Magda Duran recorda com eren les festes majors de Sant Miquel i agraeix la feina de les persones que han fet possible les activitats al poble

En el pregó de la Festa Major de Sant Miquel d'Olèrdola, Magda Duran ha agraït aquest divendres a la nit l'esforç i la dedicació de totes les persones que han fet possible que es facin activitats al poble de Sant Miquel. Duran també ha animat al jovent del poble a recuperar grups com la colla de Diables "Els Llops".

Magda Duran ha rememorat els treballs i les alegries que compartien els veïns. Les limitades opcions de lleure de la seva infantesa al poble, els moments a l'escola i com eren les festes majors, amb la importància dels balls o de la missa.

 Escolta íntegre el pregó, enregistrat per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Escolta les entrevistes a Magda Duran i a Fina Mascaró, enregistrades per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Reproduïm íntegre el text del pregó:

PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE SANT MIQUEL D’OLERDOLA 

                                 Molt bona nit a tothom 

Gràcies per deixar-me participar en aquest acte d’inici de la nostra Festa Major. 

Voldria començar recordant la meva infància, vivint al barri del Sepulcre,  a casa els nostres pares el Salvador i  la Navidad i dels meus, dos germans, el Josep i el Salvador. 

La  situació i visió d’abans era molt diferent a la d’ara. Parlem sobre l’any 1967, quan jo tenia 10 anys i era conscient de tot el que passava a casa i del meu entorn familiar.    

Els veïns que vivien als barris es relacionaven molt entre ells, s’ha ajudaven, sobretot en els  treballs puntuals extres, en què eren necessàries varies persones per poder dur-lo a terme, una manera de fer-ho era treballar plegats varies famílies, com per exemple a l’hora d’anar a segar un camp de blat, que era un treball que es feia manual, segant a mà i lligant les garbes de blat, es tardava molt de temps a fer tot un camp i un altre dia determinat que ho sol·licitava una altra família i anaven tots a  ajudar-la.  

Per sort, amb els anys,  van millorar les feines del treball del camp, varen sortir les màquines que segaven, al mateix temps varen començar a sortir els tractors, que varen substituir de mica en mica al cavalls que llauraven les vinyes i els conreus, amb molts aspectes varen canviar per fer la vida de la pagesia una mica mes fàcil.  

 Recordo molt la convivència amb els veïns del barri del Sepulcre, en què hi havia una bona disposició en ajudar-nos amb els moments difícils i també, per què no? Compartint tots els bons moments, naixements de fills, collites bones....etc amb: 

Paco Gasulla,  la Enriqueta i els seus fills, que vivien davant de casa nostra. 

El Joaquin, la Amparo i els seus fills, que vivien a la mateixa casa pairal del Sepulcre. 

El Josepet i la Carmeta, que vivien a la casa, que ara està actualment reformada i canviada, anomenada  “Los Carmenes”. 

La família del Joan Monilari, la Amalia i els seus fills, que vivien a Can Farreny.  

I no em vull deixar-me al Emilio i la Tresina, que vivien en una casa a la muntanya, més amunt de Can Farreny, que ara ja està completament a terra, explanada i convertida en un camp. 

 Comentar-vos que l’escola de Sant Miquel hi anaven tots els nens de Sant Miquel i de totes les barriades,  Les Planes, La Serreta, El Sepulcre i també algun nen i nena de Viladellops, aquesta escola era al mateix edifici de l’Ajuntament actual de Sant Miquel, s’hi entrava per la porta del pati, on hi havia dos portals un per nenes i un per nens i el pati de jugar és on ara hi ha aparcats els cotxes de la policia municipal. 

A partir dels 8 o 9 anys, ja varen anar a les escoles de Vilafranca. 

 Cada vegada que passo per davant de les dues cases, que  en una i vivia  l’Agustí Cuadres i la seva senyora,  la Maria, i a l’altra casa  La Maria Cuadres,  aquestes dues cases estan unides entre si i estan, a l’altre banda de la carretera, (a prop de l’Ajuntament) amb els dos portals tapiats, per les finestres  ja hi entra la vegetació i estan en estat ruïnós. Recordo que per a molts nens que vivíem als barris  a l’hora de dinar, anàvem cap a casa nostre, però si plovia ( la Maria ja tenia un acord amb tots els pares), on tots els nens de les masies ens quedàvem a dinar a casa seva,  era una gran persona, a tots, ens tractava amb molt d’efecte. 

El Agustí Cuadres i la Maria, a l’hora de entrar i sortir de l’escola ens ajudaven a traspassar la carretera, ja que la carretera passava per el costat mateix d’escola i  circulaven bastants cotxes a la carretera de Vilafranca a Vilanova i la Geltrú. 

Desitjo que es pugui canviar el seu aspecte d’aquestes cases  i que no sigui en molts anys. 

La visió del poble, era una mica diferent,  a la d’ara. No hi havien tantes cases, però ens coneixíem tots i ens veiem els diumenges a missa o en celebracions especials. 

A Sant Miquel, no teníem cine i moltes cases no tenien encara televisió. Sí que teníem al costat de l’església la sagristia, en què el mossèn va posar una televisió, a disposició del poble,  que hi podíem anar tots els nens i la gent gran a mirar-la, el diumenge a la tarda. 

Per la gent gran, sí que tenien la sala, de davant al restaurant la Casa del Conill, on tots prenien un cafè o una beguda, es reunien per fer unes partides a cartes o el domino.  

 El restaurant de la casa del Conill, que sempre estava en actiu, fent  esmorzars, dinars i sopars.   A fora al carrer, a l’entrada del restaurant hi havia un gran porró de vidre,  sobre un piló de fusta ple de vi, que tenies que estar molt fort per poder aixecar-lo.   El Senén, la Maria i els seus fills més grans l’ajudaven a portar el restaurant, sobretot els dies festius, juntament amb l’equip de cambrers que eren de Lleida. El seu tracte amable i el sentit del humor, ens feien sentir com a casa. 

