Pere Bertran i Raimon Sadurní difonen la història del Molanta i reivindiquen l’orgull de poble durant el pregó de la FM de Sant Pere Molanta

El pregó de la Festa Major de Sant Pere Molanta, ofert aquest divendres a la nit per Pere Bertran i Raimon Sadurní, ha estat didàctic, reivindicatiu i ple d’orgull de poble. Didàctic perquè resumia de manera amena i àgil la història del Club de Futbol Parroquial Sant Pere Molanta, que l’any que ve farà 60 anys, tot entrellaçant la trajectòria de l’entitat esportiva amb la història del poble de les darreres sis dècades.  Reivindicatiu perquè va incloure unes peticions explícites adreçades a l’Ajuntament de millores d’instal·lacions i de menys burocràcia en la tramitació de subvencions. I ben carregat d’orgull de poble perquè en diferents passatges del pregó s’assenyalava, amb to agredolç, que el poble havia perdut entitats i el Molanta era “un reducte” de sentiment de pertinença a Sant Pere Molanta.

Després d’una introducció inicial de Raimon Sadurní en què es subratllava que aquesta temporada el Molanta havia guanyat la 5a lliga de la seva història, Pere Bertran va resumir la història del club i les transformacions que ha registrat el poble de Sant Pere Molanta des de la dècada dels seixanta del segle passat fins a l'actualitat. Per acabar, Raimon Sadurní dedicava part de la intervenció de comiat a reclamar a l’Ajuntament d'Olèrdola un camp de futbol 7 i aparcament al costat de l’actual camp municipal de futbol de gespa natural. També proposava la compra de la darrera vinya del bisbat per fer-hi  “la somiada piscina municipal”.

Escolta el pregó de Raimon Sadurní i Pere Bertran, en gairebé la seva integritat, clicant aquí

Escolta entrevistes als pregoners i a l’alcaldessa, Fina Mascaró, realitzades per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

A continuació reproduïm el text del pregó:

BENVINGUDA:

Benvinguda alcaldessa , regidors i organitzadors

Bon vespre a tothom i moltes gràcies per  la vostra assistència a aquest Pregó de la FM 2023. Els organitzadors  ens han convidat  perquè  dirigim una Entitat del nostre poble que enguany ha assolit una fita , quedant campió de La lliga penedesenca . Estem parlant del CFP Sant Pere Molanta, el Molanta.

Parlarem de futbol per sobre de tot ? Sí,  però també volem parlar de POBLE, ORGULL DE POBLE, que és el que ens mou a uns quants  a dedicar gran part del nostre  temps lliure  en entitats .

Som l'entitat del poble més activa al llarg de l’any, sols parem dos setmanes a l’any i som la segona entitat més antiga del poble i del municipi amb activitat ininterrompuda des de la seva fundació

El Molanta ha tornat, podem dir que ha ressuscitat

Diem que  hem tornat perquè primer, tornem a tenir  jugadors del poble a la plantilla, fins a 7.  Segona perquè enguany  un grup de joves ens han seguit  el final de Lliga  venint amb bicicleta al camp formant una petita graderia jove ; tercer perquè és previst que a finals d’any entri una nova junta amb joves tots ells  menors de  30 anys i quart    perquè el club de poble més triomfant del Penedès ha guanyat la seva cinquena lliga de la història , un miracle per un poble de pocs habitants. Si ho sumem a les 3 copes Ràdio Vilafranca (som el club que en té més junt amb l’At Vilafranca) , i  ho sumem   als 3 premis Joc Net i  esportivitat    fan que tinguem ja 11 títols oficials sènior ,  molt lluny dels nostres perseguidors.

És de destacar que ja fa 55 anys que vàrem guanyar el Premi a la esportivitat, i es curiós que  ara que s’han reprès aquests premis amb el nom de Premi Joc Net, n’ hem obtingut 2  de  les 3 edicions . Els valors fundacionals  continuen.

