Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Paloma Solé subratlla el paper actiu que ha jugat l’escola Circell per dinamitzar la Festa Major de Moja

Durant el pregó Solé agraïa la tasca de les persones que organitzen activitats i “fan poble”

divendres 21 juliol 2023

Les seves vivències al poble vinculades amb la Festa Major, especialment a través de l’escola Circell de Moja, han protagonitzat el pregó de la Festa Major de Moja que aquest divendres al vespre ha ofert, al pati de la capella de Moja, la mestra jubilada Paloma Solé Romeu.  La pluja ha aparegut de manera feble però ininterrompuda  al final del pregó, sense  impedir que l’acte se celebrés amb normalitat i amb el seguiment d’un gran nombre de públic que omplia el pati de la capella i part de l’entorn del seu accés.

Infantesa

Solé recordava que sempre va tenir la mateixa mestra, la srta Fina, en una escola situada on ara hi ha el Casal d’Avis. Una espessa fila de xiprers separava la part dels nens de la de les nenes. De les festes de la seva infantesa a Moja assenyalava que no n'hi havia "cap activitat especialment dedicada als infants, però els infants estàvem presents a totes les activitats” També va tenir records de les caramelles i dels Nicolaus i les Llúcies.

Festa Major de l’escola Circell

Paloma Solé es va aturar en detall a recordar el  projecte dedicat a la Festa Major del curs 97-98 . Amb aquest projecte es va guanyar un dels premis  Baldiri Reixac d’alumnes que ha merescut l’escola.

Durant el curs, amb el mestratge de l’Àngels Vinyals, els alumnes van fer els caps-grossos. Després s’han restaurat i afegit de nous amb la guia d’Elena Urbano. Però el curs següent, el 98-99, una de les activitats extraescolars proposades per l’AMPA, va ser la creació del gegantons en Romaní i na Farigola, construïts per alumnes i famílies de l'escola. Solé va subratllar que són els gegants pioners de Moja, ja que més tard, des de la llard d’infants, van néixer en Xarel·lo i na Parellada i posteriorment, l’any 2006 neixen els gegants Ramón i Josepa. En aquest apartat Paloma Solé va tenir un record per  dos impulsors i fundadors de la colla que ja ens han deixat, Toni Duque i Santi Casado. 

Solé també indicava que l’escola havia d’estar orgullosa dels premis Baldiri i Reixach assolits pel mèrit que tenen en si mateixos ,  perquè reconeixen el component transformador i el compromís amb la societat i la cultura catalana dels centres educatius, així com per les aportacions que es van fer a la biblioteca de l’escola.I en el cas del Premi Extraordinari a Escola, a part d’un reconeixement a la tasca pedagògica realitzada, va ser molt benvinguda l’aportació econòmica que va ajudar a impulsar el projecte tecnològic del centre.

En els 29 anys a l’escola Cicell Solé destacava que havia trobat companys i companyies de feina, de qui havia après cada dia, “i que s’han convertit en amigues companyes de vida”. També “alumnes que amb la seva curiositat, impaciència i, també a vegades amb el seu rebombori”, han estat la clau perquè cap dia fos igual a l’anterior i per impulsar-me a estar al dia per tal de motivar-los més i més. També subratllava la importància de la tasca de “tota una comunicat educativa, famílies, AMPA, monitoratge, entitats,  Ajuntament, ...treballant alhora per un objectiu comú...l’educació dels infants”.

 Gent que fa poble

Pel final del pregó Paloma Solé deixava l’agraïment a l’esforç a es persones que organitzen “ actes i activitats adreçades a infants, nens, joves, adults …, i que tan importants són per “fer poble” . També recordava que “avui fa 7 anys que tornava a casa, després d’una complicada operació i a l’espera d’un dur tractament”.  Paloma Solé es mostrava “feliç d’estar aquí i compartir aquest aniversari amb vosaltres”.

