Ester Nogué i Ruth Rodríguez fan una brillant crida a viure la FM “amb tots els sentits”

Ester Nogué i Ruth Rodríguez han ofert aquest divendres al vespre un excel·lent pregó de la Festa Major de Moja. Els llargs aplaudiments recollits en finalitzar-se certificaven que el públic que omplia la rambla Pau Casals  havia connectat amb la proposta de les pregoneres de fer un recorregut per la Festa Major a través dels sentits, d’apropar-se a què significa ser de Moja, així com a  difondre el ric patrimoni paisatgístic del municipi. Tampoc hi van faltar els reconeixements a les entitats, amb un esment especial al Grup de Joves, i una sentida crida a respectar les diferències. I tot, de manera àgil i de manera equilibrada a dues veus, combinant música i interacció amb el públic. La generositat de les pregoneres no es va posar només de manifest en el contingut del seu pregó. També es va fer palès amb el regal d’un joc que convida a vincular imatges amb indrets del municipi i el lliurament d’una espelma als assistents, com a símbol “de llum, calidesa, record i esperança”.

No són “MTV”

En no ser MTV (Mogenques de Tota la Vida) les pregoneres van decidir que el pregó tindria com a títol, “Mogenques d’adopció” perquè “nosaltres no hi hem nascut a Olèrdola però ens hi sentim molt còmodes i l’estimem molt també”.

La participació en entitats i espais que comparteixen, com l’Ateneu Mogenc o ser membres del Club de Lectura, les va conduir a reflexionar que cada espai els hi aporta “una mirada diferent, una connexió nova, una manera més de fer comunitat. I al final, això és el que fa gran el poble: la suma de moltes persones que, des de llocs diferents, aporten el seu granet de sorra per fer créixer la vida col·lectiva”.

Entorn privilegiat

Abans de lloar Moja i el seu entorn, van donar peu a explicar “què no té Moja”, per concloure amb l’ajuda del públic que allò que li faltava era una piscina municipal. Després de destacar que Olèrdola té un entorn privilegiat i de convidar a conèixer aquesta riquesa a través de caminades, les pregoneres van mostrar al públic un joc  per relacionar imatges d'indrets del municipi amb els seus noms, que estarà disponible a la rambla Pau Casals per jugar-hi durant la Festa. A la Festa Major s’hi van apropar des de cadascun dels sentits, tot fent notar que la festa es viu “no només amb els ulls i les orelles, sinó amb tot el cos. Perquè la festa major no s’explica… es viu “. Les pregoneres, això sí, van defensar que és des de dins quan es viu intensament la Festa Major i per això recomanaven l’experiència de formar part de la Comissió de Festes o dels balls populars

Acceptar les diferències

En clau més general, les pregoneres van fer una sentida crida a la tolerància. A “deixar-nos de tonteries, d’etiquetes, de prejudicis. Acceptar les diferències com allò que ens enriqueix i no pas com un obstacle. Perquè només des de l’escolta, el respecte i la convivència, podrem construir un futur millor. Comencem-ho aquí, a casa nostra, cada dia i amb tothom”.

 A l’hora de definir la Festa amb paraules esmentaven “alegria, retrobament, musica, festa, tradició, gaudir” i , en aquest punt, també van cedir el micròfon al públic perquè hi digués la seva. Les respostes eren ben variades, des de "comunitat", passant per "canelons" o "balls populars" .

Les pregoneres van agrair la complicitat de les seves famílies i van acabar fent una crida a sortir al carrer per  omplir-lo “de vida, de música, de rialles i d’abraçades. Que cada acte sigui una excusa per trobar-nos, per brindar, per ballar i per sentir-nos poble”

Podeu escoltar el pregó clicant aquí (1) i (2)

A continuació us oferim el text íntegre del pregó:

(comença  a sonar la cançó “Quan tot s’enlaire” de Txarango ) (3.15)

Ester i Ruth van muntant accesoris escenari.

(les dues) Bona tarda a tothom!

Ester: Primer de tot donar-vos la benvinguda a totes les persones que avui ompliu aquesta rambla. Fa molt goig de veure i a la vegada bastanta impressió…

Ruth: És una alegria veure-us aquí , amb les cadires col·locades i preparats/des per escoltar el pregó d’inici de festa. Abans de res, gràcies per ser-hi.

Ester: Ens presentem per a qui no ens conegui. Som la Ruth i l’Ester, veines de Moja i amigues des de que el destí ens va posar a la mateixa aula al començar la nostra etapa a l’institut.  Ress… fa 4 dies….

