Escut d'Olèrdola
Esteu aquí: Inici Noticies L’homenatge a Josep Raventós Valldosera esdevé un sentit al.legat a favor de la memòria històrica

L’homenatge a Josep Raventós Valldosera esdevé un sentit al.legat a favor de la memòria històrica

Les intervencions del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica es poden llegir al web municipal

19/06/2017

L’acte fet dissabte al migdia  a Can Torres va permetre homenatjar i difondre la figura de Josep Raventós Valldosera, primer alcalde d’Olèrdola escollit per sufragi universal “defensor dels drets dels rabassaires i dels ideals de la República”, mort a l’exili. Però també va ser un sentit al.legat a favor de la recuperació de la memòria històrica.

En la pràctica totalitat de les intervencions s’incidia en la necessitat de no oblidar el passat històric. La mateixa néta de Josep Raventós Valldosera, Margarita Castellví Raventós, feina notar que l’acte també volia “reivindicar el record permanent d’aquesta capítol de la història perquè mai més es torni a repetir res semblant”.

Des del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de l’Ateneu Mogenc, es posava l’accent en què “Moltes persones van lluitar per millorar aquesta terra, i si ara tenim democràcia, segurament és perquè ells la van lluitar. Val la pena saber, perquè això ens pot fer millors. Val la pena conèixer, perquè ens ajudarà a aprendre. Val la pena recordar,  perquè no mereixen l’oblit.”

Pots consultar les intervencions del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de l’Ateneu Mogenc aquí: el per què de l’acte; biografia; obra política; i  repressió

Pots consultar la crònica de l’acte, incloent l'enregistrament íntegre de les intervencions, clicant aquí.

Pots consultar les entrevistes a Josep Tort, Margarita Castellví i Lucas Ramírez, realitzades per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí.

A continuació reproduïm  les intervencions del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de l’Ateneu Mogenc(a càrrec de Josep Sesma, Jordi Catasús i Josep Tort), exposant el per què de l’acte; biografia; obra política; i  repressió. copy2_of_ActeHomentheJRV2.JPG

*El per què de l’homenatge*

En Josep Raventós Valldosera ha estat un total desconegut fins avui. Només per fer-vos-en cinc cèntims us direm que va ser alcalde d’Olèrdola durant la II República Espanyola i analitzant la documentació de l’època podem afirmar que va deixar un important llegat polític i que algunes de les seves actuacions han arribat fins als nostres dies. Al final de la guerra fratricida i in-civil, essent encara alcalde, i davant la imminent entrada de les tropes sublevades, es va veure obligat a fugir a França, d’on no va poder tornar per no comprometre la família que va haver de deixar. Aquest és un fet que cap persona ni cap família no hauria de patir mai, per cap motiu.

És injust que ningú sàpiga qui era, com és més injust encara el que ell i la seva família patissin el que van haver de patir. I tot i que potser no ens pertoqui a nosaltres fer-ho, recuperem la seva figura i memòria, malgrat que els qui ho haurien de fer no han fet cap gest des de la fi de la dictadura.

Javier Cércas, un escriptor d’origen extremeny i professor a la Universitat de Girona, va escriure un llibre, _“Soldados de Salamina”_, basat en un fet real de la Guerra Civil Espanyola. En un fragment de l’obra el protagonista, un home gran que durant la seva joventut havia servit a les files republicanes, explica això:

_ “Los héroes no sobreviven. Cuando salí hacia el frente iban conmigo otros muchachos [...] aunque a la mayoria no los conocía [...] Todos muertos. Eran tan jóvenes! No pasa un dia sin que me acuerde de ellos. Ninguno conoció las coses buenas de la vida, ninguno tuvo una mujer, o un hijo que se metiera en la cama con ellos el domingo por la mañana. A veces sueño con ellos, los veo como eran: jovenes! El tiempo no pasa para ellos. Nadie los recuerda y nunca ninguna calle miserable de ningun pueblo miserable de ninguna mierda de país llevará su nombre.”_

Sense oblidar el present, mirem el passat per construir el futur. Perquè, com bé va dir Ciceró, _els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la._

BIOGRAFIA BÀSICA.

