Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Pere Soler Bolet fa una crida als joves perquè s’impliquin en la Festa Major i en els actes que es fan a Moja

En el pregó Soler rebia l'agraïment del Toc d'Olèrdola i rememorava els seus inicis com a timbaler, formant part de la primera colla creada al poble fa 40 anys
Pere Soler, tocant el timbal, en un moment del pregó
Pere Soler, tocant el timbal, en un moment del pregó

divendres 22 juliol 2022

Senzill, directe i ple de vivències personals. Així ha estat el concís pregó de la Festa Major de Moja que aquest divendres al vespre ha ofert Pere Soler Bolet al pati de la capella de Sant Cugat. Soler està a punt de fer 55 anys i ha recordat com, amb només 14 anys, va iniciar-se com a timbaler i va formar part de la primera colla de grallers que es va formar al poble. Des de llavors, no ha deixat de mantenir aquest estret vincle amb la cultura popular. Acompanyant a balls populars, amb participacions en alguna Festa Major de Vilafranca i tocant en 30 matinades a Moja.

En el pregó, el Pere de “Ca la Madrita” recordava com van crear un equip de futbol al poble que van anomenar “Rayo”. Després ja va formar part de l’equip del Moja com a porter. En l’àmbit esportiu, també s’ha referit a l’actiu paper del club BTT El Bressol, del qual en forma part, en l’organització de proves, tot i que ha volgut manifestar que “per la burocràcia institucional cada vegada hi havia més problemes per desenvolupar les curses”. (àudio)

 La música no podia faltar en el pregó. Pere Soler ja va entrar al pati de la capella encapçalant amb el seu timbal un grup de grallers locals, entre els quals s’hi trobaven dos dels fundadors del primer grup de grallers de Moja. Després interpretarien dues peces més. Davant de la sorpresa del propi  Pere Soler Bolet, un dels moments més memorables de l’acte ha estat quan el grup de bastons “El Toc d’Olèrdola” li ha agraït a Soler el seu compromís amb el grup i li han regalat una camisa de l’agrupació. Li destacaven la seva integració en la forma de fer d’El Toc d’Olèrdola, haver aportat alegria i vivacitat en el toc de la colla i haver assolit una musicalitat molt característica.

 Soler també ha volgut aprofitar el pregó per fer una crida al jovent perquè continuï el llegat “i no deixin d'implicar-se amb la Festa Major i siguin participatius dels actes del nostre poble”.(àudio)

 En la recta final de l’acte, es va projectar un vídeo amb imatges de la vida de Soler i enregistraments de diferents moments de la Festa, amb el toc de matines com un dels elements centrals.

 Pots escoltar l'enregistrament íntegre de l'àudio del pregó(llevat del moment en què es projectava el vídeo) clicant aquí 

 

A continuació reproduïm el text íntegre del pregó de Pere Soler Bolet:

 

 

 

 Bona nit a tothom,

Avui tinc una doble celebració, una que tinc l’honor de fer el pregó i la següent que desprès de dos anys de pandèmia enguany podem gaudir de la nostra Festa Major sense restriccions, tot i que la cosa no està per tirar coets!!!

La vida et depara sorpreses i la veritat és que aquesta és una d’elles.

Quan m’ho van dir no vaig dubtar ni un moment en acceptar aquest repte personal.

Bé, però soc aquí davant de tots vosaltres gràcies al poble de Moja.

Viure en aquest poble és una gran sort, des de ben petit he tingut una colla d’amics que mai hem deixat de tindre una estreta relació.

M’agradaria explicar-vos unes quantes anècdotes de la meva infantesa.

Quan eren jovenets, se’ns va acudir fer un equip de futbol, tots nens de Moja , segurament els nostres pares i mares ho recordaran gratament .

L’ equip el vam anomenar el RAYO, pantaló blau, samarreta blanca i franja vermella que les nostres mares van cosir al damunt.

Teníem autocar propi... LAND ROVER de l’avi Jaume de cal Minyó , imagineu-vos en aquells temps tot l’equip de futbol i l’avi (... ) tots dins del Jeep !!!

Anàvem pels pobles veïns jugant a futbol, ens van ajuntar els nascuts del 67, 68 i 69.

Més endavant amb una mica més d’ experiència, vaig formar part l’ equip de Moja , però mireu com que no m’agradava gaire córrer, vaig trobar la solució... fer de porter!!!

Tinc molt bons records de l’època, quan quedàvem a jugar per les tardes a les “caniques”.Com no teníem els carrers asfaltats, tots els carrers eren plens de forats. També jugàvem a les típiques guerres de

ganxets i les excursions en bicicleta a les fonts d'Olèrdola amb la companyia del meu estimat Tobi, que a la fi era el gos del tot el poble.

Van tenir la sort de fer les primeres colònies parroquials que van ser a Castellví de Marca , ja érem una mica més grans quan va néixer l’esplai.

Recordo les acampades als Pirineus. Van ser uns anys molt xulos amb grans i bons records.

Estem als 14 anys , vaig conèixer a la Maria Josep, coneguts per tots ara com la Pepa. Val a dir que sóc la tercera generació de Ca la Madrita... l’avi Pere, el pare Pere i jo Pere, la mare filla del Cal Bolet de Vilafranca, que actualment és el teatre Bolet....ara a la quarta la Pepa i Jo ens van carregar la saga i en tenim amb molt d’orgull l’Aleix i en Xavier.