Molts us deveu preguntar que fem nosaltres dues fent el pregó de la festa major. Doncs nosaltres tampoc ho sabem… Tenim clar que la Comissió de festes és molt valenta per encomanar-nos aquesta tasca, tenint en compte que nosaltres No som mogenques de naixement…. Amb aquesta decisió segur que es posen a més d’un MTV de cul  (Ruth destapa la pissara)
Els MTV són els de Moja de Tota la Vida

Ruth: Ens van fer la proposta una tarda de març . Crec que cap de les dues oblidarem el moment. Vam trobar-nos amb la Comissió de Festes per uns altres temes. Nosaltres anàvem com  representants de l’Ateneu Mogenc per coordinar-nos per fer activitats per la festa major. I la nostra gran sorpresa va arribar al final. Quan l’Ana i la Mireia es van mirar i van dir-se: Aquest tema que? El proposem?. Les dues van afirmar amb el cap i van deixar anar la frase: “Ens agradaria que fossiu les pregoneres d’enguany”.

Ester: En el meu cas de cop i volta em va semblar que tot es va congelar. Al meu cap només ressonava la paraula pregoneres, pregoneres, pregoneres,... una barreja de vertigen, calfred i sorpresa es va apoderar de mi… durant uns minuts no en sortien les paraules (i ja sabeu que de xerrar xerro…). No podia parar de mirar a la Ruth i veure la seva reacció..

Ruth: Jo simplement vaig entrar en bucle i anava dient “no no no…no no no…jo no ho puc fer no no no… impossible …nonono”. Però ja veieu que després de pensar-ho aquí estem i ara us explicarem els motius.

Ester: Vam demanar uns dies per païr la notícia i prendre una decisió. Dins nostre una veu ens deia que NO podem dir que no, però per una altra banda hi havia una gran responsabilitat i por a dir que si. Nosaltres sempre havíem opinat que quan et proposen una cosa d'aquesta magnitud NO pots dir que no…. però clar no ens ho havien proposat mai! Ni ens pensàvem que ens arribaria aquesta proposta.

A més a més…quina responsabilitat fer el pregó l’any següent que el fessin la Martina i l’Arés, dues joves mogenques de soca rel! Que ens van fer gaudir de valent escoltant-les. Però si nosaltres dues som tot el contrari: nascudes fora del municipi, una mica menys joves, podriem dir en una altra etapa vital.... aixó si amb una característica en comú: involucrades en fer coses pel nucli de Moja i de retruc per Olèrdola. Vam decidir que el nostre pregó tindria com a títol MOGENQUES d’ADOPCIÓ. perquè nosaltres no hi hem nascut a Olèrdola però ens hi sentim molt còmodes i l’estimem molt també.

Ruth: Finalment, al cap d’unes setmanes, vam confirmar a la Comissió que acceptàvem la proposta. El que més ens ha costat ha estat haver de mantenir-ho en secret. Durant aquests mesos, anàvem preguntant a les amistats: “Seràs a la Festa Major?”, “Quan marxes de vacances?”, mentre per dins ens moríem de ganes de compartir la notícia amb algunes persones estimades. Alhora, també ens feia molta por que la sorpresa s’escampés abans d’hora i que hi hagués qui se n’assabentés per tercers, en lloc de rebre-ho directament de nosaltres. Però clar la comissió ens havia demanat mantenir el secret fins que sortís el programa. I així ho hem fet.

Una altra cosa que ens rondava pel cap : va ser per què nosaltres? La resposta de la Comissió va ser per la nostra participació en les activitats que es fan … tan a nivell organitzatiu com participatiu, que sempre i som … i a més a més que sempre agraïm tot el que es fa. I tal com va comentar l’Eloi a la radio som moltes les dones que estem involucrades a les entitats del poble al capdavant d’elles i gestionant el teixit associatiu. I com buscàven aquest perfil encaixavem perfectament.

Ester: Després d’aquesta resposta vam estar analitzant la nostra activitat a Moja: formem part de la junta de l’Ateneu Mogenc, un espai on es promou la cultura, la participació i el caliu de poble; som membres del Club de Lectura d’Olèrdola, on compartim històries, punts de vista, converses interessants i divertides;I a més compartim sessions de salut amb les companyes de pilates i hipopressius, on combinem esport amb rialles.

Ruth: I l’Ester, a més, forma part del Grup Pulsacions, que balla cada any per donar suport a la Marató de TV3.

Ester: A la Ruth encara no l’hem convencut… però tot arribarà…

Tots ells són grups molt diversos, tant en el que fan com en la gent que hi participa. I precisament aquesta diversitat és la seva riquesa. Perquè cada espai ens aporta una mirada diferent, una connexió nova, una manera més de fer comunitat. I al final, això és el que fa gran el poble: la suma de moltes persones que, des de llocs diferents, aporten el seu granet de sorra per fer créixer la vida col·lectiva.