I l’any vinent farem 60 anys, quina llavor més maca van sembrar els nostres pares i avis. Amor al poble, companyerisme i molt de  treball eren els seus ideals

Ara us volem passar un vídeo del que ha estat aquesta històrica temporada

INTRODUCCIÓ:

La història del Molanta és molt densa, gairebé 60 anys ininterromputs d’activitat  donen per molt i està farcida de fets i situacions,  lligats també a la vida del poble. Nosaltres intentarem destacar els més rellevants succeïts al Club i també al poble durant tots aquests anys, repartits en 6 dècades, amb anècdotes, fotos i vídeos, algun d’ells inèdit.  Un club que  ha crescut al costat de les famílies i  veïns que l’hi han donat suport  ja sigui com a socis o simplement com  aficionats.

DÈCADA 1: 1964-1974

El primer fet peculiar és que aquest Club el va fundar la Parròquia, per això la porta a l’escut ‘CFP’. El seu principal impulsor, juntament amb altres veïns del poble, va ser un mossèn, en Fèlix Miquel i Mascort. Volem recordar unes paraules seves en la celebració dels 50 anys del Club que resumeixen molt bé l’esperit dels seus inicis:

Cinquanta anys mirant endavant, personificant la grandesa de l’esport; l’honor se’l guanya no el que sempre queda el primer, l’honor i la glòria d’un equip és pels que superant tota dificultat, segueixen endavant, fent història.

Foto Mn. Fèlix Miquel, fotos inauguració del camp

Els començaments de la primera dècada del Club es viuen en un període de foscor, encara en plena dictadura, censura en tots els àmbits de la societat, manca de llibertats individuals i col·lectives, persecució del català i les seves institucions  El Molanta no se n’escapa, el seu primer president, en Pere Petit, no pot registrar oficialment el seu càrrec pel seu passat republicà.

Foto Pere Petit

Durant aquests primers anys de vida, el Molanta comença a créixer i guanyar prestigi a nivell comarcal i provincial. Farcit de jugadors de Sant Pere però també de l’Arboçar i de la comarca. Vàrem ser campions juvenils del Penedès-Llobregat el 1966-67 i també vàrem aconseguir un guardó molt apreciat en aquella època,  el trofeu de l’esportivitat la temporada 1968-69.

Fotos vàries jugadors/equips època,  trofeu esportivitat

De mica en mica però, la societat va despertant de la foscor, arriben els anys setanta i pel que fa al nostre poble, es comencen a millorar els serveis,  amb la instal·lació del clavegueram, tot un esdeveniment. Però també hi ha dos fets, tant o més significatius a destacar:

• La construcció de la pista poliesportiva, enveja del municipi i de la comarca. Un espai que amb l’escola i la Societat al costat, va passar a ser el centre esportiu, recreatiu i cultural per excel·lència del poble.

Foto pista

• El naixement de la revista Font-Tallada, icona transcendental en el àmbit de la comunicació local que tots recordem amb nostàlgia.

Foto primera revista Font-Tallada.    

DÈCADA 2: 1974-1984

El Molanta segueix creixent i competint, ara amb la presidència d’en Pere Sadurní, persona  amb gran dedicació al Club, fent tasques també d’entrenador donada la seva brillant trajectòria en el món del futbol.  Va ser un dels seus socis fundadors, historiador i també fundador de la revista Font-Tallada.

Foto Pere Sadurní

En aquella època surt una nova fornada important de jugadors del poble que començaran competint en l’equip infantil i amb els anys molts d’ells aniran agafant protagonisme en el primer equip aconseguint, juntament amb jugadors provinents d’altres equips de la comarca, grans èxits pel nostre Club.

Arriba l’enllumenat al camp de futbol i  també el premi Tizón, premi a la regularitat, molt valorat pels jugadors.

Fotos equips infantils, equips finals setanta, primers dels 80. Vídeo lliurament Premi Tizón.

