S’identifica a Sant Pere Molanta la primera sepultura visigòtica trobada al Penedès

La sepultura trobada a Sant Pere Molanta durant les obres d’abastament d’aigua és més antiga del que inicialment es preveia. L’estudi de la seva identificació, conegut aquest mes de novembre, conclou que es tracta d’una sepultura d’època visigòtica, entre finals del segle VII i principis del VIII. Magí Miret, arqueòleg del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, recordava que la troballa de les restes ja va ser excepcional perquè el sarcòfag s’havia fet reaprofitant un mil.liari romà, en concret una de les fites que senyalitzava la via Augusta, el segle I. Es pensava que les restes trobades correspondrien a les d’un home que va viure al segle X o XI. Ara les dades permeten establir que la sepultura és d’època visigòtica. Es tracta de la primera que es pot datar amb aquesta precisió al Penedès, segons destaca Magí Miret.

Fins al moment es coneixien només a les comarques penedesenques unes poques sepultures disperses que, gràcies a que tenien com aixovar funerari alguna sivella o algun recipient de vidre, es podien atribuir a època visigòtica, però sense la certesa d’una datació absoluta.

La sepultura de Sant Pere Molanta testimonia, a més, l’existència d’un cementiri, probablement situat entorn d’una església cristiana d’època visigòtica, la qual podria haver perdurat després de la conquesta musulmana iniciada l’any 711.

La troballa té interès historiogràfic que va més enllà de l’àmbit del Penedès, segons explica Miret, perquè la datació de la sepultura de Sant Pere Molanta aporta nova llum sobre la cronologia del topònim “Palatio”. En català aquestes denominacions han evolucionat en “palau”, “palou”, “palo” o “palauet”, tant a la Catalunya Vella com al sud de França i corresponen, segons diversos investigadors, a finques agrícoles de propietat estatal, la cronologia de les quals és objecte de polèmica. Es debat si és tardoromana, visigòtica o andalusina.

Noves prospeccions a la zona podrien aportar noves dades. Per continuar els treballs, Magí Miret apunta que, d’acord amb totes les parts implicades, es podria esperar a fer una excavació quan es canviï el paviment de l’actual església o bé procedir a fer sondejos.

La troballa de la sepultura es va produir en el transcurs de les obres per a l’abastament d’aigua a Olèrdola i altres municipis de l’Alt Penedès. El control arqueològic de l’obertura de la rasa per a la instal·lació de la nova conducció va ser realitzat per l’empresa ÀTICS en el mes de març de 2009 sota la direcció de Sergi Segura, i va permetre localitzar davant l’església de Sant Pere Molanta diverses restes: una sitja prehistòrica, algunes restes ceràmiques romanes disperses i diverses sitges i tombes d’inhumació en fossa medievals, a més d’un enterrament a l’interior d’un sarcòfag que va resultat ser un mil·liari romà reaprofitat.

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat va encomanar el mes de desembre de 2011 a l’antropòloga Eulàlia Subirà que analitzés les restes òssies de l’individu enterrat a l’interior del sarcòfag. Els resultats d’aquest estudi van permetre saber que es tractava d’un home d’uns 43-45 anys d’edat, relativament alt (1,68 m d’alçada) i amb fortes insercions musculars que feien pensar que hauria realitzat una activitat muscular important en la seva vida quotidiana.

El Laboratori de Radiocarboni de la Universitat de Barcelona –en el marc d’un conveni subscrit pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de Barcelona- ha efectuat la datació absoluta per radiocarboni de la sepultura, a partir del col·lagen extret del fèmur dret de l’individu. La datació calibrada obtinguda després de tenir en compte les variacions que hi ha hagut al llarg del temps de la quantitat d’isòtops radioactius C¹⁴ existents a l’atmosfera terrestre indica que hi ha un 67% de possibilitats que la sepultura dati de la segona meitat del segle VII o el primer terç del segle VIII

El mes de desembre de 2010 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va encomanar a l’empresa de restauració Gamarra&Garcia el redreçament del mil·liari a l’extrem de la zona enjardinada situat junt a l’església, on ja hi havia dos sarcòfags medievals trobats anys enrere a la zona, del tipus anomenat “de banyera”, que es daten entorn els segles XII-XIII. El redreçament del mil·liari fa que sigui visible des de la carretera de Sant Pere Molanta a Olivella, recordant així la seva funció original de fita junt a una via de comunicació. El mes de desembre de 2011 els Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Cultura i l’Ajuntament d’Olèrdola van col·locar un rètol informatiu junt al mil·liari. Al Penedès es coneixen cinc mil·liaris més en el tram de Via Augusta que va del pont del Diable sobre el Llobregat (a Martorell/Castellbisbal) fins a l’arc de Berà (a Torredembarra).

Olèrdola, 28 de novembre de 2013