Ruth: I la veritat és que ens fa molta il·lusió, perquè participar en tants espais diferents fa que ens sentim encara més part de Moja. Més que nascudes, adoptades amb estima!

Ester: També volíem compartir què se sent quan vens a viure a aquest poble:

El primer que notes són els carrers deserts, un silenci gairebé meditatiu... només trencat per alguna moto , cotxe o un “bon dia” inesperat.

I després t’adones que aquí es parla un dialecte propi, sobretot entre els nois. Amb expressions que cap traductor pot recollir! Entre ells s’entenen però parlen sense vocalitzar i com si tinguessin la boca plena. Al principi ens va sobtar, pero amb el temps els acabes entenent i tot.

I una de les primeres preguntes que et fan quan arribes és: “De quina casa ets?”
I si no tens una resposta clara, no passa res: al cap de poc ja et tenen ubicada.

Ruth: I ara deixeu-nos que us parlem de que hi pots trobar a Moja.
Mira començarem pel que NO hi pots trobar... algú ho sap?

(si no ho diu la gent escenificar piscina)

Ester: BINGO ! No tenim piscina municipal.... però tot i aixó...

Ruth: Vivim envoltades d’un entorn privilegiat, vinyes, camins i postes de sol que semblen de postal. I d’uns indrets ben especials: les nostres fonts (la de l’Alba, de l’Avellaner, de Fontanilles, de l’Ametlló,), la Torre de Moja, el Sant Sepulcre, la Muntanyeta, camins i corriols.

Ester: Si encara no coneixeu a fons el nostre entorn, us animem a posar-vos calçat còmode i deixar-vos portar per la natura i la història d’Olèrdola. Som un municipi privilegiat, envoltat de paisatges que enamoren i que canvien amb les estacions.. A la primavera, els camins  esclaten de colors i les olors són més vives que mai. A l’estiu podem passejar entre vinyes verdes visitant algunes de les nostres fonts A la tardor, el bosc es vesteix de colors ocres, taronges, marrons i ens regala postes de sol daurades. A l’hivern, el silenci del Pla dels Albats ens convida a la calma i a la contemplació. Sense oblidar el Conjunt Monumental d’Olèrdola, on cada pedra explica una història, o el Fondo de la Seguera, on caminar-hi és com desconnectar del món. Olèrdola  es respira des de cada camí, cada racó i cada estació.

I perquè sigui un pregó interactiu us hem deixat un petit joc d’imatges i noms,
Us hi podreu entretenir i jugar durant tota la Festa Major, Consisteix en relacionar les imatges dels indrets amb el seu nom, Qui ja hagueu passejat pels indrets ja els reconeixareu, i si encara no hi heu fet segur que us venen ganes de descubrir-los.

Ruth: A Olèrdola tenim nuclis diferents, cadascun amb la seva personalitat, la seva festa i la seva gent. Tenim comerços i professionals compromesos amb el poble.I es per totes aquestes coses que us hem exposat que ens hem sentit molt ben acollides des del primer día. Hem conegut gent meravellosa que s’ha convertit en part esencial de les nostes vides. A poc a poc Moja ha passat de ser només el lloc on vivim per convertir-se en casa nostra.

MUSICA…..

“Estimar-te com la terra” Ginestà  del minut 0,10 al 1,31

(mentres aprofitem per destapar el joc de les imatges)

Ester: Us anirem posant música perquè ens agrada, té un poder màgic:  crea vincles sense necessitat de paraules . I perquè diuen que “la música amansa les fieres”... a veure si així els nostres nervis van marxant i ens deixen continuar...

Ester Vinga va , som-hi!  

Ruth:Ja hem agafat aire de nou....

Si  nosaltres haguessim de descriure amb paraules la festa major us diriem: alegria, retrobament, musica, festa, tradició, gaudir…. i ara seguireu vosaltres!
Ester: Quina seria la teva paraula? Podeu repetir-la…

(passar entre la gent i el micro a unes 20 persones i que descriguin la festa major)

Ruth: I ara, us volem parlar de la Festa Major a través dels sentits. Perquè si alguna cosa té aquesta festa, és que desperta emocions, records i alegria… ens fa viure-la amb tot el cos!

(acompanyar de material, anar treient la imatge referent al sentit)

ESTER:👀 1. La VISTA

Veure activitat als carrers, les banderes dansant al vent a l’entrada, la gent somrient, els nens corrent amunt i avall…

 Veure les cares conegudes que potser feia temps que no vèiem.

