Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Presència d’Olèrdola entre els llibres que es difonen per aquest Sant Jordi

Hi podem trobar “El judici de l’aigua”, de Juan Francisco Ferrándiz; “Bruixes 1617” d’Oriol Garcia Quera o els llibres editats per l’Ateneu Mogenc

dijous 22 abril 2021

 

Entre l’allau de novetats que es posen a la venda coincidint amb Sant Jordi, qui ho desitgi pot trobar la presència de publicacions vinculades amb Olèrdola. Alguns d’aquests llibres són la novel·la històrica “El judici de l’aigua”, de Juan Francisco Ferrándiz; la novel·la gràfica “Bruixes 1617” d’Oriol Gracia Quera; o els llibres editats per l’Ateneu Mogenc, entre els quals es pot assenyalar “Les escoles republicanes a Olèrdola. Freinet i les paraules dels nens”

 “Bruixes 1617.L’any del diluvi”, 

“Bruixes 1617.L’any del diluvi”, és el quart còmic que ha realitzat Oriol Garcia Quera ambientat a Olèrdola.

Publicat amb el suport econòmic de l’Ajuntament d’Olèrdola a “Bruixes 1617. L'any del diluvi" (2020) Garcia Quera aborda el tema de la bruixeria i com, per tapar interessos econòmics de les elits i sota aquesta acusació de ser bruixes, van ser condemnades a la foguera dones que es dedicaven als remeis medicinals.

Tal i com recull el títol, la novel·la gràfica se situa en l’any 1617, conegut a Catalunya com l’any del gran diluvi. La història ens il·lustra la repressió que van patir les sanadores sota l’acusació de ser “bruixes”, en un ambient de fanatisme religiós.

Després d’apropar-se a la figura de Mir Geribert, d’haver il·lustrat els cessetans i d’acostar-nos un episodi de les guerres carlines, en aquesta quarta novel.la gràfica ambientada al municipi d’Olèrdola Garcia Quera ha volgut tractar la persecució de les bruixes perquè sempre li havien atret aquests episodis de “perdedores anònimes”, tal i com resumia en una entrevista realitzada per Canal 20-Ràdio Olèrdola el mateix Garcia Quera quan estava enllestint la seva quarta novel·la gràfica vinculada amb Olèrdola.

Per la qualitat de la seva obra i rigor, Garcia Quera és considerat un dels més rellevants exponents de la novel·la gràfica històrica a Catalunya. Ha participat en diversos projectes museogràfics com l'exposició permanent del Museu d'Història de Catalunya, el Parc Arqueològic de les mines de Gavà o el Centre Arqueològic de l'Almoina de València.

En la novel.la “Bruixes 1617. L'any del diluvi" hi apareixen escenaris naturals i monuments d’Olèrdola que són ben identificables, com la Font de l’Alba, el Molí d’en Coll, la Torre de Moja, així com alzinars de la Muntanyeta o l’església de Sant Miquel del conjunt monumental.

“Les escoles republicanes a Olèrdola. Freinet i les paraules dels nens”

El pas endavant que va viure l’ensenyament durant la II República va ser evident a les escoles d’Olèrdola. El llibre “Les escoles republicanes a Olèrdola. Freinet i les paraules dels nens” ho documenta i testimonia, resseguint la trajectòria de tres mestres referents de les escoles del municipi de l’època i incorporant en les seves pàgines  materials dels infants que van anar a escola a Olèrdola durant la II República.  Editat per l’Ateneu Mogenc  i escrit per Albert Taulé i  Mercè Garcia, el llibre és una iniciativa del grup de recerca històrica de l’entitat. El llibre recull la investigació d’Albert Taulé sobre dos mestres freinetistes cabdals,  Josep Santaularia i Ramon Costa Jou, que van treballar a Olèrdola. Afegint el treball de Mercè Garcia centrat en la figura de Bartomeu Robreño, que va ser mestre a Moja.

“El judici de l’Aigua”

“Al castell d’Olèrdola estaven a punt d’esdevenir-se uns fets terribles”. Així comença la novel·la “El judici de l’aigua”, del reconegut escriptor Juan Francisco Ferrándiz. Aquesta novel.la històrica ambientada en bona part a Olèrdola i al Penedès deu el seu nom a un impactant succés que marca tota l’acció. I és que Ferrándiz ens fa viatjar a un matí de 1170,quan  un judici cruel determina els destins de dues famílies enfrontades per l’avarícia i els usos feudals. Segons dicta la tradició, els pri­mogènits de les dues cases, de pocs mesos d’edat, han de ser submergits en aigua gelada. El nadó que s’en­fonsi serà l’escollit de Déu, i això donarà la raó a la seva família. En una entrevista a Canal 20-Ràdio Olèrdola, Juan Franscico Ferrándiz explicava que necessitava “un lloc real i espectacular” per a representar aquest judici de l’aigua. I recordant una visita turística realitzada a Olèrdola feia anys, va decidir situar aquesta potent imatge de la novel·la en l’escenari real de la cisterna romana d’Olèrdola.

De jove, el nadó de la família que perd el judici abandona les te­rres per dedicar-se a l’estudi de les lleis a Barcelo­na i a la llunyana Bolonya, mentre combat contra l’odi i les traïcions dels seus enemics. La troballa d’un llibre antic el converteix en pioner d’una gran renovació que no rau només en la lluita; al seu cor viatja sempre el record de la Blanca, la jove amb qui va compartir l’infame judici de l’aigua. Juan Francisco Ferrándiz explica que la trama de la novel·la gira al voltant del moment històric del pas de les ordalies (judicis de Déu), que era la manera de legislar les causes importants en aquell moment, fins a la recuperació del Dret Romà.

Document Actions