Som al 80, any en el que es va construir el Drac de Moja i la colla de diables.

Tan aviat com van fer 14 anys van poder formar part de la colla de diables, era un època on es feien moltes trobades, però a mi en va durar poc, dons un bon dia quan estaven fent una reunió a casa de la l' àvia Maria de cal Maravilles, el Casi va dir...necessiten un timbaler, així que tu deixaràs de ser diable i tocaràs el timbal amb nosaltres.

I Jo li vaig dir, però si no en se! I no he agafat mai unes baquetes i ell em va dir doncs ja n’aprendràs !!

La qüestió que el primer grup de grallers de Moja va estar format per en Casi, el Miquel, la Carme i aquí present, el que us està fotent el sermó.

Les nostres primeres sortides van ser amb el Drac , la sort que teníem és que amb el soroll dels petards , no se sentia gaire la música. Entre les sortides van anar a Andorra, Barcelona i moltes festes de pobles .

Fitxeu-vos que només havíem après una cançó, quan el públic ens demanàvem una altra, nosaltres tornaven a tocar la mateixa. Encara no sé com ens van en sortir.

Per que us haig de confessar que mai he anat a cap escola de música, però com la il·lusió tot ho pot, en posava cassets de música grallera i “dale que te pego” anava copiant el que escoltava... els meus veïns devien estar molt contents. Oi, Antonio???

Alguna coseta devia portar a la sang quan, ben petit un any per reis vaig demanar una Bateria, però no en devien entendre prou bé i en van portar una harmònica, ben bé no és el mateix però la qüestió era fer soroll.

Com l' any següent em vaig portar la mar de bé, el meu somni va ser aconseguit, vaig tenir la bateria.

Anava passant el temps i mica en mica anàvem millorant fins el punt que van tocar uns anyets a la Festa Major de Vilafranca, amb el ball de les gitanes, els cercolets i amb els trabucaires.

Vull dir-vos que fa 30 anys toco a les matinades de la Festa Major, no més cal restar els dos anys de pandèmia.

També vaig intentar engrescar a mon fill Xavier que un parell d’anys en va acompanyar, però això de matinar no devia ser lo seu...!

El nostre vincle per la nostra cultura Catalana es palpa per la pell per que el nostre fill Aleix és un enamorat d’ ella, participatiu des de ben petit amb els capgrossos, desprès amb els gegantons, ball de cintes i darrerament amb els diables i Drac de Moja . També actualment amb l' àliga de sant Julià i els gegants de vilafranca... us podeu imaginar qui a agenda folklòrica???

Bé, una dada curiosa... la primera Matinades es fan al 1979 i van venir un grup de gaiters. Ja que ni hi havia cap grup a Moja.

També donar les gràcies a tota la gent que any rere any ha fet i fa possible amb gran entusiasme i col·laboració les seves paradetes que ens deleixen esmorzant pels barris del poble.

Com també un cop acabat les matinades i quan quasi bé ja no ens hi cabia res a la panxa tenia una grata recompensa d’anar a esmorzar “el conill de la Paqui” com l’enyorarem !!!

Amb els transcurs de tots aquest anys crec que no m’he deixat cap ball per acompanyar amb el meu timbal.

També he tingut la sort de poder compartir el meu hobby amb altres grallers de Moja i d’altres pobles.

Durant un temps vaig deixar de tocar cercaviles... no pas matinades, fins que un dia les meves nenes bastoneres em van proposar tocar el timbal amb elles, ja que van muntar un ball on necessitaven un timbaler , amb elles em viatjat a moltes trobades nacionals de Catalunya i fora de Catalunya. Un honor acompanyar-vos !!!

Per poder veure una mica d’aigua, alguns dels meus companys us tocarem una cançó.

 

TOCADA DE GRALLERS

 

Bé, canviarem una mica de tema...tota aquesta colla d’amics que ens anem trobant de tant en quan birreta aquí birreta allà, gent engrescadora i amb ganes de fer coses un dia ens van proposar fer una cursa de bicicletes de muntanya .

D’aquí neix una entitat que ha arribat a ser en el món de les bicicletes un lloc important i un nom que ha fet solera.

BTT EL BRESSOL nom el qual té molta relació amb la colla que des de ben petits he sabut mantenir.

Gràcies ha aquesta entitat el poble de Moja ha estat reconeguda en moltes comarques i de la qual em sento molt orgullós de formar part.

També fa diverses col·laboracions a altres entitats del poble, com la caminada nocturna, amb la marató, la pujada al castell i d' altres ...

No entrarem en detall però després de més d'una dècada, per la burocràcia institucional cada vegada hi havia més problemes per desenvolupar les curses fins al punt que els membres del BTT van decidir deixar de fer les curses.

Ja que tinc l' honor d'estar aquí davant vosaltres, voldria fer una crida a tot el jovent per dir-li que tota la tasca feta a llarg de més de 40 anys que continuïn amb el llegat i no deixin d'implicar-se amb la festa Major i siguin participatius dels actes del nostre Poble.

El que volem es que sigui una festa entre tots i per tots !!!

Per anar acabant voldria donar les gràcies a tots els grallers, a l' Ester Nogué per al Vídeo, a tots aquells que han aportat fotografies i com no a la comissió de festes, sinó jo no seria aquí.

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-me i que tingueu una molt bona Festa Major.

I ara acabaré amb una frase i com diu el foraster.

GENT DE MOJA SOU MOLT BONA GENT !!!!

Arxius Adjunts

Document Actions