Escolta el pregó clicant aquí

 Escolta l'entrevista a Paloma Solé que realitzava Canal 20-Ràdio Olèrdola, just en el moment de finalitzar el pregó, clicant aquí

A continuació reproduïm íntegre el text del pregó:

 

 PREGÓ FESTA MAJOR 2023

 

  

Bona nit, primer de tot, el meu agraïment  a la comissió de festes per    invitar-me a fer aquest pregó i a tots vosaltres per estar aquí.

Per mi és tot un honor i un privilegi.

 

La majoria dels que esteu aquí sabeu que qui us parla és  Paloma Solé Romeu, nascuda a Moja, on he viscut la major part de la meva vida.

 

Vaig anar a l’escola de Moja fins als 10 anys. Llavors l’escola estava  aquí, a la plaça de l’església, on ara hi ha el casal dels avis. Com bé recordareu els de la meva generació, la part de la dreta era l’escola de les nenes i la de l’esquerra la dels nens i els patis estaven separats per una espessa fila de xiprers que ens guardàvem prou de travessar.    

Sempre vaig tenir la mateixa mestra, la Srta Fina, de la qual guardo un record entranyable, i que era la responsable de que 40  nenes, d’edats compreses entre els 4 anys i els 14, que compartien un únic espai, assolissin les competències bàsiques de l’etapa.  Només el capítol de l’escola donaria per un pregó sencer. Va ser una etapa molt feliç.

 

 

De les festes majors de la infantesa, recordo:

                                              

- Les cerimònies religioses

- Els àpats amb la família, on no sols celebràvem la Festa Major sinó també el Sant del pare. Per Sant Jaume, venien els avis de Vilafranca, els tiets, el cosinet, amics….venien a mig matí i compartíem dinar i sobretaula fins ben tard.

- El ball a la “Sociedad Cultural San Jaime”, amb una orquestra  de renom a la sala i la Juana i el seu marit  “el canari” al bar. Balladors i espectadors, tots de vint-i-un botó. Recordo un ambient festiu i molt d’enrenou de gent entrant i sortint.

- Era data apropiada per estrenar vestit que, com a bona cosidora que era, ens feia la mare, la Rosa,  i després aquests vestits passaven a ser la roba dels diumenges i festius, .... perquè quan era petita teníem la roba de cada dia i la dels diumenges, que sovint es quedava petita sense haver-la disfrutat prou.

- No hi havia cap activitat especialment dedicada als infants, però els infants estàvem presents a totes les activitats.

 

Alguns dels que esteu aquí, els més joves, segur que no enteneu una festa major sense drac, diables, gegants, timbalers, grallers, capgrossos, bastoners, panderetes,...probablement penseu que devia ser molt avorrida, doncs no, gens ni mica. Penseu que no coneixíem res més. Gaudíem jugant al carrer  amb poca cosa més que molta imaginació i amb bona companyia.

 

També recordo altres esdeveniments que per mi eren una altra Festa Majorespecialment les caramelles i Santa Llúcia    (Sant Nicolau pels nois), quan nens i nenes de totes edats anàvem pel poble i les masies properes cantant les tonades corresponents.

 

- De les caramelles ….dir que la major part dels del poble, hem crescut amb les caramelles, acompanyats i dirigits pel bon tarannà i infinita paciència dels Srs Mitjans,  Amell i Domenech .........i amb la posterior excursió de cantaires i familiars, en recordo especialment una, la que més em va impressionar …., va ser la de “Les Basses d’Alpicat” a Lleida, set piscines en el mateix recinte, (tingueu en compte que eren temps en que les piscines només les veiem a les pel·lícules).....encara no havíem sortit d’una que ja entràvem a l’altre!

 

- Per Santa Llúcia, assajàvem a l’escola però a la sortida les famílies ens confiaven a les més grans, les quals eren les responsables de tota l’organització de la festa. Tot el grup anàvem a cantar pel poble però les petites ens havíem de quedar a casa quan tocava anar a les masies.

Les grans eren responsables de les caixes de Sta Llùcia i una bossa amb caramels... perquè, com segur recordareu , la Llucieta portava la safata amb els ulls de la santa i un grapat de caramels que repartia per les cases que visitàvem.

