Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Pere Mitjans reparteix agraïments i encomana felicitat en el pregó de la FM de Moja

Mitjans ha recordat els 50 anys del bar Avinguda i ha assenyalat que aquest 2018 és un dels millors anys de la seva vida

divendres 27 juliol 2018

Agraït i feliç. Així s’ha mostrat Pere Mitjans durant el pregó de la Festa Major de Moja, pronunciat aquest divendres al vespre al pati de la capella de Sant Cugat. El seu ha estat un pregó de registre personal, centrat en vivències de la seva biografia, però oferint alguna pinzella que permetia conèixer canvis que el poble ha registrat en els darrers anys. Però de manera especial, ha estat un pregó carregat  d’agraïments públics i marcat per la  joia d’una persona que sent que travessa un dels millors moments de la seva vida. I no se’n vol amagar. Tant és així, que un dels moments més aplaudits del pregó ha estat quan Pere Mitjans ha deixat la tarima i ha  anat a fer una petó als seus éssers estimats, començant per la seva dona, Paqui Paredes, i les seves dues filles, la Lídia i la Núria.PregPere3.JPGPregPere2.JPGPregPere1.JPG

De la seva infantesa, va referir quan per les cases passaven per Festa Major “Els llevadors de taula”, per buscar alguna col.laboració econòmica. Va recordar com els seus pares, l’abril d’ara fa 50 anys, van fundar el Bar “Avenida”, conegut com Ca la Catalina i rebatejat després amb l’actual Bar Avinguda. La celebració del 50è aniversari de l’establiment, indicava Mitjans, va suposar complir un dels somnis de la seva vida.

Nascut “i viscut” sempre a Moja, Mitjans recordava els seus temps d’escola en l’emplaçament de l’actual Casal d’Avis, la figura de mossèn Francesc Ximenis i el seu pas per l’Institut Laboral de Vilafranca. Va jugar a l’infantil de l’Atlètic Vilafranca i quan tenia 16 anys els seus pares decideixen obrir el bar. El dia de la inauguració va ser ben especial, procurant, “com fins ara”, tenir-ho tot en ordre i net. Als dos anys d’obrir el bar, ja es va fer la primera ampliació i l’any 1992, ja amb Pere Mitjans i Paqui Paredes al capdavant del negoci, es va fer l’ampliació per donar lloc a l’actual menjador.

Pere Mitjans també ha tingut paraules d’agraïment per les persones que de manera desinteressada han treballat pel futbol a Moja. El precedent de l’actual AE Moja, va recordar Mitjans, el trobem en un equip sense federar que es deia Centro Juventud Cristiana de Moja. Ell va jugar en l’AE Moja i va formar part de la seva primera Junta, convertint-se anys després en un dels presidents que ha tingut l’entitat. També ha col·laborat en esdeveniments com la caminada nocturna de Moja a Montserrat i ha donat suport a curses organitzades pel club BTT.

Aquest 2018 és “un dels millors anys” de la seva vida. Ha complert 66 anys, “l’endemà de Sant Pere”, ha celebrat els 50 anys del bar i els 40 de casats amb la Paqui. I per octubre espera el seu primer nét de sexe masculí.

Mitjans feia notar com el poble s’ha fet “cada dia més gran” i feia notar la complicació que suposa per l’Ajuntament trobar la millor solució per la mobilitat. Aquest comentari li va donar a Pere Mitjans peu per a rememorar els temps en què durant la verema passaven per davant de casa seva els carros per anar al Sindicat. Mitjans també ha recordat com el bar ha comptat amb clients il·lustres, com el bisbe Agustí Cortés, mossèn Jaume Berdoy, el grup Lax’n’ Busto, Janio Martí o l’orquestra Maravella. També ha recordat com la colla d’un mestre que va exercir a Moja sempre anava a dinar al bar amb tota la seva comparsa durant el Carnaval de Vilanova.

Mitjans , en nom seu i de la seva dona, va subratllar que les seves filles Núria i Lídia i la seva néta Berta “són el millor que ens ha passat i que més estimem”.

Amb el propòsit “d’encomanar la felicitat a tots i a totes” Mitjans s’acomiadava desitjant una Bona Festa Major i cridant  “visca Moja, visca Olèrdola i visca la mare que ens va parir!”.

Pots escoltar íntegre el pregó, emès per Canal 20-Ràdio Olèrdola, clicant aquí

Pots escoltar una entrevista a Pere Mitjans, en acabar el pregó, clicant aquí

 

Aquest és el pregó íntegre escrit del pregó:

BONA NIT VEINS DE MOJA....