 Veure com el poble s’omple de vida, de color, de presència.

 La vista ens fa dir: ara sí, ha començat la festa major!

Ruth:👂 2. L’OÏDA
Escoltar el so de la gralla que ens desperta amb les matinades. El so de les panderetes, dels picarols dels balls folklòrics, dels bastons, els coets, la timbarada, els concerts…

El soroll de les converses, de les rialles, del “què fas avui?”, del “ens veiem després!”.

La música que ens fa ballar, saltar i, per què no, cridar com si tinguéssim quinze anys!

Ester:👃 3. L’OLFACTE

L’olor de pólvora de la cercavila.

La flaire de l’esmorzar popular, de l’olor de rostit,

Aquell perfum d’estiu, de gent al carrer, de festa compartida.

L’aire de la festa major té una olor especial… i si tanques els ulls, segur que la pots ensumar.

Ruth:👅 4. El GUST

La festa també es menja: es tasta.

El vermut del migdia, la cervesa freda, l’embotit i pa amb tomàquet del ressopó, la butifarra de l’esmorzar popular..

Els canelons, el cava i el vi.

Cada festa major deixa un regust a estiu, a records bons, a “què bo que estava això!”

Ester:🤲 5. EL TACTE

El tacte d’una abraçada que feia massa que no fèiem.

El contacte amb els amics i amigues, amb la colla, amb els veïns.

El tocar el tambor, la gralla, els vestits de festa major.

El tacte de formar part de tot això, de ser-hi. De fer poble amb les mans, amb el cor, amb l’ànima.

________________________________________

Ruth: I és amb tots cinc sentits desperts que vivim la Festa Major.

 No només amb els ulls i les orelles, sinó amb tot el cos.

 Perquè la festa major no s’explica… es viu

Ester: Sabeu com es viu intensament la festa major? Quan la vius des de dins. Recomanem a tothom que provi l’experiència alguna vegada si té l’ocasió, ja sigui formant part de la comissió de festes o  dels balls folklòrics .

Ruth:  tenim grallers, cavallets, panderetes, capgrossos, gegants,gegantons i gegantins, diables, timbalers, drac, panderos, gitanes, bastoneres... i participar en ells és una bona manera de viure-la intensament.

Ester: A més si de petits la vivim des de dins és una forma de potenciar l’estima cap a la festa major i valorar-la . Es crea un lligam que difícilment es perd. No us ha semblat bonic veure aquests dies la canalla participant a les captes? És una imatge que omple d’alegria  i mostra que el caliu del poble continua viu i que les futures generacions l’estan agafant amb ganes i il·lusió.

Ruth: Així que, obriu els ulls, les orelles, el cor… i deixeu-vos portar.

Perquè aquest moment és únic, irrepetible i totalment nostre.

CANÇÓ -Feelslikeimfallinginlove(Cold Play) del minut 0,01 al 1,26.

Ester: I ara que hem sentit la Festa Major volem compartir amb vosaltres una reflexió, que potser trobareu massa filosòfica per un pregó però creiem important:

Ens agradaria fer una petita pausa per mirar més enllà del nostre entorn. El món viu temps difícils, amb conflictes, enfrontaments i moltes ferides obertes. Davant d’aquest panorama, des d’un poble petit com el nostre, també tenim una responsabilitat: cuidar el que ens uneix. Deixar-nos de tonteries, d’etiquetes, de prejudicis. Acceptar les diferències com allò que ens enriqueix i no pas com un obstacle. Perquè només des de l’escolta, el respecte i la convivència, podrem construir un futur millor. Comencem-ho aquí, a casa nostra, cada dia i amb tothom.

Ruth: Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la vida, és que tot pot canviar en un instant. De vegades anem tan accelerats que no ens adonem dels petits detalls que fan que la vida valgui la pena: una conversa inesperada, una abraçada sincera, un record compartit, una tarda qualsevol que es torna especial.

Ser conscients d’aquests moments, valorar-los i viure’ls plenament és potser el millor homenatge que podem fer a la vida. I la Festa Major n’és plena, de detalls com aquests. Només cal aturar-se un moment i deixar-se sorprendre.

Ester: I enmig de tanta alegria, no volem oblidar aquelles famílies que aquest any viuen la Festa Major amb el cor una mica encongit. Per aquells que han perdut algú estimat o que passen per moments delicats de salut o de vida. Sabem que la festa pot fer més soroll del compte quan dins hi ha silenci. Per això, des d’aquí, us abracem  amb tot el nostre escalf. Que trobeu en un gest, una mirada o una cançó, aquell bri de llum que us acompanyi aquests dies. També sou part de la festa. I us portem dins.