Josep Raventós Valldosera neix l’any 1886, coneixement l’any de naixement gràcies al seu certificat de defunció, però no en coneixem ni el dia ni el mes.

Els seus pares són Rosa Valldosera Mestre i Emilio Raventós Marcé. El seu pare donarà nom a la masia que en serà la residencia familiar, “cal miliu de la Barquera”, indret històric del municipi d’Olèrdola.

La seva infància transcorrerà pels voltants de la masia, desconeixem si va anar a escola, que llavors deuria estar al barri de can Torres, tanmateix si que deuria estar vinculada al món del camp i la rabassa.

Al 1909, amb només 23 anys, el trobem com a president de la societat cultural “l’Amistat” de sant Pere Molanta.

Al 1912, amb 26 anys, tenim les primeres notícies de la seva participació en el món de la política, promovent un acte de propaganda política dels Republicans Federals Radicals a Sant Pere Molanta, per aquells temps pròxims als moviments rabassaires i problemes al camp.

Al gener de 1917, amb 30 anys, es casa amb Maria Romeu Rovira de 27 anys. No en sabem res del festeig, ni com es van conèixer. (faltaria comprovar d’on era)

Fruit d’aquesta relació naixeran dos fills. Emilio Raventós Romeu (1920?) i margarita Raventós Romeu (1923?)

Al 1920, amb 33-34 anys, entra per primera vegada a l’ajuntament com a conseller de la minoria, d’on serà destituït per la dictadura de Primo de Rivera de 1923-30.

Com a dirigent de Unió de Rabassaires dins el municipi, dona suport a ERC per fer-se càrrec de les demandes dels rabassaires.

Abril de 1931 es presenta a les eleccions municipals encapçalant la llista d’ERC en les primeres eleccions democràtiques amb sufragi universal(només homes). La seva candidatura guanyarà les eleccions i serà escollit alcalde.

Al 1934 (sufragi universal dones voten per primer cop) repeteix com a cap de llista per ERC repetint èxit i alcaldia, fins a la seva destitució amb les eleccions general i el bienni negre governat per la CEDA que substitueixen els ajuntaments escollits de manera democràtica en comissions gestores escollides a dit.

Octubre del 1936 després de la victòria del front d’esquerres a Catalunya, es retorna la legitimitat als ajuntaments escollits abans del bienni negre i JRV torna a l’alcaldia.

Finals de 1938 i abans de l’entrada dels nacionals s’encamina cap a l’exili, primer a Molins i després a França.

17 de juny de 1941 morí a l’exili al poble de Melun a França amb 55 anys d’edat.

Obra política de JRV

Ben aviat, amb 23 anys, ja el trobem al capdavant del món cultural molantenc; el 13 de setembre de 1909, consta com a president de la societat “La Amistat” de Sant Pere, una societat que havia estat fundada l’agost de 1903. No en sabem gaire més d’aquesta entitat, però fent paral·lelismes amb les societats coetànies, eren les encarregades de promoure el món politico-cultural dels nuclis.

Tres anys després, pel maig de 1912, signa una sol·licitud per obtenir permís per dur a terme una acció de propaganda política del partit Republicà Federal Radical (laics i republicans), (partit que era encapçalat  per Alejandro Lerroux). L’acte es fa a la sala del sr. Mata amb una destacada assistència de més de 150 persones i parlaments de destacats personatges del partit.(Ricardo Soler con la llengua de Cervantes, Antonio Solsona, José Torelló, Pedro Regull i Jose Bosorts en català)

No sabem si empès per aquest moviment o a través d’alguna altre manifestació política, que donarà el pas de presentar-se a les eleccions per entrar a l’ajuntament, sent escollit regidor el dia 1 d ‘abril de 1920.

Ben aviat comença la seva acció política dins l’ajuntament, el 18 del mateix mes, al segon plenari, conjuntament amb un dels nous regidors, en Francesc Campamà i Milà, s’emparen en la llei per reclamar a l’alcalde i govern del consistori, el balanç de caixa, que la documentació resti a les oficines de l’ajuntament per a la seva consulta i no a casa del secretari, i unes hores d’oficina al propi ajuntament, on la fent s’hi pogués personar a fer les diligències que consideres. Aquestes peticions devien perseguir una transparència que existia a l’època.