Sr. Alcalde, tot l'Ajuntament, Comissió de Festes, Diables, Drac, A.E.Moja i totes les entitats de Moja que col·laboren a la Festa Major, també Mossèn Josep.                              .
Salutació també als oients que escoltin aquest pregó per Canal 20, Ràdio Olèrdola

Hi ha persones que no són massa puntuals, // que no són gaires...., i quan vaig fer el pregó l'any 2002, algú em van dir que va ser molt curt i es va acabar aviat..., procuraré que avui no passi....


L'any passat quan em varen dir per fer el pregó de la festa major Sant Jaume 2017 em pensava que no es recordarien del que vaig dir al pregó del meu 50é aniversari, que quan en fes 65 el tornaria a fer, però les persones que estan en el tema de les festes tenen molt bona memòria, estan per la feina.

Doncs m'ho van proposar i els vaig dir que em faria més il·lusió aquest any 2018 perquè a casa meva o de tothom que ve al bar hem fet 50 anys, 50 anys del bar avinguda abans Bar Avenida o ca la Catalina com encara segueixen dient molts clients, amics o gent de casa de tota la vida.

He dedicat cada estona que he tingut lliure per pensar i poder fer un bon prego, penso en tota la gent que ha anat passant per la meva vida.                                   .

Penses en les persones que estan al nostre costat, totes les persones que han passat i que han estat vinculades a aquest bar, tots els canvis que hi ha hagut al poble de Moja.

El que veig i suposo que els deu passar a totes les persones que es dediquen a escriure o en aquest cas que és el meu fer-vos un bon prego, fa falta estar inspirat o aprofitar quan has tingut un bon dia i explicar coses que t'han passat durant tots aquests anys de la teva vida                                                       .

El grup de la Comissió de Festes, abans La Societat Cultural de Sant Jaume de Moja va encomanar-me el prego quan havia fet 50 anys, // llavors el president era en Xavi Mestres, han passat 16 anys i ha estat un privilegi que hagi pogut escollir entre els meus 65 i els 50 del bar de ca la Catalina o Avinguda i aquí estic...!!!

La casa on vaig néixer, llavors era el n° 3 de l'Avenida de la Victòria, a la casa hi vivíem l'avi Pere, els seus fills el Pepet el meu pare, i el Joan, el meu oncle, i la Catalina, la meva mare, al cap de poc temps i després d'haver-me cuidat quan calia, l'oncle es va casar amb la Montserrat de cal Casanelles i va marxar a viure allà, al cap de poc temps, vint mesos   exactament després que jo va arribar la meva germana Montse.


Si ens posem a parlar de la Festa Major, recordo // encara no hi havia el bar,// que a mig dinar passaven els "llevadors de taula", que serien els administradors d'ara, que els tocava passar per totes les cases a desitjar una molt bona festa major // i una mica de col·laboració econòmica...., per sort no eren gaires cases...

Quan estic sol, que quasi es mai, t’adones que passa el temps molt ràpid i que et fas gran // et penses que ets molt fort i valent, et tornes mes sensible // penses amb els que ja no hi son i tota la gent que tens al costat i que t’estima, la Paqui, la Lydia, la Nuria, el Jesús, la seva filla i la nostra neta Berta, la germana Montse i l’Agustí, l’Hermi i el Rafa, que tan ens han ajudat quan ens ha fet falta !!! l’Andrea, l’Aroa, l’Eva i el Charly, el Pau, el Joan i la seva família i l’Agustinet... i també tiets i cosins que et fan sentir mes content i feliç d’estar viu i poder disfrutar d’ells, recordo molt l’avi Pere que era el meu padrí, una persona incansable, la iaia Herminia i el yayo Eladio, l’avi Andrés, la iaia Maria que ens feia unes “migas” que us haguéssiu llepat els dits..                          

Amb l'aniversari dels 50 anys del Bar Avinguda, ca la Catalina s'ha complert sense esperar-m'ho un dels somnis de la meva vida, n'estic molt content, orgullós, satisfet..., no se quin adjectiu mes trobar per expressar el que vaig sentir en aquells moments envoltat de tantes persones que ens coneixen i que un moment o altre han passat per aquest bar ja sigui a fer un cafè una cervesa...durant tots aquests anys.                  .

Havent passat el dia de la celebració, tots els mitjans com el 3 de vuit, Canal 20, l'informatiu de l'Ajuntament d'Olèrdola...han posat molt d'interès en difondre la notícia perquè arribes a tothom, cosa que s'agraeix moltíssim.

50 anys // es diu molt ràpid, sembla que no, però costen de passar, el dia dia sembla monòton, però sempre et lleves cada matí amb l’il·lusió de saber que de nou pot passar durant la jornada....


Aquest pregó està fet a estones lliures -que no són gaires-, i et venen coses a la memòria que de jove no li donaves importància i que quan et vas fent més gran les valores molt més.

