bois, que està a Sonoma County, al costat de Sant Francisco.

Vam anar a Califòrnia, sense saber a on dormiriem o a on viuriem......tot el tema de visat de treball va ser molt difícil, i vam marxar molt a corre-cuita, vam arribar a St. Francisco en un vol no directe, vam dormir a casa d un noi que vam conèixer al autobus que ens portava de St. Francisco a Sta.Rosa......

Aquest celler era molt gran, però res a veure amb el que imagines quan et parlen d un celler gran d aquí. Allà feien qualitat desde la primera ampolla fins a l última, vam aprendre un altre punt de vista de treballar, sempre de molta qualitat. En aquest celler, l equip directiu era 50% homes i 50% dones, i en la direcció tècnica i predominaven les dones!!!!! Paritat total o discriminació masculina.......Vam recórrer molts racons de Califòrnia amb un cotxe que teníem mig destartalat.....Vam conèixer molta gent diversa, una manera de viure diferent, molt indrets, moltes maneres de pensar diferents......en fi, és una gran riquesa viatjar, obrir-se, conèixer, tan professionalment com personalment, no té preu.... t ajuda a veure les coses amb més perspectiva, a poder contrastar més....

Per temes de visat, havíem de tornar, i al final vam decidir de tornar a treballar a la Bourgogne, però abans vam venir de vacances al Penedès, i llavors, el meu pare, que té vinyes, ell no fa vi, però el meu avi si que feia vi....doncs el meu pare ens va proposar que féssim una prova amb les seves vinyes i féssim un vi....jo m hi vaig negar rotundament,volíem tornar a la Bourgogne, el Laurent, no parlava ni català ni castellà.....però al final, el meu pare va insistir molt....i al final quan ens va donar llibertat abosluta per fer el que volguéssim a les vinyes, vam fer una prova.....i al final ens vam quedar......

Un professor d enologia de França ens va animar a tirar endavant aquella prova, que era al 1999, ja que era una molt bona oportunitat de poder tirar endavant un projecte nosaltres sols, i en canvi a la Bourgogne.....mai tindríem la oportunitat de comprar .....pq és molt car, i nosaltres no som rics......

Llavors vam decidir de quedar-nos al Penedès, de moment......vam fer la primera verema, però ho vam fer de la manera que vam aprendre a la Bourgogne.....ens van venir ajudar a veremar familia i amics (sort a ells, ja que no teniem diners per contractar a gent)

No vam fer mai cap business plan, ni teníem per objectiu desenvolupar un projecte de vins amb un disseny de negoci en concret.....aquella primera prova, la vam anar fent pas x pas, és a dir, quan s acabava una fase, ens preguntàvem si continuàvem amb la següent (p ex llogar furgo x anar a comprar barriques), i així fins que vam arribar al primer vi embotellat, que va ser al Maig del 2001. No en teníem ni idea com aniria, la seva acceptació......

Vam fer desde el primer moment vi de terroir, que no hi ha una traducció exacte d aquest concepte, però que és un concepte que s entén o no s entén, o que es té o no es té....

Vam començar al 1999 fent vi negre, amb les varietats que tenia plantades el meu pare i avi, un vi sense maquillatge, pur, de terroir, és a dir, amb llevats i bactèries indígenes (que venen de la vinya).....

Tot seguit vam fer el nostre propi mapa de sòls, la nostra pròpia zonificació,va ser molt difícil aconseguir-ho, tan per convèncer al professional que ens ho va fer que ens ho fés, com econòmicament. Però per nosaltres era indispensable tenia una radiografia o escaner o TAG dels sòls de les vinyes. Així, quan ho vam tenir, vam poder treballar el vi desde la vinya, de veritat...

Sense aquest mapa de sòls, si fas vi, és com si un metge t opera d una part del cos sense fer-te radiografies o escaner ......vam poder treballar el ph del vi, que és la columna vertebral del vi, desde el sòl, l’acidesa del vi, i molts altres factors. Els vins que fem no tenen cap producte químic afegit (excepte el sulfurós, que si que n afegim).

Tan a la vinya com en el celler, som respectuosos, no utilitzant cap producte tòxic, intentant minimitzar els tractaments, i fent molt de treball físic i observació a la vinya, no filtrem els vins...

No entenem a la gent que planta una varietat en concret perque li fa il.lusió sense comprobar que aquella varietat hi vagi bé en aquell terra, i escollir un porta-empelt i clon sense tenir idea del terra exacte que tens. Penso que en el segle 21, tenim prou eines per poder realitzar aquest tipus de treballs d una manera professional i de qualitat.

El primer vi que vam fer es diu Sot Lefriec, va ser el Sot lefriec 1999, i la majoria de crítics de vi, en van fer molt bona crítica i li van donar molt bones puntuacions. Aquesta anyada, el prestigiós crític de vins nortamericà Robert Parker (el més reconegut mundialment), el va posar com a millor vi negre del penedès i uns dels millors de Catalunya (era la primera vegada que tastava vins catalans).

Crítics de vi, someliers, restauradors, etc., tothom deia que no semblava un vi del Penedès , ja que no tenia res a veure amb els vins negres que hi havia en el Penedès en aquell moment, tenia una qualitat que no al veien amb els altres, i nosaltres els explicavem que era un vi del Penedès pur, autèntic, sense disfressar....i així tos els altres vins que fem, el Pas Curtei, el Despullat, el Principia Mathematica i el Cargol treu vi.....