Eren anys en els que gràcies a la pista poliesportiva es començaren a disputar als estius uns magnífics campionats de futbol sala, nou esport de l’època.  Sis equips representant els carrers del poble, les masies, l’Arboçar i jugadors del Molanta de Vilafranca i comarca. Molta rivalitat sana, que arribava a provocar grans debats durant la setmana,  inclús a les botigues del poble.

Foto resultats futbol sala.

Una època de grans canvis, es mora el dictador, arriba la transició i la democràcia, anomenat avui el règim del 78. Arriben els Ajuntaments democràtics amb molta feina per fer. Es milloren els serveis al poble,  s’instal·la la xarxa d’aigua corrent, el nou enllumenat públic, també l’enllumenat a la pista i  s’asfalten els carrers. L’escola torna a obrir després del seu tancament l’any 70 i va adquirint un pes molt important en la vida social del poble, neixen  les Associacions de Pares i Mares. El pati de l’escola s’obre al poble i neix la Plaça de l’Escola,  on s’hi fan activitats de tot tipus.  El poble comença a despertar…

Fotos plaça dels col·legis.  

Es fusionen les dues Societats culturals i recreatives del poble ‘La Principal’ i ‘La Unió’, creant-se la Societat La Principal-Unió’ de l’actualitat. Fruit d’aquesta fusió es ven el terreny de l’antiga Societat ‘La Principal’ al carrer Manel Crespo i s’arrangen les instal·lacions de l’edifici actual, millorant la sala de Ball i Escenari.

Fotos Societat

DÈCADA 3: 1984-1994

En aquesta etapa és quan el Molanta  aconsegueix una de les primeres fites importants de la seva historia: pujar a la Segona Categoria Regional la temporada 1987-88 amb el Josep Milà i Duran a la presidència del Club.

Foto Pep Milà.

Aquest ascens va significar en aquella època que el Molanta estigués en la primera línia del futbol comarcal. Cal tenir en compte que per sota hi havia dos categories,  la Tercera Categoria Regional i  la Categoria d’Aficionats, categories on competien la majoria de clubs de la comarca. Cal destacar que la majoria de jugadors seguien sent del poble, eren aquells jugadors infantils a mitjans dels 70 que s’havien fet grans.

El Molanta va seguir competint a la Segona Categoria regional durant el següents anys, quedant sempre en posicions destacades. Era una premonició del que passaria ben aviat…

També les instal·lacions del Club milloraven substancialment. Es construïren els nous vestidors, es varen instal·lar les torres de llum, es va reduir la pendent del camp i es va fer arribar l’aigua de rec. 

Fotos equips dècada, inauguració vestidors,  pujada categoria.

El Club vivia un moment fantàstic. A principis dels 90 el Molanta tenia tres equips en competició oficial: juvenils, primer equip a Segona Regional i equip de veterans jugant a la categoria d’Aficionats.

Els finals de temporada acabaven en caps de setmana de convivència amb jugadors i acompanyants: Lloret, l’Estartit, Sant Carles de la Ràpita, Eivissa foren algunes de les destinacions destacades. Una mostra del que es vivia en aquestes concentracions, l’any 1992:

Vídeo Sant Carles de la Ràpita 1992.

El poble començava a créixer, s’obrien els carrers de Sant Ramón i Milà i Fontanals, naixia el carrer Font-Tallada. Molts d’aquest nous veïns s’integraren ràpidament. Fruit d’aquesta integració naixia el Firamercat, fira d’antiquaris i brocanters que va ser un referent a la comarca durant molts anys.

Uns altres fets a destacar són la construcció del Local Molantenc i del Consultori Mèdic, dos instal·lacions essencials pel poble, un per a la millora de la qualitat en l’assistència mèdica i l’altre en l’àmbit més cultural i recreatiu però ambdós amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels veïns.

I tampoc podem oblidar un altre fet molt rellevant: la construcció del Polígon Industrial que va suposar l’arribada de moltes empreses que donaren llocs de treball a molts veïns del poble i que avui segueix sent un motor industrial essencial per a la Comarca. 