He nascut i viscut sempre a Moja i la meva vida ha estat del més normal, vaig anar a col·legi aquí davant mateix, on és ara el Casal dels Avis, recordo els anys que vaig ser escolà, jugar a futbol aquí a aquesta mateixa plaça amb l'estimat mossèn Francesc Ximenis que molts recordareu. Després toca anar a Vila a l'Institut Laboral que llavors estava al c/ de Sant Joan, i això si // jugar a futbol que sempre ha estat el meu hobby com diuen els joves d'ara, en totes aquestes activitats sempre he trobat a l'entorn persones, nois i noies que han estat una molt bona companyia.

Vaig jugar a l'Atlètic Vilafranca infantil, per cert amb bons companys i tinc molts bons records, sento que alguns ja no estan entre nosaltres. Allà vaig conèixer a l'Agustí el meu cunyat i segon germà                                 .

Anaven passant els anys i quan en tenia 16 i la meva germana 14, els pares, el Pepet i la Catalina amb molta il·lusió van muntar un bar i amb molta cura de fer-ho be, ja que van estar assessorats per uns bons amics que llavors tenien un bar a Barcelona, a Can Tunis, li van posar Bar Avenida, fent referència al nom del carrer // el primer a Moja, recordo el dia de l’inauguració, tot havia d'estar impecable, els gots ben col·locats, les ampolles també, les taules i cadires, tot ben ordenat i sobre tot la netedat que és el que sempre ha estat molt primordial fins ara mateix. Tot eren nervis, inquietud per saber quina acollida tindria al poble // que per sort va ser molt bona // i gràcies a tothom hem pogut arribar a aquests 50 anys,// al poble ja hi havia el Local Nou que llavors el portaven en Ventura Bolaños i la seva dona la Juana, molt estimats i recordats per tothom... ells obrien els caps de setmana i les Festes.                                                  .

El meu pare llavors es dedicava al transport amb el seu camió, feia transport a Barcelona per una empresa que es deia Caype que feia llits de tub i estava ubicada al darrera de la Central Elèctrica a la carretera de Moja.                           .
També va fer de repartidor de les Caves Hill, les apreciava molt aquestes caves perquè el seu pare, el meu avi Pere havia estat treballant fent les excavacions, era durant la guerra.

Moja no era tan gran com ara, i la Catalina ja molt abans tenia altres persones que l'ajudaven a la feina...al principi la Rosa, persona entranyable, incansable, gairebé ens va fer de mare, també la seva cunyada la Carmela i l'Antonia, neboda seva, també el Roman i la Lola, mes tard l’Aurora ...la meitat de vosaltres no les vareu conèixer.                                     .

Va anar passant el temps i llavors vaig conèixer, crec en el destí de les persones, a la Paqui, ens vàrem enamorar, ens vàrem casar, varen néixer la Lydia i la Nuria...els pares s'anaven fent grans, llavors va quedar al nostre càrrec cuidar-nos del bar, a la Paqui i a mi... i fins aquí continuant hem arribat a aquests 50 anys, al cap d’un parell d’anys de l’inauguració es va fer una reforma i adequar un menjador amb llar de foc i tot, que va fer un bon servei, i que com molts recordaran era el punt de trobada del jovent d’aquells anys // i ja al 1992 es va fer una ampliació amb el menjador actual // per nosaltres molt important i fonamental pel bon funcionament de l'establiment.


Entre aquests anys un grup de joves va formar a la rectoria un equip de futbol que es deia "Centre Juventut Cristià de Moja" sense ser equip federat. D'aquest grup de joves mes endavant es va formar la que es ara l'actual A.E.Moja, i el Bar va ser la seva seu social, el seu primer president va ser en Francisco Liron i a la junta, Jaume Campama, Jaume Pellisa, Agusti Torner, Manolo Bolaños, Jaume Casanellas i jo mateix, desprès en Josep Domenech i en Jaume el seu germà que actualment encara fa diferents tasques i es cuida del tema Federació.

Van ser presidents del club durant aquests anys el Paco Liron, Jesús Sánchez, l'Agustí Torner, Pere Prats, Jaume Pellisa, Jose Filter, Manolo Roldán, Jose Benitez, també jo mateix i en Manel Ortiz que es l’actual president...

Varem pujar de categoria dos o tres vegades amb el futbol "amateur" i va haver juntes amb gent molt implicada i amb ganes d'ajudar a l'equip com el Joaquin Carballo que no parava mai, el Josep Domènech pare i el fill Jaume a marcar el camp quan era de terra .... gent que s'involucrava de forma desinteressada i moltes vegades desapercebuda, moltes gràcies a tots


Crec que ha valgut la pena esperar aquest any que fins ara ha estat un del meus millors // n'he fet 66, a l'abril els 50 del bar Avinguda, el juny els 40 de casats amb la Paqui, el 28 de juny el meu aniversari, l'endemà Sant Pere // i per si fos poc i tot va bé tindrem un "bebè" "nen", de la Lydia i el Jesús,  després de tres generacions de nenes.