Sempre ens ho hem fet tot nosaltres, venem els nostres vins aquí i a uns quants països més, Japó, UK, USA, Québec, Thailandia,Dinamarca, Bèlgica, Holanda.....

Hem estat picant molta pedra i treballant molt dur per poder tirar enddavant aquest ara ja sí projecte.....

Es una feina i una forma de vida molt dura, i que de la manera que la fem, és perque ens fa molta il.lusió i ens apassiona, ja que sino és impossible aguantar certes pressions.....

El 2007 vam anar a viure a St Pere Molanta, i estem encantats amb el canvi de domicili, la familia de la Montse Via i Rafa Gómez, i també la Maria Torné i el Joan Solé (avis del meu fill Max) van fer que tot fós més fàcil, sempre ens han ajudat incondicionalment, i per suposat, també ens van ajudar molt quan vaig estar malalta.

Al 2012, em van diagnosticar un càncer de pit, molt agressiu, amb pronòstic incert....va ser molt dur, vaig fer moltes sessions de quimioteràpia i radioteràpia, m han operat vàries vegades, però per sort estic aquí. No sé d’n treus les forces i il.lusió  x viure quan t has d enfrontar a un càncer, el cas és que jo no m he enfonsat mai, vaig tenir la ajuda incondicional de la meva mare que va venir a viure amb nosaltres, ja que la Sara i el Max tenien 4 i 6 anys, i la del Laurent, que va ser al meu costat a tota hora (tractaments, metges....sempre), de gent de la meva familia, la meva cosina Vicky que sempre va estar allà, de les meves amigues de la infantesa (que em treien cada setmana a sopar) i de molts amics.

En aquests moments és quan t adones realment amb qui pots comptar o no....

En una sessió de quimio, tot parlant amb el meu oncòleg, el dr Cortés.....

Història de el Microscopi

Després d això, et planteiges la teva vida, tota la teva vida, i vaig decidir continuar el camí que ja estava fent anteriorment, perque ja m agradava.....

En aquest món del vi, hem conegut a gent molt interessant, hem conegut llocs increibles i moltes situacions que fa que la vida sigui increïble i passi masssa ràpid......també ens hem topat amb algun indesitjable que ens han fet males passades, males persones en definitiva, gent dolenta, però per sort, són pocs aquests, i la vida els posarà al seu lloc, jo crec profundament que la vida et va tornant tot el que sembres, a nosaltres ensestà tornant coses bones, penso que el més important de la vida és ser bona persona!

Vam buscar feina, i quan vam començar a buscar feina el laurent i jo , va ser quan em vaig començar a trobar discriminació de dona.

Al Laurent li oferien feines més interessants i a mi de tècnica de laboratori......que en el cas de la majoria de cellers, és un treball mecànic, són molt pocs els que fan investigació.....

En els cellers del Penedès o Catalunya o l Estat espanyol, els equips directius i directors tècnics (també es el mateix cas en moltíssims sectors d aq país), doncs  no hi ha paritat, els llocs de màxima responsabilitat estan dirigits per homes.

Quan actualent les xifres de formació universit., el 38,4% són dones i el 33,0% són homes.

Les dones estan obtenint més premis,millors notes......suposo que pel fet que t has d esforçar més que un home per demostrar que vals igual o més que ell.....

No hi ha prou amb fer lleis, ni amb el permís de paternitat......ja que està vist que no es compleixen, és un tema social, d educació (tan en l ambit familiar com escolar) Hauria de ser obligatori que homes també cuidin als malalts....

Dones com:

Ada Lovelace (primera programadora.....)

Lise Meitner (f.nuclear....)

Hedy Lamarr (precursora del wi-fi)

Encara hi ha moltes professions feminitzades, mestres, sector sanitari, sector domèstic, i per suposat en el món del vi ( que les dones o treballen al laboratori, secretàries o linees de producció)

Amigues meves enòlogues

Les dones són qui cuinen més en l ambit familiar i en canvi els grans Xefs són la majoria homes

Carme Ruscalleda...no va  voler acceptar millor dona cuinera.....

Hi hauria d haver plans d igualtat amb mecanismes per assegurar que es du a terme aquesta paritat.

Es vergonyós que les institucions també tinguin una majoria d homes.

Vaig escoltar decl. De president o director de PIMEC, vergonyós, va fer unes declaracions amb falta de visió de la realitat, va dir que no havi trobat prou dones per ocupar ocupar càrrecs al PIMEC, 11o 14 homes i 3 dones.....això significa que tenen problemes de tranparència.....endogàmia.....i que mai tindran una bona gestió a causa d aquesta manca de transparència i obertura.

Les dones cobren 24% menys que els homes.

Les dones pateixen discriminació en l accés del treball(si volen tenir fills, etc), durant el treball i quan es jubilen (cobren 450 € menys que els homes)

Es una sitaució de descriminació sistèmica brutal.

Jo no sóc feminista, lluito per la igualtat, a mi no ma graden els vins femenins, no m agraden tastos de vins de dones.....em molstaria que el Laurent anés a un tast de vins d homes!

I a tot això li hem d afegir la situació política actual, de la repressió que estem vivint a Catalunya, estant fent una repressió brutal a amics meus periodistes simplement per expressar-se.....pensava que ni jo ni els meus nens ho viuriem mai, i l Oriol, el Quim i els Jordis a la presó, la meva més profunda solidaritat per ells i pel President Puigdemont i els 4 Consellers que no poden tornar al seu país.

I ara us servirem un dels vins que fem amb el Laurent, que és el Pas Curtei, un vi negre sense filtres,

Moltes gràcies,

Irene Alemany

10.03.2018