Fotos firamercat, ampliació poble.

DÈCADA 4: 1994-2004

Sota la presidència d’en Joan Carles Sánchez, va ser sens dubte una etapa plena d’èxits esportius, amb dos ascensos a la Primera Categoria Regional, deixen en evidència el talent i l’alt nivell de competitivitat dels jugadors i també del cos tècnic del moment.

Foto Juanqui.

La temporada 1994-95, amb la nova presidència, s’aconsegueix el primer ascens a la Primera  Categoria Regional, després d’una excel·lent temporada. També s’inicia una nova activitat els diumenges al matí que ha perdurat fins el dia d’avui: els esmorzars al camp abans de cada partit de lliga. Us passem un vídeo amb una petita mostra del que significava un matí al camp. També veurem unes imatges del Sopar de la Rosa d’aquell any.    

Vídeo JM. Massana.  Fotos ascens any 1995.

Després d’haver baixat i tornar novament a la Segona Regional, la temporada 1999-2000, el Molanta acaba sent el millor equip de la categoria i puja de nou  a la Primera Regional.  Seguim sent un referent del futbol comarcal.

Fotos ascens 1999-00

I no podem oblidar en aquesta etapa un altre fet històric: la instal·lació de la gespa natural al camp parroquial. Una idea i sobretot una il·lusió que va tenir aquella junta, que es va lligar la manta al cap i va decidir tirar-la endavant. Va costar moltes hores de reunions, de fer números, d’esforç econòmic personal de tots els seus membres, juntament amb aportacions importants i desinteressades d’altres persones molt vinculades al Club. I sobretot de l’aportació i suport d’una empresa multinacional del Polígon de Sant Pere molt vinculada al Club. 

Enveja del municipi i de la comarca, la gespa natural va suposar, entre moltes altres coses, celebrar FM i Copes Olèrdola amb equips de primer nivell del nostre país, com el C.E. Sabadell, Nàstic de Tarragona, Centre Esportiu Mataró i d’altres.

Fotos gespa camp futbol, vídeo instal·lació gespa 

Sant Pere segueix creixent, s’urbanitza el carrer Font del Cuscó i també la zona de Vila Maimona amb la continuació del carrer Wilson i nous carrers adjunts. Amb aquest creixement és necessari millorar els serveis. Es construeixen uns nous vestidors a la pista poliesportiva i s’amplia l’Escola Rossend Montané. Es construeix i s’inaugura la nova llar d’infants ‘el Pàmpol’ i  es construeix el local d’Entitats ‘La Gatzara’.

I molt important també:  Neixen noves entitats molt rellevants, la Colla de Gegants i Grallers, la Colla de Diables, el Grup de Carnaval. En d’altres ja hi eren o hi seran més endavant (Grup de Caramelles, Ball de Panderetes, Ball de La Bolangera, el Ball de Gitanes...)

Fotos vestidors pista/ampliació escola, entitats (Gegants, Carnaval, Diables, i d’altres

DÈCADA 5: 2004-2014

Sota la presidència d’en Manel Duran a partir del 2006, aquesta etapa del Molanta també està farcida d’èxits. Després de que es baixés novament a Segona Regional el 2002, es continua mantenint sens dubte l’esperit de superació i competitivitat.  Després d’unes bones temporades a la Segona Regional que passà a ser anomenada Tercera Catalana, s’aconsegueixen tres títols comarcals: la copa Ràdio Vilafranca. Sots-campions el 2004, el Molanta la guanya els anys 2006, 2008 i 2011. I el més rellevant:  el Molanta la temporada 2011-12 queda novament campió i puja a Segona Catalana.

Foto Manel Duran, Vídeo ascens el 2011-2012, Copa Radio Vilafranca 2011

Desgraciadament, el Molanta perd la categoria l’any següent, temporada 2012-13, d’una forma immerescuda i recorreguda a diferents estaments esportius i jurídics, però malauradament sense èxit.  