Sembla que tradicionalment, el diumenge era el dia en que es convocaven els plens, circumstància que facilitava als regidors l’assistència als mateixos. Al plenari del 11 de Juliol de 1920, l’alcalde Jaume Raventós Rovirosa, fa la proposta de canviar el dia, proposant els divendres, situació que crea un enfrontament dialèctic amb JRV i 2 regidors més, que acusen a l’alcalde que simplement busca complicar la seva assistència als plens. Perdran la votació i s’aplicarà la proposta de la majoria.

Eren anys d’importants reivindicacions rabassaires, amb diverses accions i moviments en defensa dels seus drets. S’arriba a la verema del 1920 en conflicte obert entre rabassaires i propietaris, aquests últims, em molts casos, volent defensar els seus interessos i que es compleixin els contractes de rabassa, demanen la presència de la guàrdia civil mentre es realitza la collita del raïm. (cal aquesta prèvia?)

A Olèrdola, al ple de 10 d’Octubre, s’escenifica aquest conflicte a l’hora de donar hostatge als guàrdies civils desplaçats al municipi, era l’ajuntament qui s’havia d’encarregar d’allotjar-los, tanmateix això sembla que no és així i hi ha un desgavell entre les parts. (llarg d’explicar) això provoca que es promogui un vot de censura a l’alcaldia que prospera amb la majoria de vots necessaris, tal vegada el resultat no es reconegut per l’alcaldia i s’acusa directament a JRV d’amenaces de mort. En resposta, els regidors promotors del vot de censura, manifesten que no signaran cap acte més on ells estiguin representats.

En el plenari de 10 d’octubre de 1920, JRV promou una moció de censura contra l’alcalde per l’allotjament de la guàrdia civil sol·licitada per vigilar que la verema es faci sense entrebancs. L’alcalde no accepta el resultat favorable de la votació i acusa a JRV d’amenaces de mort. Els defensors de la moció promoguda per JRV, protesten adduint que no signaran cap més acta.

En JRV denúncia les calumnies manifestades per JRR al jutjat de l’Ajuntament d’Olèrdola demanant una rectificació al respecte de les acusacions manifestades després del ple, sol·licitud que no prospera, sense arribar a cap acord ni conciliació.

Al plenari del 17 de desembre, l’alcalde posa en coneixement del governador civil la no signatura de les actes per part d’una part dels regidors del consistori i promou el relleu dels mateixos dels càrrecs que ostenten a l’ajuntament, rellevant-los per homes “de provada solvència” de l’alcaldia.

JRV conjuntament amb altres regidors, al març de 1921, promou una carta de protesta al govern civil perquè el secretari, en abús del seu càrrec, dona un sou al seu fill i aquest ni apareix per l’ajuntament, a més d’estar col·locat al registre de la propietat. El governador dona ordres de cessar al fill del secretari.

El 1 d’abril de 1922, hi ha el relleu dels regidors escollits al 1918, i només entrar ja hi ha les primeres desavinences, en aquest cas, pel canvi de les matrícules dels carros, que han de ser metàl·liques i fabricades a Barcelona, mentre que fins llavors cadascú s’elaborava la seva. JRV defensa que no cal aplicar aquesta nova despesa pels camperols, tanmateix només obtindrà el suport d’un company de consistori.

El 13 de setembre de 1923 es proclama la dictadura del general Primo de Rivera, on es suspèn la constitució, es prohibeixen els partits polítics, es creen els somatents i es dissolen els ajuntaments, tot això acompanyat de la prohibició dels símbols catalans i bascs, declarant l’estat de guerra. La Mancomunitat que tant s’havia aplicat en el desenvolupament de Catalunya, és intervinguda.

No serà fins al 2 d’octubre que aquest nou ordre arribi a l’ajuntament d’Olèrdola i JRV amb els altres membres del consistori son rellevats dels seus càrrecs.

No serà fins ben finalitzada la dictadura que es tornin a convocar eleccions als ajuntaments. JRV encapçalarà una de les dues llistes que es presenten al municipi i al plenari de constitució de l’ajuntament de 12 d’Abril de 1931, serà escollit alcalde.

Al 26 d’Abril 1931 l’alcalde d’Olèrdola serà dels primers a posicionar-se a favor de la Generalitat, “els ideals de Catalunya i de la República”, enviant una carta al president de la Generalitat.