Uns dies després venia la festa,  l’esmorzar-dinar gràcies al que havíem recollit

Val a dir que també hi havia una mica de competència Llúcies-Nicolaus per veure qui havia obtingut millor recaptació  (sense falsa modèstia us diré que,

             sovint,  érem les Llúcies)        

No cal dir que totes somniaven poder-nos vestir de Sta Llúcia, però personalment l’any que vaig viure més de prop aquest somni va ser quan la Carmina, la meva germana, va ser l’escollida. 

 

- Ah, i els diumenges teníem sessió de cinema. Al local hi havia un pati de butaques amb un passadís al mig, els nens s’assentaven a les de la dreta i les nenes a les de l’esquerra. Des de ben petits hi podíem anar sols, els pares estaven ben tranquils, teníem el S.r Domenech acompanyant-nos als seients i la Maria de cal Madrid    (amb la seva llanterna)   supervisant que tot estigués en ordre. La sessió era de 2 pel·lícules precedides per l’imprescindible NO-DO, i un interval absolutament necessari per abastir-nos de pipes, xiclets, pega-dolça......                 

 

 

 

Després, ja a la dècada dels setanta s’inicien lentament un seguit de transformacions socials,  recordo molt especialment un fet que no tan sols afecta la FM sinó que és una de les peces clau en aquests canvis.

 

A inicis d’aquesta dècada,  Òmnium Cultural va engegar nombroses campanyes per promoure el català en diversos àmbits, entre elles oferir cursos de català arreu del territori, oberts a tothom.     Per fi, gràcies a voluntaris com l’Albert Bastardas, teníem a l’abast l’aprenentatge de la nostra llengua.

Recordo els espais de la rectoria plens a vessar, amb l’alumnat distribuït per edats, per nivells no calia, tots teníem el mateix.

 

Ara mateix hem escoltat la Trinca, personalment crec que aquest grup amb el seu particular  humor, va arribar a públics molt diversos, contribuint  així també a normalitzar i engrescar a l’ús de la llengua

 

Aquestes transformacions ja no van parar…  i l’Any 79, just pocs mesos després de les primeres eleccions municipals de la democràcia, neix la festa major al carrer, amb les primeres matinades al carrer Llarg i un ball popular a la plaça de l’església.

 

L’any següent, el 80, hi ha la primera cercavila, on, nascuts de l’empenta d’un grup de joves,  s’estrenen el drac i els diables i a partir d’aquí…van anar naixent balls i amb ells la necessitats de grallers, timbalers …balls que es transformaven, en sorgien de nous...

                       

                        Aquest any 79 també va ser molt important a nivell personal:                               

- El curs 78-79 va ser el primer com a mestra.

   - El dia 7 d’abril del 79 em vaig casar amb el Josep Maria

           

Amb l’ampliació de la família, vaig seguir la FM a través del  fills. Tots tres diables.

- El gran, el Dani, vivia amb emoció totes les festes que implicaven coets i foc. Va participar diversos anys en la FM del petits de Vilafranca.

- El mitjà, el Josep M, no es va decidir fins que vam venir a viure aquí, llavors va formar part de la colla de diables de Moja.

- I el petit, el Xavi, amb els diables petits  però amb la mirada posada en els grans i preguntant-se amb indignació perquè ells no podien cremar els mateixos petards que els grans.

 - Actualment el meu net, el Leo,  participa amb els capgrossos, sent l’encarregat de fer ballar  els ritmes de la FM al nan Xinés,

 -Les meves joves, l’Aina i la Sara de moment en gaudeixen com espectadores i la Zaira va poder conèixer de primera ma els mals de cap i el munt de feina que implica formar part de la comissió de festes.

 

 

 

 

 

Sens dubte la Festa Major en que he estat més implicada, ha sigut  la Festa Major de l’escola Circell.

 

A l’escola cada any treballàvem en un projecte elaborat amb la participació de tot l’alumnat del centre, des de P-3 fins a 6è, i es portava a terme al llarg de tot el curs escolar.

 

El projecte del curs 97-98 va ser “LA FESTA MAJOR”.