La temporada següent 2013-2014 hi ha canvi de president, el Jaume Arnan agafa el relleu del Manel i arriba un altre esdeveniment molt destacat en la història del Molanta: el seu 50è aniversari. Va ser una celebració llarga i concorreguda, amb molta participació i molts actes. L’acte central però va ser el sopar de celebració amb l’assistència de representants de la Generalitat de Catalunya, Diputació de BCN, Federació Catalana de Futbol, Ajuntament d’Olèrdola, Parròquia de Sant Pere, socis, jugadors, exjugadors, etc. etc. Ah! I per cert; l’actuació del Grup de Teatre el Folre va ser espectacular. També volem destacar l’himne de l’ocasió, produït pel cantautor d’arrels molantenques Patón Soler i cantat per  la Coral de Sant Pere.

Fotos Jaume Arnan,  50 aniversari (fotos + video)

Durant aquesta etapa, també es milloren les instal·lacions del camp, es canvien les valles protectores, es construeix el nou despatx/sala de reunions i la nova caseta pel material.

El poble també millora en alguns aspectes, s’arranja el carrer Sant Pere i passa a ser de vianants, s’arranja i substitueix la xarxa d’aigua. S’inaugura el local de la Gatzara i neix el casal d’avis. Però potser el fet més destacable pel debat, controvèrsia i confrontació que va suposar entre veïns i l’Ajuntament de l’època, va ser la construcció del nou edifici de l’escola Rossend Montané, que suposà l’enderroc total de l’escola vella,  la desaparició de l’antiga pista i de la plaça de l’escola que encara no hem recuperat. Dos projectes a debat, el presentat per l’Ajuntament i Generalitat que tots ja coneixeu, el que tenim a l’altra banda de carrer i el que podia haver estat, presentat pels veïns, que ens fa gracia recordar.

Fotos proposta escola alternativa.

DÈCADA 6: 2014-2023

Després de la celebració del cinquantenari  venen uns anys complicats. Els resultats a Tercera Divisió Catalana no són massa esperançadors. Cada any costa més mantenir la categoria, la massa social va desapareixent i la presència al camp de socis i aficionats és mínima,  pràcticament es redueix a les persones que venen a l’esmorzar. La situació econòmica tampoc és gaire saludable i el Club s’ha d’estrènyer el cinturó

.

Fotos equips temporades.

La temporada 2017-18 s’inicia amb un canvi a la presidència, Ramon Sadurní passa a ser el nou president. Aquella mateixa temporada, succeeix el que ja es veia a venir, el Molanta baixa a la Quarta Divisió Catalana.   

Foto Raimon Sadurní

Davant aquesta situació tan complicada, el president i la junta s’encoratgen i treballen per sortir del pou. Cal fer foc nou i de mica en mica es va aconseguint.  L’arribada de la  Covid’19 no ajuda en aquest sentit i dues temporades quedant adulterades amb poca competició i problemes per a garantir la seguretat als partits davant el virus.

És a partir de la temporada 2021-22 en que tot torna a funcionar amb normalitat i el Molanta acaba la temporada lluitant pel liderat fins l’últim partit de lliga. Es recuperen les sortides de cap de setmana al final de temporada, aquesta  a Tenerife. També en aquesta temporada s’arriba a un acord de col·laboració amb Tecnofutbol Garraf, escola de tecnificació. Es celebra un  campus d’estiu al camp amb molta participació de noies i nois que els agrada el futbol.

Fotos equips, sortida Tenerife

No és fins la cinquena temporada a Quarta Catalana, la que hem disputat aquest any en la que el Molanta no ha deixat el liderat des de la primera jornada i aconsegueix tornar a la Tercera Divisió Catalana. També acaba sent l’equip més esportiu del Penedès i Garraf guanyant el premi ‘Joc Net’ de la Federació. 

Fotos equip campió,  actes final temporada i sortida a Mallorca.