Aquest any passa molt de pressa ja sigui per tots els esdeveniments i les celebracions, fins ara un dels millors.

Degut a la feina al bar, no he pogut estar mai a la plaça per escoltar els altres pregoners de Festa Major, de totes maneres pels comentaris i converses que fan els clients,                                                                                                                                                                    te'n vas assabentant de com ha anat.                        .

Tenim un poble que cada dia és més gran i amb mes veïns... l'Ajuntament té feina per trobar millores per la mobilitat de les persones i vehicles, que és molt complicat, // encara recordo veure passar els carros el temps de "collir raïms" en diem, ara és la verema // carregats amb les portadores plenes a besar de raïm cap al Sindicat de Moja un dels importants de la comarca..., per cert jo també hi havia col·laborat en la feina d'aquest Sindicat durant alguns anys.                         .

Sempre m'ha agradat dins les meves possibilitats                       de col·laborar en activitats com ara durant molts anys amb l'entranyable sortida "Montserrat a peu" i que vaig participar-hi varis anys,//quins temps aquells en què estaves "en  forma"...,// les curses de bicis i a peu de la colla BTT, i també en el que feia falta a l'Agrupació Esportiva                 .

Parlant de la "baixa forma", ara a l'agost farà tres anys que em van operar del maluc, porto una pròtesis i aprofito i dono les gràcies al Joan Massanell i el seu equip de físios i companys de feina per la bona feina que fan a Cal Fregues, diuen " menys guerres i més fregues”


Parlem de la Festa Major que comença amb la cercavila amb tots els grups anunciant l'inici de la festa, els diables, el drac, els grallers, els gegants, cap grossos, bastoners i tot el seu seguici..., així com la trobada ja popular de tots els grallers havent fet les matinades el diumenge al mati per anunciar a tot el poble l’inici de la Festa, a esmorçar al bar on disfrutem dels seus tocs de gralla, que ens posen la pell de gallina, els ho agraïm molt.


Perdoneu si en algun moment he repetit alguna cosa que hagués pogut dir en l'altre pregó dels meus 50 anys, però hi ha coses que les sens i necessites explicar una i altra vegada.



També vull donar les gràcies a tots els que esteu aquí, clients, amics companys i jugadors de l'A.E.Moja i totes les persones de Moja i altres pobles que durant 50 anys han passat pel Bar Avinguda, hem viscut moltes anècdotes i records que ara et venen a la memòria i que mai oblidarem, per exemple la passada de personatges destacats com ara el Bisbe Agusti Cortés del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, el ja desaparegut Mossèn Jaume Berdoy, Vicari General del Bisbat de Sant Feliu, el nostre Mossèn Josep Puig // el popular grup de Lax’n’Busto, en Janio Marti, els musics i cantant de l’Orquestra Maravella i d’altres orquestres memorables que han actuat en diferents Festes Majors // tenim també un molt bon record que durant molts anys i arran d’un mestre de Vilanova en Joan, que va exercir aquí

a l’escola de Moja, desprès de les comparses a Vilanova venien a dinar tota la comparsa on ell participava // tampoc podem oblidar el pintoresc Trifon amb la seva pipa que durant molts anys ens donava el bon dia // i així podríem continuar...                                                       

Potser durant el prego no he anomenat gaires vegades a la Lydia i a la Nuria, però que sapigueu que juntament amb la Berta, es el millor que ens ha passat en aquesta vida a la Paqui i a mi i es el que mes estimem.

No sé si sóc l'únic pregoner de la Festa Major de Sant Jaume que ha fet dues vegades el prego, tant per la Societat Sant Jaume com la Comissió de Festes // però no us podeu imaginar el plaer, la satisfacció, l'orgull i no sé quin altre qualificatiu... Que em sento realment molt i molt feliç d'haver-ho fet, us voldria encomanar la meva felicitat a tots i a totes.

Desprès del ressopó de la plaça Pau Casals i del correfoc, tornarem aquí a la plaça de l’Església per encendre els diables la forca i el drac....i tindreu cervesa per tothom fins que s'esgoti


QUE TINGUEU UNA MOLT BONA FESTA DISFRUTEU-LA ¡!!
UNA ABRAÇADA MOLT FORTA PER TOTHOM ¡!!!

VISCA MOJA // VISCA OLERDOLA

 

MOJA 27 JULIOL 2018

Document Actions