La recuperació de 35 metres lineals i la descoberta d’una nova torre reforcen el caràcter excepcional de la muralla romana d’Olèrdola

La setmana passada es donava a conèixer la troballa excepcional d’un crani d’època ibèrica a Olèrdola. És el més meridional identificat fins ara a Catalunya en els poblats ibers i el primer que es documenta en el territori de la tribu dels Cessetans. Però aquesta descoberta no va ser pas l’únic resultat excepcional de les darreres excavacions arqueològiques realitzades al jaciment d’Olèrdola. La mateixa responsable de la seu d’Olèrdola del Museu d’Arqueologia, Núria Molist, en una entrevista a Canal 20-Ràdio Olèrdola, posava de relleu que s’havien recuperat prop de 40 metres lineals de muralla romana i s’havia descobert una nova torre, un fet que també qualificava com a “excepcional”.(àudio)

Descripció dels treballs

Segons ha explicat el mateix Museu d’Arqueologia, entre el 29 de novembre i el 23 de desembre de 2021 es va realitzar la intervenció a l’extrem est de la muralla romana tardorrepublicana, treballs que s’emmarquen en una proposta més àmplia de recuperació de la totalitat del mur defensiu i el coneixement de la fortificació militar en els seus diferents elements que la composen.

Un cop eliminats la vegetació i el sediment que amagava i cobria parcialment el mur defensiu, es van poder recuperar un total de 35 metres lineals de muralla i s’ha intervingut en una superfície davant d’aquesta d’entorn els 350 m². El Museu assenyala que la muralla “de tipus barrera, mesura de la cinglera est a l’oest 148 m i estava fins ara conformada per quatre torres, dues d’elles flanquejant la porta d’entrada”. El parament exterior és de tipus itàlic, tal com correspon a les construccions defensives aixecades entre mitjans del segle II i inicis del segle I a. de la n.e. i es caracteritza per grans carreus poligonals a la base i un coronament d’obra irregular.

Resultats

La localització d’una nova torre de la muralla, la cinquena, ha estat la dada més rellevant i sorprenent de la intervenció. El Museu es mostra prudent i indica que “haurem d’esperar el treballs propers per poder-ne definir la planta i excavar l’interior i el que sembla, a priori, dues etapes constructives”

A més de la torre, les excavacions han permès constatar el canvi de parament que ja s’intuïa en el tram de muralla recuperat, passant d’uns carreus ben escairats a una fàbrica amb pedres irregulars i morter de calç. La causa d’aquest sobtat canvi no es pot precisar, però sembla que va estar condicionada per la necessitat d’acabar ràpidament la muralla.

La nova pedrera situada immediatament davant del murum, localitzada en la intervenció, acomplia un doble objectiu: l’extracció de blocs a peu mateix de l’obra abaratint costos de trasllat i l’increment de l’alçada de la construcció, fent-la més inexpugnable. L’extracció de blocs d’aquesta pedrera segueix el mateix sistema d’obtenció que la situada a l’interior del recinte i excavada a l’inici dels anys 1990.

Des del Museu es posa l’accent en què “si els resultats quan a la recerca han estat extraordinaris, no podem més que estar satisfets per posar en valor el nou tram de muralla -35 m lineals més de l’excepcional muralla".  S’entén que és “un primer pas per aconseguir la recuperació total del monument i facilitar al visitant una visió molt més fidedigne del que havia estat la muralla fa més de 2000 anys”.

Equip de la intervenció

La direcció dels treballs ha estat assumida per l’arqueòleg Pablo Martínez i hi han participat cinc arqueòlegs professionals, tots ells contractats per l’empresa Tríade S.L., de Vilafranca del Penedès, amb la supervisió i assessorament del MAC-Olèrdola.