És en aquesta darrera etapa quan el camp de futbol passa a ser de titularitat municipal, juntament amb una de les vinyes de la parròquia que està al costat. Aquest nou espai estava destinat a ampliar l’aparcament de cotxes i altres equipaments complementaris però de moment està tot aturat.

El poble de Sant Pere també segueix millorant el seu aspecte. S’arranja el carrer Manel Crespo per passar a ser de vianants. S’incorpora també un accés per vianants des de Ferran a l’entrada de Sant Pere, es milloren les instal·lacions de la ‘Gatzara’ amb una nova sala d’estudi i l’edifici de la llar d’infants el Pàmpol es converteix en un centre de dia per a gent gran, a punt de la seva inauguració.

Vídeo  instal·lacions Pàmpol.

FINAL.

Bé, hem acabat aquest petit repàs d’una història molt extensa i farcida de situacions, fets i anècdotes que han fet gran aquest club. Segurament ens n’hem deixat moltes més de les que hem comentat aquesta nit. Segurament ens hem deixat moltes persones i entitats que han dinamitzat al llarg d’aquests anys el nostre poble, però tampoc volíem fer-nos pesats.

El nostre objectiu era traslladar-vos que tenim una Entitat fundada per veïns de Sant Pere, que ha estat sempre al costat del poble, portant amb orgull el seu nom per tots els racons de la Comarca, de Catalunya i també fora del nostre país proclamant un valors molt clars: formar persones, fomentar l’amistat i fer poble.

FINAL REIVINDICATIU.

Però abans d’acabar volem traslladar-vos també les nostres reivindicacions . Com hem comentat,  el Molanta és la segona entitat en actiu més longeva del municipi i  el primer Club esportiu d’Olèrdola.  

El camp de futbol va ser construït pels socis amb l’ajut de  la Parròquia, i la gespa la van implantar socis del club. El camp ha trigat molts anys en ser municipal, fins fa ben poc.  Tot i així el club seguim fent feines de manteniment de gespa setmanals, netegem els exteriors i  pintem les parets, vestidors. Fa poc més d’una dècada que  l’Ajuntament dedica esforços econòmics  al manteniment de la gespa. Per tant, per aquestes condicions especials,  el futbol a Molanta  li ha sortit baratíssim a l’Ajuntament, no ha hagut de construir res ni implantar la gespa, devem ser  l’únic cas en tot el Penedès

Aquest estalvi per part municipal no ha anat acompanyat en cap cas de millors condicions a l'hora de rebre subvencions . Mes aviat el contrari, el nostre club en el còmput total  no ha estat el club que ha rebut més subvencions municipals

 I el que ha dolgut  tant o més,  que el club de futbol base del municipi, creat i tutelat  per l’Ajuntament ,amb la idea de promocionar l’esport als joves del municipi i alhora promocionar joves per als dos equips sèniors del municipi  fa 10 anys va decidir ser  filial de l’altre equip sènior del municipi,  i per tant excloent de qualsevol ajuda esportiva al nostre club.

Es per tant, una història de lluita i superació la nostra, notant  que al municipi hi ha poders fàctics que ens volen limitar

Afortunadament, fa dos anys que aquesta situació està  revertint  i ens sentim ben tractats en lo personal, com sempre ha estat, però ara també  amb fets que permeten albirar esperances  .

Per ser  tractats igualitàriament  ,tenim una idea que anunciem avui públicament.  Sol·licitem   que l’Ajuntament  construeixi un camp de futbol 7 i un aparcament  a tocar el camp actual, als terrenys que van adquirir. Al mati podria servir per les activitats esportives de l'escola i a la tarda es podria fer servir per entrenaments que no castiguessin la gespa natural. Podríem llavors  impulsar  seriosament el futbol femení al municipi i podria ser també  un espai obert  als joves del poble que ara alguns d’ells  han de saltar les tanques per entrar a jugar  al camp . Aquesta instal·lació  acabaria de convertir el Barri Rectoria com  la zona lúdica del poble, amb els seus camps d’esport, Església,  jocs infantils, font d’aigua, zona d’ombres   i taules de pícnic . I tot això a 5 minuts del poble caminant per un  camí  lliure de trànsit.  I també,  per què no? Comprar la darrera vinya del bisbat per fer-hi  la somiada piscina municipal.