Al gener de 1932, mou fils per buscar feina pels habitants del municipi.

Al març de 1932 hi ha la visita del president Macià a Moja, on es rebut per les autoritats. (No he trobat res a l’aju)

Algunes de les activitats de JRV, les coneixem a través de la premsa comarcal.

A l’Agost de 1932 es produeix una manifestació rabassaire a Vilafranca, i al plenari del mateix ajuntament, hi ha un intens debat entre l’alcalde Massachs (RF) i el regidor Armendares (ERC) per les accions de la guardia civil i guàrdies d’assalt, on s’hi menciona als alçades d’Olèrdola i les Cabanyes com instigadors del moviment rabassaire. Coneixem aquesta situació a través de la prensa.

-          El diari Fructidor (FR)descriu JRV com a “hombre comprensivo y enemigo de estridències”.

-          El diari l’Abril (ERC) narra els fets i menciona l’empresonament de persones d’Olèrdola i les Cabanyes, i de com Armendares acompanyat dels alcaldes d’Olèrdola i les Cabanyes van a veure a l’alcalde Masachs i aquest els acusa d’inductors de la manifestació i de ser capdavanters del moviment rabassaire. (curiositat que Massachs pertany al partit que JRV demana permís per fer Meeting a olè)

També per la premsa tenim notícies d’un altre debat a l’Ajuntament de Vilafranca on alcalde posa multes a persones de Moja i Armendares li retreu que no hagués parlat primer amb alcalde Olèrdola, llavors s’hagués estalviat que el governador civil les retires per improcedents.

Eleccions del 1934.

A les eleccions municipals del 1934,  hi ha una nova reforma de la llei electoral i de concurrència de candidatures. jrv es presenta com a cap de llista d ERC, avalats pel sindicat agrícola l’amistat de sant Pere. Hi haurà una segona candidatura també vinculada a les esquerres la FERC.

Al 14 de gener  jrv torna a guanyar les eleccions i de nou serà escollit alcalde.

El 25 d’octubre de 1934 i després d’unes eleccions generals, la CEDA, el partit de dreta guanyador tornarà  a abolir els ajuntaments e imposarà noves juntes gestores triades a dit. Per tant jrv serà rellevat del seu càrrec per decret de Madrid.

No serà fins al 17 de febrer de 1936, després d’unes noves eleccions generals que guanyen les esquerres agrupades en el Front Popular, que al mateix mes, consta l’acta de restitució i retorn dels regidors que havien estat escollits per sufragi popular el 14 de gener de 1934 i que havien estat suspesos pels fets de l’octubre del mateix any. Com a curiositat, l’acta la redactarà el mestre del poble (R. Costa Jou) per incompareixença del secretari.

El 16 d’Octubre, després que la Generalitat publiqui les noves condicions per la formació dels ajuntaments, en les quals s’havia de respectar la proporcionalitat de les forces polítiques i sindicals que governava la Generalitat, el jutge d’Olèrdola convoca un ple extraordinari per la recepció de les credencials dels designats per les organitzacions sindicals i polítiques del municipi. Destacar que JRV serà escollit per ERC com a representant, que tornarà ser escollit alcalde (diu molt de la seva personalitat i carisma) malgrat al consistori hi hagi persones diferents. Hi haurà 3 representants d ERC, 3 CNT, 2 UGT, 1 UR, 1 POUM, 1 ACCIÓ CATALANA. També rescabalar que en aquest ple es canviaran el nom dels 3 pobles del municipi.

El 8 de Desembre de 1936 es publicaran al butlletí oficial de la Generalitat les incautacions de terres i propietats que efectua l’ajuntament d’Olèrdola aplicant les reformes instaurades per la República. JRV actua en benefici dels rabassaires i posa en practica les reformes que promou la República que han de millorar les condicions de vida de les persones.

El 13 de desembre de 1936 des de la conselleria de cultura de la generalitat es decreta la creació d’una escola  mitjana d’agricultura a la finca del Porroig. També s’aprova la rehabilitació de la casa rectorial per habilitar-la pel mestre de l’escola de la plana rodona, i habilitar un local per fer escola de pàrvuls i demanar un mestra més per Moja.

