Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ruiz-Domènec reivindica la importància de Mir Geribert en la vertebració territorial del país

En la conferència inaugural de l’Any Mir Geribert, en destacava la seva concepció del Penedès “com a passadís” fins l’Ebre “i no frontera” i equiparava la seva figura a la del “Cid”

dilluns 27 setembre 2021

El segle XI va ser un moment de cruïlla en la història de Catalunya i Mir Geribert en va jugar un paper important per la concepció política del territori que defensava, alternativa a la del comte Ramon Berenguer I. Aquesta va ser una de les idees-força que va desplegar el catedràtic d’Història Medieval d’Europa de la UAB, José Enrique Ruiz-Domènec, en la conferència que dissabte al vespre pronunciava al Local Nou de Moja en la inauguració de l’”Any Mir Geribert”. Així, Mir Geribert va ser molt més que un guerrer i la seva trajectòria desmunta la imatge de “malfactor” amb la que era presentat pels seus oponents. Ruiz-Domènec resumia que Geribert té una lectura política del que ha de ser el Penedès, defensant que fos “un passadís” fins a l’Ebre, i no pas que s’estabilitzés com a frontera com pretenia el comte.(àudio)

Ruiz-Domènec assenyalava que el conflicte entre Mir Geribert i Ramon Berenguer I també expressava “un problema polític marcat en la memòria familiar”. I és que Mir Geribert va construint la seva acció entorn a la fidelitat al pacte dels seus avis: el comte Borrell II, per part materna, i el vescomte Guitart, per part paterna. Ruiz Domènec detallava que Mir Geribert se sentia “molt vinculat a aquest pacte i se sent família comtal”, però té idees polítiques diferents a les del comte Ramon Berenguer.

“El Cid català”

Durant la conferència, Ruiz-Domènec va equiparar la figura de Mir Geribert amb la d'un altre coetani seu: Rodrigo Díaz de Vivar “El Cid”. Però una de les diferències, assenyalava l’historiador, és que Mir Geribert no té el seu cantar de gesta. Per Ruiz-Domènec, Mir Geribert és “el nostre Cid”.(àudio)

El segle XI, “segle de les dones”

A partir d’exemples com la defensa que va fer del seu patrimoni la primera muller de Mir Geribert, Dispòsia de Santmartí, Ruiz-Domènec va exemplificar la seva afirmació de que el segle XI també va ser “el segle de les dones”. Lluny de la imatge distorsionada que sovint es té del paper de la dona en aquella època, al segle XI estaven ben presents en els documents i intercanvis de propietats. Per Ruiz-Domènec, la important presència de les dones és un dels trets característiques que conformen el dret privat català.(àudio)

La “conveniència” signada entre Mir Geribert i el comte és un dels documents d’acord “més fascinants” de la història de Catalunya. Però Mir s’adona, segons Ruiz-Domènec, que l’única forma de convèncer al comte “que la frontera sigui a l’Ebre i no al Penedès” és fer una gesta. I en una d’elles, al castell de Mora, va ser capturat i va morir. Per Ruiz-Domènec, Mir Geribert intuïa que Catalunya “es quedava petita” i calia ampliar el seu domini pel sud.

En la cloenda de l’acte, l’alcalde, Lucas Ramírez, agraïa a Ruiz-Domènec “la classe magistral” i es mostrava satisfet per la resposta del públic, que omplia la capacitat autoritzada del Local Nou.(àudio)

L’alcalde posava l’accent en què l’Any Mir Geribert vol difondre la història del municipi i un personatge tan important com Mir Geribert. Per això s’havien pensat actes de diferents formats i convidava a tothom a participar-hi.(àudio)

Escolta les entrevistes a Ruiz-Domènec i Lucas Ramírez, enregistrades per Canal 20-Ràdio Olèrdola en finalitzar l’acte, clicant aquí

Document Actions