Demanar  també que s’elimini  l’ excessiva  burocràcia a la hora de tramitar subvencions, l’obligatorietat de tenir que justificar amb factures el doble d’import de la subvenció, requisits que no es demanen en  municipis veïns. I estalviar-se els diners que costa la doble auditoria a la que estem sotmesos, ens fan perdre el  temps i ens sentim mancats de confiança,  recordem que som gent que dediquem part del nostre temps lliure a donar vida al municipi , i que en el nostre cas en particular avalem personalment part del pressupost del club davant del Banc.

 Deixem les reivindicacions consistorials, també volem manifestar que en aquests 60 anys   les Juntes no sempre  hem actuat com volien  els socis i això ha provocat un allunyament d’algunes famílies al club. Creiem que al final el sentiment de pertinença a una comunitat,  a un poble ha d’estar per sobre de la actuació d’una Junta, que per sort va canviant cada 6 anys. 

Us comento el partit d’enguany on ens vam coronar campions.  Jugàvem contra el poble veí, doncs ells van venir acompanyats  al Parroquial  de 70 persones amb dos objectius , una era guanyar el partit i l’altre era impedir el títol del Molanta.  Admirem aquest orgull de poble, aquesta rivalitat esportiva  que tenen ells  i que aquí el tenim una mica amagat.  En aquest partit nosaltres érem  sols 10 afeccionats del poble apart dels familiars dels jugadors . Sort que el diumenge següent , el dia  de la celebració del títol ja va ser tot  diferent.

Hem de treure l’orgull de ser molantenc, hem de recuperar els futbolistes del poble que no juguen al Molanta. Hem de tornar  a ser el lloc de trobada dels  adolescents del poble. Si no ho fem sols quedarà observar des de casa la desaparició  d’una altre entitat del poble

 Els diumenges al camp a les 10 el Joan i el Santi fa una brasa deliciosa amb peus de porc i botifarres negres  de Cal Ton que et llepes el dits, fem unes torrades amb pa de La Fleca   i bevem escumós  fet amb raïms del poble, i intentem arreglar el país . Si no voleu esmorzar podeu venir a les 12 a veure una estona de partit , a socialitzar i a celebrar els gols locals. Simplement, res de l’altre mon,  fer POBLE. Al camp hi ha relació social real, creiem que no tot ha de ser la relació  virtual dominant avui

Ja anem acabant, aquest poble es GRAN, i no em refereixo a la  dimensió,  té un dels Polígons Industrials més potents de la comarca, és l’únic que té un camp de gespa natural entre Barcelona i Tarragona, ha tingut empresaris potents en molts sectors , ha creat un dels grups de Carnestoltes més exitosos , ha tingut un grup de Teatre prolífic, ha tingut una revista mensual durant 44 anys impensable per a un poble tan petit, ha creat una Fira d’antiquaris i brocanters quan no n’hi havia, hem tingut Colla de Gegants i Diables i molts més.....i  malauradament hem anat perdent la majoria d’aquestes entitats.

El Molanta és un dels darrers reductes d’aquest orgull, fem una crida a que  vingueu ,opineu, feu-vos socis qui pugui, seguiu-nos per instagram   i si podeu ajudeu a la  nova Junta jove  

SOM UNS PRIVILEGIATS AL VIURE  EN UN POBLE AMB BONA GENT, BEN  SITUAT, ALHORA APROP I LLUNY DE TOT , RODEJATS DE  VINYES BEN CUIDADES I SENSE PESTICIDES   i  AMB BOSCOS I TURONS   A TOCAR DE CASA

GAUDIM-HO TOTS

SALUT I MOLT  BONA FESTA MAJOR

VISCA SANT PERE MOLANTA