19 de desembre 1936 es convoca ple extraordinari per estudiar la proposta d’agregació al municipi de Vilafranca a proposta del mateix. S’acorda consultar a les bases de les diferents organitzacions que estan representades al ple i convocar reunions a les barriades perquè el poble decideixi. També es creen unes bases en cas de l’agregació.

28 de desembre 1936 es decideixen els dies de les reunions ales barriades. 27, 28 i 29 als pobles de Ferran, la Plana i Moja successivament.

10 de gener de 1937. Consta un seguiment a les obres de la nova escola al barri de Ferran. Al respecte de l’agregació al municipi de Vilafranca, s’esmenta que només hi ha 10 veïns a favor, malgrat no es comenti l assistència a les reunions, i per tant es desestima.

16 de gener de 1937, s’acorda la venda de la part del vi que te incautat l’ajuntament, i es promouen noves incautacions de terres a Ramon Sadurni i Joan Gual doncs tenen masses jornals per ells sols.

31 de gener de 1937, es manifesten els problemes econòmics per poder acabar les escoles del barri de Ferran i es fa una proposta de rebaixar el cost de 20.000 a 15.000 pts.

14 de febrer de 1937, es paren les obres de l’escola per la manca de pressupost i es destinen la venda de les cargues de vi que li toquen a l’ajuntament per les obres de l’escola, que suposarà la manifestació de part d’un membre del consistori de la CNT dient que els paletes s’hi repengen.

28 de febrer 1937, conflicte amb UR perquè demanen un representant i resulta que ja n’hi ha un.

14 de març de 1937, els tres sindicats o cooperatives del municipi signen una carta desautoritzant a Jaume Llucià i proposen a Josep Bertran Pascual com a representant seu, ja que el primer no pertany a UR

28 de març 1937, s’aprova enviar roba al front i diners que hauran d’aportar totes les societats i grups polítics.

21 d’abril de 1937, el representant pels sindicats Jaume Llucià no vol abandonar el ple, adduint que els altres partits no estan legalment constituïts , i amb el suport de la CNT, del qual ara n’és afiliat es nega a ser substituït. Des de l’ajuntament es demana ajut al conseller de Seguretat Interior de la Generalitat per deposar-lo.

3 de maig de 1937, es promou un vot de confiança cap a JRV amb el suport del POUM, acció Catalana, ERC i UGT. La CNT vota en contra i demana que consti en acta que ells son els únics ben constituïts. També es neguen aprovar acta.

11 de maig de 1937, es redacten les condicions de contractació pels veïns que treballaran a les obres de la carretera de Moja amb la signatura dels obres que accepten. (gent del poble).

16 de maig del 1937, es decideix encarregar projecte d’un edific escolar i cases amb habitacions pels mestres a Ferran. Es contesta a una instància on es demana deixar sense efecte la fusió dels dos sindicats de Moja, i es contesta que no es atribució de l’ajuntament sinó del decret de sindicació obligatòria. Es tracte el conflicte amb la col·lectivitat de Ferran per la venda del vi que hi ha emmagatzemat al celler del Ramon Sadurní, i es demanen les claus per accedir al vi per la seva venda, dites claus quedaran en mans de JRV que vetllarà per la venda de les càrregues que han de servir per la construcció de l’escola. La mateix trifulca entre la CNT i la resta pel vi dipositat al celler de Ferran. I finalment hi ha una proposta d’adhesió i suport a la Generalitat pels fets sagnants dels primers de maig i es demana el desarmament de la rereguarda. (també reprovació per la venda del vi de Mas Granell per la col·lectivitat de Moja, sense posar-ho en coneixement, s’habilita un regidor per resoldre el tema.

13 de juny de 1937, suspensió de la sessió perquè s’hi presenta el Jaume Llucià. En JRV li retreu que es presenti i la CNT defensa la presencia. JRV suspèn la sessió pel caire que van prenent les manifestacions i retrets.

21 de juny de 1937, es redacta una carta al conseller de governació manifestant la queixa sobre l’actuació de la CNT i les seves amenaces a la gent i al propi consistori. JRV argumentarà que a esgotat tots els mitjans legals i personals al seu abast i que no disposa de mitjans coercitius per imposar-se als rebels. Acusa com a principals inductors a company Escala i a Jaume Llucià expulsat de UR.