 

Cada nivell va escollir un ball o element de la Festa que identificaria la seva classe i que seria la seva part del projecte a desenvolupar, així  doncs van sorgir:

 

P-3…………..NANS   

A més dels treballs realitzats per l’alumnat de P-3, durant aquest curs els nois i noies de Cicle Superior, amb l’impuls de l’AMPA i i mestratge de l’Àngels Vinyals,  va elaborar,  al taller de volum, els primers capgrossos que va tenir el poble.

Un grup diferent cada trimestre va ser el responsable de triar i dissenyar 5 personatges,  resultant així 15 originals capgrossos que encara ens acompanyen per la FM.

Mares, avies i familiars es van encarregar de confeccionar els vestits.

Posteriorment se n’han afegit d’altres i s’han anat restaurant els primers sota la guia i el bon fer de l’Elena Urbano.

 

La preestrena es va fer a l’escola i l’estrena a la Festa Major.

 

P-4…………..DRAC

Un dels elements amb més admiradors. Quin infant no ha quedat bocabadat davant la imponent figura del drac!!!! Foc, llegendes, tradicions, …….

 

En aquest apartat del drac voldria fer un incís per dir-vos que a part de les sortides i actes tan importants en que ha participat, com l’agermanament amb Seul 88, cloenda de les olimpíades a Barcelona 92, o organitzar la IV Mostra de Bestiari Festiu de Catalunya amb motiu del seu 20è aniversari, que va tenir lloc a Moja l’any 2000, el nostre drac també és conegut en alguns llocs d’ Europa i altres parts del mon a través de dos projectes en els que participava l’alumnat de cicle mitjà i superior:

                        E-TWINNING: Amb escoles europees.

iEARN Learning Circles: Amb un bon nombre de països d’arreu del mon com Rússia, Corea del Sud,  Estats Units d’Amèrica o Canada, entre d’altres.

 

En aquests projectes, els nois i noies van editar reportatges prou elaborats com per presentar les festes del poble, la gastronomia del país, situació geogràfica, costums, …etc. i recíprocament rebíem informació amb aquests continguts dels altres països participants.

 

De tots els temes tractats, tres van ser els triomfadors absoluts:  El Drac, el Tió i el pa amb tomàquet.

 

Referent al drac, amb aquests projectes vam comprovar que apareix de diferents formes en diverses cultures del mon.

Vam conèixer que en altres països també tenen Sant Jordi com a patró i també una llegenda del drac amb aspectes semblants a la nostra.

També vam aprendre que a Corea del Sud tenen, no un, sinó una pila de dracs però.... que a diferència del nostre, que va associat al foc, a Corea son éssers benvolents associats a l’aigua i a l’agricultura

 

Bé, seguint amb els noms de les classes tenim:

 

P-5 ………….Gegants   

Elements indispensables d’una Festa Major tot i que encara encara no teníem gegants al poble.

 

Però el curs següent, el 98-99, una de les activitats extraescolars proposades per l’AMPA, va ser la creació del gegantons en Romaní i na Farigola, construïts per alumnes i famílies de l'escola.

 

Podem dir que són els gegants pioners de Moja, ja que més tard, des de la llard d’infants, van néixer en Xarel·lo i na Parellada i posteriorment, l’any 2006 neixen els gegants d’en Ramón de Copons, primer marquès de Moja, i de Maria  Josepa de Sarriera, última marquesa de Moja.

 

En aquest apartat mencionar dos impulsors i fundadors de la colla que ja ens han deixat, Toni Duque i Santi Casado. 

 

Primer……….Bastoners

Aquí jugàvem amb avantatge, ja que  aquest ball era una de les activitats extraescolars que organitzava l’AMPA des de feia uns cursos, amb la Margarida Roca com a principal impulsora.

Els que formaven part del grup de bastoners van fer de mestres de la resta.

 

Segon……….Castellers

Un membre de la Colla dels Verds ens va ensenyar el vocabulari bàsic (pinya, tronc, pom de dalt,............) i les tècniques per aixecar un castell.