 A casa meva, teníem dates molt importants: el Nadal, el dia dea Pasqua, però la més important eren els dies de la Festa Major, un lloc de trobada, que ens veiem grans i petits.   Recordo que a casa meva, la setmana abans de la Festa Major, ja començàvem a mirar que tinguéssim tot el necessari (estovalles, tovallons, plats, coberts, copes .... etc.  Perquè dos dies abans, la mare, ja estava enfeinada anant  al nostre corral, que teníem una mica de tot, a buscar els ànecs, pollastres i conills, per poder preparar-los per sacrificar i a continuació, un cop nets salpebrar-los i posar-los a les greixoneres a coure’ls amb les antigues cuines que teníem de ferro colat i també  posaven les cassoles amb els pollastres a rostir-los al forn de pa que teníem al costat de la llar de foc.  

  Recordo que ens feien participar en la preparació, als meus germans i a mi, de l’elaboració d’un pa de pessic (supervisat en tot moment per la nostra mare), que servíem juntament amb ametlles torrades, per postres, ja que en aquell temps estàvem limitats, al no tenir nevera per poder conservar els aliments,  solament disposàvem d’un moble, amb tot d’estanteries que li dèiem una fresquera, que estava a la habitació petita més a prop del celler, que era la més freda. Allà es guardava tot tipus d’embotit i aliments cuinats per poder conservar-los en perfectes condicions. 

Per altre part,  les begudes les posàvem totes en un cubell de ferro amb aigua, amb dos barres de gel que havíem anat a buscar el dia abans a Vilafranca per la tarda. 

Era el  moment de veure’ns tota la família  reunida, unes 30 persones, ja que la meva mare, eren 6 germans, més els fills, on parlàvem i ens posàvem al corrent  del nostre dia a dia. 

 Però el matí de diumenge, deixàvem les taules i els bancs,  tot preparat, per la tornada a l’hora de dinar a casa nostra,  perquè tots anàvem a la celebració de la missa del nostre patró Sant Miquel, en què participàvem d’ella, molta gent del poble, l’església era sempre plena .   I al acabar la missa sortíem a fora de l’església i molts dels veïns aprofitàvem per saludar-nos. 

 A continuació anàvem la majoria de la gent a l’ antiga Sala de ball, situada en front del Restaurant de la Casa del Conill,  en què les famílies fèiem el vermut i gaudíem escoltant unes cançons catalanes, interpretades per l’orquestra, que eren els mateixos músics que tocaven per la tarda-vespre al mateix lloc. 

Per la tarda al iniciar al ball, de totes les cançons que tocaven, hi havia una que era el ball dels socis, en què es feia una rotllana a tota la sala i al mig ballaven el Agustí Cuadres i la Maria,  que eren les persones que iniciàven el ball. Al principi de la cançó i al cap d’uns moments s’incorporava la resta de socis que havien fet la rotllana, fins que acaba aquest ball.    Un altre ball important era el dels fanalets, els enceníem i  un cop encesos, apagaven les llums de la sala i tocaven una música romàntica, en què els joves i grans aprofitaven per abraçar-se ben fort. 

Cal destacar que una part important era el sorteig de la toia, en que paraven els músics, uns 20 minuts aproximadament i aprofitaven per descansar un moment i que es feia per vendre números de la toia. 

Recordem sempre el Agusti i al Tubella. Hi posaven tot el seu entusiasme i alegria a l’hora de vendre els números. Animaven a tot el públic de la sala a comprar-ne. I quan s’havien venut tots es feia el sorteig de la toia, que consistia en convidar a una persona del públic de la sala, que posés la mà (innocent) dins d’una bossa on hi havia tots els números que s’havien venut i n’escollia un, sortint el numero premiat. 

La toia era variada, en què patrocinadors donaven cistelles de tots tipus de fruita, un pernil, lots de vi i cava i també un xai ...etc 

El motiu de fer la toia era per recaptar fons per pagar als músics i si sobraven diners, despeses de la Festa Major. 

 Ara actualment disposem del Local Social Rossend Montané, que es va edificar al any 1991 i que es va ampliar al any 2010 construint  un casal d’avis i  un ambulatori. 

Aquí comença una nova etapa, on podem gaudir d’un local social més gran, un escenari ben preparat i una sala amplia, en que gaudim de molts actes, com: 

Teatre l’Arrel, que ens porta a  recordar a la Marina Vilella. 

Dinars de germanor de tota la gent del poble i els seus familiars i amics, que acabava amb un animat bingo, que acabava amb la cloenda de la festa. 

Ball de carnaval, on molta gent jove i no tan jove que anava disfressada. Activitats, per joves, per gent gran, reunions.....etc 

Si que trobo a faltar els dimonis de Sant Miquel, anomenats Els Llops, que m’agradaria que tot aquest jovent actiu, que tenim al nostre poble es pugui tornar activar i sortir de nou al carrer, amb tota la vostra energia, entusiasme i alegria que us uneix. 

Vull donar les gràcies a totes les persones, que cada any, darrera any,  que són moltes, desinteressadament, han donat  i dedicat el seu temps per preparar amb il·lusió tots els actes de la Festa Major.  

Per acabar, vull donar les gràcies per poder ser aquí amb tots vosaltres i poder gaudir de la vostra presència. 

Recordant a totes les persones del nostre poble, grans i joves que ara ja no hi son, però que han deixat un gran estel de records viscuts amb ells. 

Visca la nostra Festa Major, visca el poble de Sant Miquel !!!