Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’Arrel ret homenatge a Marina Vilella durant el pregó de la Festa Major de Sant Miquel i fa una crida a enfortir les entitats per així “fer poble”

Subratllen que la força d’un poble radica en què les entitats “arrelin, creixin i facin pinya"

dissabte 12 octubre 2019

 

Coral, reivindicatiu i amb substància. Així va ser el pregó que aquest divendres a la nit pronunciava al local Rossend Montané el grup de teatre l’Arrel, marcant l’inici oficial de la Festa Major del poble. El pregó va ser plural en la seva exposició perquè el van protagonitzar tots els actuals components del grup, sense descuidar tampoc un espai per a  les persones que han passat al llarg dels gairebé 40 d’ història de l’Arrel.  I va ser reivindicatiu en més d’un  front:  reclamant la vigència del treball de Marina Vilella, la fundadora  i directora de l’Arrel fins que va morir, fa 5 anys; a la vegada que es posava en valor la importància del paper de les entitats en un poble. La substància va estar ben repartida al llarg del pregó, sovint subministrada a dosis de sentències que després del primer impacte provoquen una reflexió. Dos clars exemples ho poden il.lustrar. Com quan des de l’escenari es va recordar que la cultura ens fa lliures i “el teatre és llibertat de pensament i expressió”. O bé quan  s’assenyalava que  la força d’un poble radica en què les entitats que la componen “arrelin i facin pinya entorn aquest poble, perquè sigui més fort i més culte”.

Recuperant algunes de les paraules que ja es van dir quan es va lliurar al grup el Premi Rossend Montané, es va indicar que Marina Vilella va plantar la llavor de l’Arrel i la va mantenir amb perseverança.  Que tenia un somriure “incansable” i que era una “gran senyora del teatre d’Olèrdola i del Penedès”. També se va rememorar la seva capacitat de ser dona  acollidora, oberta i dialogant, el seu caràcter humà i entranyable, així com “rebel, lluitadora i compromesa amb el país”. També es va subratllar que deixava dues il·lusions: que Catalunya fos independent i que el poble tornés a ser el Sant Miquel d’abans “acollidor, obert, senzill, dialogant i unit”. Abans d’expressar-ho el grup va lamentar que estigui “en hores baixes” l’objectiu de ser el local de Sant Miquel  un referent pel lleure del poble “perquè hi ha nous veïns que no acaben de veure la necessitat de fer poble”.

Del grup es va recordar la seva gestació , l’estiu del 79, quan els llavors nens Jordi Gil i Santi Pardo van proposar a les seves mares la creació d’un grup de teatre. La primera obra va ser la tardor del 1980, amb  “La casa del mariner” i va ser la Marina Vilella qui va proposar el nom d’”Arrel” perquè el grup quedés “arrelat a casa nostra”.  Han assajat a la sala d’estar de la mateixa casa de la Marina Vilella, a la Rectoria, al local de Sant Pere, al local del Conill i fins i tot al carrer, fins que l’any 96 la seva seu és el local Rossend Montané.  El grup és membre de la Federació de grups amateurs de teatre de Catalunya, va ser fundador de la coordinadora comarcal GATAP i promotor de la Roda de Teatre de l’Alt Penedès, que està a punt d’estrenar la seva 29a edició.  Han portat el seu teatre a l’Hospital vell, a l’escola de Moja, a la plaça de la Catedral de Barcelona o al festival EVA.

Des de la primera funció i fins “Un aire de família”, realitzada el 2018,  el grup s’ha mantingut actiu i ha pogut ser així gràcies a les 115 persones, una “diversitat de gent”, que han passat pel grup. Totes elles van ser anomenades i les que eren presents al local van compartir una fotografia final de conjunt. L’Arrel el dirigeix des de l’any 2016 Esteve Maymó i van aprofitar el pregó per exposar la seva voluntat de promoure un grup de teatre infantil i juvenil. També van fer una crida perquè la gent interessada en fer teatre formi part del grup.  Pel final es van deixar una altra reivindicació ben explícita: “que la gent de Sant Miquel vingués al local quan es fa teatre i especialment quan el grup de casa actués”.

En la línia de recuperar moments lúdics que estaven arrelats al poble, ara desapareguts, el pregó va acabar fent ballar als assistents el “ball dels socis”, amb una parella al centre( Nuri Quadres i Jaume Raventós) i la resta ballant al seu voltant en cercle.

Escolta el pregó íntegre, enregistrat i emès per Canal 20-Ràdio Olèrdola,  clicant aquí

També pots escoltar les entrevistes a Núria Carrasco, de la Societat la Lleialtat; i a M.Remei Ullate, de l'Arrel.

Galeria d'Imatges

Pregó2.jpg
Pregó3.jpg
Pregó4.JPG

Document Actions