Mossèn Joan Salas defensa el sentit de comunitat del poble i reclama per Sant Miquel un espai de trobada

En el pregó de la Festa Major de Sant Miquel d’Olèrdola, celebrat aquest divendres a la nit al local Rossend Montané, mossèn Joan Salas ha defensat el sentit de comunitat del poble de Sant Miquel i va reclamar “un lloc obert al públic” que permetés al poble trobar-se. Salas també va apel·lar a la responsabilitat per a garantir que es traslladi a les generacions futures allò “que nosaltres hem rebut dels nostres pares i avis” que “no és altra cosa que la comunitat”.

Salas va confessar que se li va fer “costa amunt” estar al principi a Sant Miquel, però ha indicat que ha estat una oportunitat per a fer una vida més espiritual. Mossèn Salas també va definir que la sortida del Sant i la seva tornada a l’església durant la Festa Major era un pont “entre la tradició i la modernitat” . És “el pont de la convivència, de la germanor i de l’afecte”, tot destacant que “cap comunitat tira endavant sense aquests principis fonamentals”.

 Escolta íntegre el pregó de la Festa Major de Sant Miquel, enregistrat per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Escolta les entrevistes al pregoner i a l’alcaldessa, realitzades per Canal 20-Ràdio Olèrdola en acabar el pregó, clicant aquí

 A continuació , reproduïm la part llegida del pregó:

 Sant Miquelencs i Sant Miquelenques,

Aquest any recau en mi la gran responsabilitat de proclamar el pregó d'inici de la nostra Festa Major... no cal dir que em sento feliç i honorat de poder-ho fer, i de poder així convidar-vos a participar activament de la mateixa.

Ja sabeu que sempre destaco, sobretot en les meves intervencions, la faceta de “poble i comunitat”, on el poble són les llars, els carrers, places... etc. i la comunitat, les persones que hi viuen. Entre elles ha d'existir un bon veïnatge perquè aquesta comunitat ho sigui realment. I és durant la Festa Major que aquesta atribució és fa palesa.  La Festa Major és una tradició, una tradició que combina passat i modernitat, beu d'un passat que no tornarà i és projecta a un futur que, tot i que incert, com tot el desconegut, ha de resultar il·lusionant i ja sé que és molt difícil.

És la nostra responsabilitat per tant, traslladar a les generacions futures el que nosaltres hem rebut dels nostres pares i avis, que no és altra cosa ara i aquí, que la Comunitat. La Comunitat amb majúscules, entesa com família de veïns que s'ajuden i estan pendents els uns dels altres. Aquesta comunitat està tanmateix representada pels nostres polítics locals, als quals encomanem el bon funcionament de la mateixa.

Una Festa Major és justament això, la festa més gran, l'exemple de voler conviure amb alegria plegats i compartir aquesta alegria, no és un acte protocol·lari, és un acte que surt del cor, no és una obligació, és una devoció, per dir-ho així. Devoció que demostrem quan traiem el Sant del seu lloc a l'església i el portem a l'Ajuntament i, després d'una nit fora, el tornem a l'església solemnement.

Any rere any aquesta tradició ha anat agafant força, i cada cop ens surt una mica millor. Jo mateix, sempre improvisant, vaig introduir, al darrer moment, l'any passat, el cant dels Segadors quan el Sant està retornant al seu lloc. Alguns em van preguntar per aquest fet, i si era un acte polític. Vaig respondre que no, que era un acte de Comunitat, de poble, d’arrels culturals, d'orgull, i vaig afegir: l'himne representa un país, és a dir el conjunt i la totalitat de les persones que el conformen, és la Comunitat ampliada. Entonant aquest himne, projectem la nostra Comunitat més immediata a un àmbit més ampli, el nacional, obrint-nos als altres, donat que una comunitat no és en absolut un grup homogeni, es un grup d'individus que, tot i el desacord, estem units per tirar endavant en aquelles qüestions més fonamentals.

La sortida del Sant i la tornada és, jo ho veig així i m'agrada pensar que compartiu amb mi aquesta opinió, un pont. Un pont entre la tradició i la modernitat al que em referia al principi de la meva intervenció. Aquest pont és posa de manifest quan tothom acompanya Sant Miquel amb els tambors i les gralles amb alegria i festa. És el pont de la convivència, de la germanor i de l'afecte. Cap comunitat tira endavant sense aquests principis fonamentals.

Un altre exemple que sintetitza molt bé el que dic és el Castell i les masies amb les seves vinyes per un costat i, les cases de caràcter residencial que al llarg dels anys han anat configurant el perfil de Sant Miquel d'Olèrdola, per l'altre. Vist a l'esguard d'un nou vingut, com jo mateix ho era, em cridava l'atenció com aquestes dues realitats convivien i s’organitzaven. Amb els anys he pogut veure que si bé la integració de ambdues realitats no és perfecta, com res ho és, sí que ha anat guanyat amb el pas del temps. Un bon exemple del que dic és l'organització d'aquesta festa.

Per acabar:

A la ràdio em van demanar si faria alguna demanda o sol·licitud (per la parròquia) a la corporació municipal aprofitant aquesta oportunitat. Els vaig dir que no, i no la faré, pròpiament per la parròquia, però sí que la faré per el poble, si em permeteu:

Cal un lloc obert al públic, un cafè, un local cívic... on la gent pugui anar a passar una tarda de diumenge (la de dissabte no que hi ha missa!); un lloc per a conèixer-se tots millor i un espai de convivència. Aquesta seria la meva proposta, per animar, és a dir, dotar d'ànima al poble.

I res més, vaig dir que seria breu i fidel a la meva paraula (que va a missa). He acabat.

Ara toca passar-la molt bé, ballar, riure i beure amb moderació per no convertir la Festa Major en una “llesca major...”

Gracies a tothom

Visca Sant Miquel d'Olèrdola!

Mn. Joan Salas