 

 

Tercer………..Diables

En Santi Casanelles, en aquells moments cap de colla dels Diables de Moja, ens van parlar sobre la importància del vestit, les forques, els coets………

 

Però, ...ho sabem...són les estrelles, ...amb les capes, les banyes, la forca, el so, el foc...., també una mica tremends, crítics...són els que tenen més admiradors. Ells mateixos ho diuen:

                                    Som diableeeess...

                                    Som doleeents...

                                    I espantem tota la gent...

 

Probablement, espanten la gent com ells diuen, però en canvi, la seva crítica aguda i punyent pot convertir-se en un missatge càlid que jo, i de ben segur les meves companyes Mercè i Assumpta, no oblidarem mai.

 

Quart…………Falcons

Els falcons de Vilafranca ens van ajudar molt amb les seves demostracions, i a més, ens van convidar a un assaig a la seva seu, on ens van explicar els secrets de les seves figures.

 

Cinquè……….Timbalers

Sisè…………..Grallers

Tota festa que s’ho valgui necessita música. En Marc Laguna, timbaler, i en Casi Valladares, graller, ens van acostar i fer gaudir dels instruments i a classe de música vam aprendre els tocs.

 

Pot ser que a partir d’aquesta petita llavor, ara gaudim d’un bon grapat de timbalers i grallers a Moja

 

Deu ni do!!! No us sembla?  Prou elements per fer una Festa Major ben animada!!!

 

I així ho vam fer. Primer vam posar en comú el treball de cada grup i com a cloenda vam celebrar una FESTA MAJOR AL CIRCELL:

  • Presentació, exhibició castellera i de falcons, bastoners, capgrossos, diables, música.................festa i diversió.

 

Amb aquest projecte, l’any 1998, vam guanyar un dels premis  Baldiri Reixac d’alumnes que ha merescut l’escola.

 

Premis dels quals podem estar orgullosos:

                        -  pel mèrit que tenen en si mateixos

- perquè aquests premis reconeixen el component transformador i el compromís amb la societat i la cultura catalana dels centres educatius.

                        - per les aportacions que es van fer a la biblioteca de l’escola.

I en el cas del Premi Extraordinari a Escola, a part d’un reconeixement a la tasca pedagògica realitzada, va ser molt benvinguda l’aportació econòmica que va ajudar a impulsar el projecte tecnològic del centre.

 

 

 

Recapitulant sobre els records...,uns són sobre les festes amb família i amics, que sense necessitat d’anomenar-los, sempre hi són......I uns altres sobre l’escola Circell, en la que he desenvolupat la major part de la meva vida laboral (29 anys), i en la que he trobat:

  • Companys i companyies de feina, de qui he après cada dia, i que s’han convertit en amigues companyes de vida.
  • Alumnes que amb la seva curiositat, impaciència i, també a vegades amb el seu rebombori, han estat la clau perquè cap dia fos igual a l’anterior i per impulsar-me a estar al dia per tal de motivar-los més i més.
  • Tota una comunicat educativa, famílies, AMPA, monitoratge, entitats, Ajuntament, ...treballant alhora per un objectiu comú...l’educació dels infants

 

                       

Parlant de records...............Els records són de cadascú i normalment juguen a favor propi, per tant és possible que els que tinguem en comú siguin diferents.

 

Desitjo que aquests dies que comencen  generin records fantàstics per tots nosaltres.

 

 

Ja per acabar,  dues coses:

  • Primer, agrair l’esforç de tots els que, generosament, dediqueu hores i esforços a organitzar actes i activitats adreçades a infants, nens, joves, adults …, i que tan importants són per “FER POBLE”
  • Després, dir-vos que avui fa 7 anys que tornava a casa, després d’una complicada operació i a l’espera d’un dur tractament. Estic feliç d’estar aquí i compartir aquest aniversari amb vosaltres.

 

I ara, animar-vos a tots i totes a participar i gaudir de la festa.

Que tingueu una molt feliç Festa Major 2023!!!

 

 VISCA LA FESTA MAJOR!!!!!

  

 

PALOMA SOLÉ ROMEU               

 

Arxius Adjunts

Document Actions