27 de juny de 1937, s ‘aprova la incautació de la casa de Joan Pascual Freixedas (antic alcalde de la CEDA) que es desconeix on és. També cedir el celler de Ramon Sadurní al sindicat agrícola de l’Amistat de Ferran del Penedès.

8 de juliol de 1937, acta extraordinària amb la presència de Carles Vilagrosa Director General de l’Administració local per donar fe de la composició de l’ajuntament. Finalment queda constituït per 3 membres d’ERC 3 CNT, 2 UGT, 1UR.

22 de juliol de 1937, una carta de queixa del sindicat agrícola cooperatiu de Ferran, manifestant que l’Escala s’ha presentat al forn de pa a demanar-ne més del que li pertocava pel racionament i sota amenaces a pres el que a volgut.

25 de juliol de 1937, es dona suport al company Saumell de l’UGT després de diverses queixes sobre les seves tasques. També es dona compte d’una subvenció de la generalitat per l’escola de Ferran.

8 d ‘agost de 1937 el company Escala es substituït per ser cridat a files, el substitueix el j. Llucià. Tant el PSUC com UGT fan carta desautoritzant al Saumell i des d’ajuntament es demana acta de les reunions de desautorització. I es dona compte de l’acta de la creació del sindicat sant Jaume de Moja.

22 d’agost de 1937, s’aprova apujada impostos degut a la baixa de recaptació per les cèdules personals per la desaparició de molts propietaris i la total incautació de les finques dels grans terratinents.

Mediació entre la societat l’amistat, el propietari del local (Llopart) i el sindicat d’agricultors. JRV actuarà en validesa del sindicat d’agricultors per recuperar el material de la cafeteria que tenia dins a cal Pau. 1935-36.

REPRESSIÓ

Abans d’entrar en els esdeveniments concrets de la repressió que va patir la família, volem esmentar dos esdeveniments que considerem cabdals.

El pare de JRV, Emili Raventós Marcé, (el miliu de la Barquera), va morir el 8 de Juliol de 1938 a l’edat de 75 anys.

El 17 de Novembre del mateix any, la família Raventós Romeu rep a casa seva la notificació per part del comissari municipal, on es comunica que amb data del 23 de Juliol de 1938, el seu fill Emili Raventós Romeu es mort al front en heroica defensa de la República.

És en aquest context, després d’aquestes notícies i abans de l’entrada dels nacionals, que la família determina marxar a Molins de Rei, on hi tenen família. Una vegada allí, on la seva dona i filla es troben entre parents, JRV decideix travessar els pirineus, camí de l’exili. No sabem res d’aquest periple ni de la seva estada a França.

Des de l’entrada dels nacionals, els propietaris de les terres que conreava en JRV fan les reclamacions dels drets de parceria i de la propietat. demandes que es succeeixen en el temps i a diferents estaments com ara l’ajuntament, guàrdia civil, falange, a la comandància militar...

Maria Romeu i Rovira, esposa de JRV, torna a casa seva uns mesos després de l’entrada dels nacionals i es troba la llar saquejada. Uns dies després, tornarà a Molins a buscar a la seva filla i s’instal·laran de forma provisional a cal “Fuster”, marit  de l’Angeleta Raventós Valldosera, germana de JRV. Del nostre alcalde.

Una vegada instal·lada, comença a fer passos per recuperar part de les propietats que els hi havien manllevat, concretament tenim notícies d’escrits reclamant el carro i el cavall, que s’havien apropiat persones adeptes al règim, i que els hi retornaran gràcies a diversos escrits i declaracions de diversos veïns.

Acabada la guerra, comença a redactar-se la causa general, instruïda pel Ministeri Fiscal sobre la dominació roja a Espanya, fou un procés d'investigació impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduard Aunós Pérez, mitjançant Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comeses en tot el territori nacional durant la dominació roja».

Els nacionals argumentaran que...

«

La Causa general [...] és l'honrosa i delicada missió de fixar, mitjançant un procés informatiu fidel i veraç per a coneixement dels Poders públics i en interès de la Història, el sentit, abast i manifestacions més destacades de l'activitat criminal de les forces subversives que en 1936 van atemptar obertament contra l'existència i els valors essencials de la Pàtria, salvada si no hi ha altre remei, i providencialment, pel Moviment Alliberador...

