Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Montse Almirall lloa l’empenta de Sant Pere Molanta i reivindica que ser mestra "és un acte d'amor"

La pregonera va oferir un àgil i divertit pregó, ple d’anècdotes dels seus 17 anys a l’escola del poble
Montse Almirall, acompanyada de records del seu pas per Sant Pere
Montse Almirall, acompanyada de records del seu pas per Sant Pere

divendres 14 agost 2015

Sant Pere Molanta és un poble amb empenta que ha d’estar orgullós de les coses que ha fet i que fa. Aquest va ser un dels missatges que Montse Almirall va transmetre amb passió i convicció durant el pregó de la Festa Major de Sant Pere Molanta, celebrat aquest dijous al vespre a l’interior d’una Sala molantenca plena.copy_of_PregFM.St.Pere2.jpg

Almirall va ser mestra de l’escola de Sant Pere Molanta durant 17 anys, dels quals 13 en va ser la directora del centre. El repàs de vivències a l’escola, plenes d’anècdotes que implicaven a molts veïns del poble, va ser un dels continguts centrals d’un pregó que també va incloure una vehement reivindicació de la feina de mestra.

Només plantar-se dalt de l’escenari, Almirall va dipositar en una cadira records de la seva etapa a Sant Pere Molanta. Hi havia el regal rebut en acabar el primer curs a l’escola, on els alumnes indicaven en un quadre que calia seguir a la Montse “que té marxa”.  També una bata amb “ombreres”, cintes d’àudio, disquets dels primers ordinadors amb informes d’avaluació de l’escola, àlbums de fotos, un nino “Piolín” que sempre l’acompanya a les classes i el llibre de 100 anys d’escola al poble.

Almirall va especificar que no podia fer del pregó una classe d’història, havent a Sant Pere Molanta “dos puntals” en aquest àmbit com Remei Vendrell i Pere Sadurní. També tenia clar que no podia fer una glossa del teixit social i de l’activitat de les entitats, davant un auditori amb persones que havien demostrat el seu compromís per Sant Pere Molanta. Almirall es treia el barret davant un poble que se senten “orgullosos del que són”.(àudio)

Filla d’Olivella, els vincles amb Sant Pere Molanta els té Almirall des de ben petiteta, quan amb la seva família anaven a comprar carn al poble venint del mercat dels dissabtes a Vilafranca. Esporgant vinyes de Cal Rossellet i de Cal Colàstic o collint raïms a l’Arboçar, va aprendre l’esforç que s’havia de fer per “guanyar un duro”. Tampoc es deixava perdre mai la Festa Major de Sant Pere Molanta. Va ser l’estiu de l’any 88 quan va començar a treballar de mestra a l’escola graduada mixta de Sant Pere Molanta, que llavors comptava amb 4 mestres per 70 alumnes, de p4 a 8è. Aquell va ser el primer any que s’arribava al darrer curs de l’antiga EGB a l’escola.PregFMSt.Pere3.jpg

La pregonera va subratllar que el poble va apostar molt perquè els nens anessin a escola al poble. L’escola, va destacar, va anar creixent i es va treballar de valent. Va recordar que van ser la primera escola rural en tenir ascensor i la primera de Catalunya en tenir un llibre publicat. Almirall rememorava que va ser la mestra que va acompanyar a la primera promoció de 8è que anava de viatge a Mallorca, havent recollit ampolles de cava buides per obtenir diners. També recordava que l’escola va guanyar el primer premi “Aventura de la vida” que els va permetre anar de colònies de manera gratuïta a Sau.

En el pregó, Almirall també va fer esment a les activitats de carnaval fetes a l’escola, les de Nadal amb les “Llúcies” i els “Nicolaus” o les representacions dels Pastorets. Amb un punt de tristor, Montse Almirall es va referir a que es van tirar a terra els anteriors espais de l’escola, sense tenir en compte propostes per integrar-los a l’ampliació del centre.(àudio)

Almirall indicava que “li va fer mal” que tiressin els espais que tan havien costat de tirar endavant. Ho recordava en una entrevista a Canal 20-Ràdio Olèrdola.(àudio)

Almirall va tenir paraules de reconeixement per a Anna Gallego, de qui va dir que “era una mestra de veritat”. Després de deixar l’escola fa 10 anys, Anna Gallego va ser el vincle que va seguir mantenint amb el poble, fins que la mestra va morir. Des de llavors i fins el pregó assegura que “no tenia força de venir”.

Entre les anècdotes de l’escola que va repassar, una de les més celebrades pel públic va ser la que es referia a un nen de l’escola que de manera insistent repetia a classe que havia perdut la goma d'esborrar. Després de trobar-la molt reduïda, el nen li va preguntar a Almirall què feia ara amb aquella goma. Ella, enfadada per les interrupcions, li va respondre que per ella se la podia menjar. I el nen va seguir al peu de la lletra les paraules de la mestra.

També es va referir a persones que ara estan al Grup de Joves, com Oriol Bertran, que ja a 3r “se li veia tarannà de líder” quan a classe alçava sovint la mà per fer intervencions. També va esmentar la predisposició de Guillem Albà, actual president del Grup, quan amb només 5 anys es veia capaç tot sol d’aguantar la pressió d’una mànega en una activitat feta amb l’ADF.

Almirall va reivindicar la professió de mestra com a un “acte d’amor”, reconeixent que podia ser esgotador però gratificant.(àudio)

En el tram final del pregó, Almirall va encoratjar als molantencs a seguir fent pinya, lluitar i “no baixar mai el cap”.

Escolta les entrevistes a Montse Almirall, Lucas Ramírez i Guillem Albà enregistrades per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Document Actions