»

En el procediment obert a Olèrdola a JRV se l’acusarà:

-          Que Capitanejats per JRV, és fa fora l’ajuntament de dretes de la CEDA i al jutge municipal.

-          Que és un dels dirigents del comitè local revolucionari a la barriada de St Pere.

-          Malgrat això, no participa en fets delictius, ni execucions o col·laboracions dels mateixos.

-          Tanmateix no farà res per evitar la crema de les esglésies.

-          Que JRV dirigia l’únic partit polític amb nucli important de gent i adherits, Unió de Rabassaires.

-          Que L’ajuntament dirigit per JRV va procedir a fer diverses incautacions. Entre elles les collites del 1937-38. (col·lectivitzacions)

-          Que JRV va ser alcalde de febrer de 1936 a finals del 1937, i diu textualment: “actuo decidamente en favor de los postulados del Frente Popular, siguiendo instrucciones de las esferas superiores en referencia a personas de ideologia derechista, como en la que se refiere a incautación de bienes”. “No obstante, que se sepa, no ordeno detenciones de ninguna classe, però si incautaciones varias”.

“el ayuntamiento invirtió dinero proviniente de las incautaciones, en la construcción de un grupo escolar (a st pere molanta) y en el camino vecinal de Moja a Vilafranca.”

“El ayuntamiento no ordeno la destrucción de ninguna Iglesia, ni contra personas religioses”.

“ No hubo ninguna actuación militar”.

En conclusió: a JRV se’l incrimina pels seus ideals, pràctiques d’home d’esquerres i fidelitat a la República, tanmateix en cap moment se l’acusa  d’actuar amb violència ni acritud, això diu molt de la seva personalitat i de la manera d ‘entendre com s’han de fer les coses. Un fet que pensem cal realçar; els diners de les collites incautades s’invertien en fer escoles i carreteres... (aquí em falta quelcom) val la pena una bona reflexió.

Des de l’exili a França, Jrv no donarà senyals de vida, no sabem si perquè no podia o perquè com molts, temia represàlies pels seus. Va optar pel silenci, tot i saber l’angoixa que provocaria entre els seus, va preferir el silenci a la possibilitat de posar la família en perill d’una represàlia major, doncs segur que n’era conscient que s’ho devien estar passant malament.

Una última consideració i per acabar, on es demostra la força i estima d’aquesta família colpida per la guerra..., La Maria Romeu i Rovira, no perd mai l’esperança que JRV torni, no vol deixar casar la seva filla sense saber si el seu marit es viu o mort. Esperarà fins a l’últim moment, doncs amb el casament es pretenia evitar que un germà petit del futur gendre evités anar al servei militar. No serà fins al 30 de desembre de 1943, esgotant els terminis, que es produeixi aquest enllaç entre Magdalena Raventós Romeu i Joan Castellví. El que no sabia la Maria, és que el seu marit era difunt des del 17 de juny de 1941. (avui justament en fa 76 anys)

Moltes persones van lluitar per millorar aquesta terra, i si ara tenim democràcia, segurament és perquè ells la van lluitar. Val la pena saber, perquè això ens pot fer millors. Val la pena conèixer, perquè ens ajudarà a aprendre. Val la pena recordar,  perquè no mereixen l’oblit.

Deixeu que acabi amb una cita de l’escriptor José  Saramago, que descriu una bona part del que avui volíem fer aquí amb tots vosaltres. Hay que recuperar, mantener y transmitir la memòria històrica, porque se empieza por el Olvido y se termina en la indiferència.

Gràcies a tots.


Mapa Web


Intranet Treballadors Intranet Escoles Bressol Intranet Institucional

Projecte desenvolupat per: SEMIC Internet

Vàlid XHTML 1.0 Transitional CSS Vàlid WCAG 1.0 WAI-AA

Ajuntament d'Olèrdola
Avinguda Catalunya, 12 - 08734 Olèrdola (Barcelona)
Telèfon: 93 890 35 02 - Fax: 93 817 10 59 - e-mail: olerdola@olerdola.cat