CANÇO. Somewhere Over the rainbow (Isarael Kamakawiwo’ole)
min 00 fins 0.35

Ester: I ara comencem amb els reconeixements  Et sembla bé?

Ruth: Oi Tant!

Ester: Res del que passa al nostre municipi seria possible sense la tasca incansable de les entitats. . Som un municipi molt ric en entitats de diferents caires. Les entitats del poble són l’autèntic motor de la vida comunitària. Treballen de manera voluntària, amb hores que ningú paga però que tots gaudim. Preparar activitats, organitzar actes, inventar propostes… tot això ho fan amb il·lusió, compromís i moltes vegades des de la discreció.

Ruth: I per això és tan important que les recolzem. Que hi siguem, que participem, que ho valorem. Encara que alguna activitat no sigui del nostre gust, només el fet de saber que algú ha dedicat temps i energia a fer que el poble tingui vida, ja mereix un aplaudiment. Perquè sense aquestes persones i entitats, Moja seria només un conjunt de cases. Amb elles, és un poble viu. Gràcies per sembrar vida, per crear espai i per fer xarxa.

Ester: I volem fer una menció especial als joves del poble. Tenim un grup de Joves dinàmic, amb empenta. Tenen idees, energía, ganes de fer coses amb noves propostes de mirada fresca i amb sentit crític. Sou l’esperança viva del poble, i us animem a continuar endavant amb il·lusió , veu i somriures. Sou el futur i n’estem molt orgulloses!

Evidentment volem donar les gràcies a la Comissió de Festes, per la seva feina tan constant com desinteressada. Sabem que preparar la Festa Major no és fàcil, que porta hores, nervis i molta organització. Però gràcies al vostre esforç, avui tot això és possible. Sou el motor silenciós d’aquests dies tan especials, i us ho agraïm de tot cor. No us canseu mai!

Ruth: Volem agrair als treballadors municipals la seva feina constant, pacient i sovint poc visible. Perquè darrere de cada guarniment penjat, cada escenari muntat, cada espai net i a punt… hi ha hores de feina, de logística i de mans que hi posen ganes. Sense vosaltres, res d’això tampoc seria possible. Gràcies per fer que tot llueixi i funcioni, perquè encara que no pugeu a l’escenari, també sou protagonistes de la festa.I també agraïr el recolzament econòmic dels patrocinadors.

Ester: No podem de deixar de dedicar unes paraules a les nostres famílies. Perquè si avui som qui som, és gràcies a elles. Pel suport, per l’afecte, per l’escolta i per aguantar-nos fins i tot quan estem insuportables amb nervis de pregó. Gràcies per creure en nosaltres i per estimar-nos sense condicions. La família és el primer lloc on aprens a compartir, a estimar i a créixer. I nosaltres hem tingut la sort de tenir-ne una que ens fa sentir fortes i estimades cada día.

Ruth: Muchas gracias por apoyarme y estar siempre a mi lado, os quiero mucho.

Ester: Pep i Zhan gràcies per tot i per guardar-me el secret. Vau ser els únics que sabieu que fariem el pregó. Fem un bon equip. Us estimo molt. A la resta de la familia gràcies per venir. També us estimo molt.

I volem dedicar aquest pregó a una persona que segur que estaria molt contenta de veure’ns aquí avui juntes davant de tothom. Montse va per tu!

Ruth: I ara sí, iniciem la recta  final (que ja tocava, oi?).

Us deixem unes reflexions que ens ha fet plantejar fer el pregó;

• Ruth: Vigila a qui anomenes al pregó.
  Ester:L’any passat em van anomenar al pregó... i enguany em toca fer-lo.

2)  Ruth:No agradaràs a tothom.

3)  Ester: No saps per on començar.
Ruth: Ni per on acabar.

4)  Ester: Has de resumir,
Ruth: però no ser breu.

5)Ester: Ha de ser curt,
Ruth: però amb substància.

6)Ester:Divertit,
Ruth: però emotiu.

7)Ester:nostàlgic
Ruth: però actual

8)Ester: Tens davant totes les generacions.
Ruth: Del més petit al més gran.

9) Ester: No tenim clar quants anys han de passar perquè et considerin “mogenc” o “mogenca”.
Ruth: Algu ho sap?

10)  Ester: Has de tenir un pla B, per si els nervis et traicionen.
Ruth: Nosaltres us voliem deixar gravat el pregó en video.

11) Ester:  A l’acceptar  fer el pregó
Ruth: tens tots els números perquè t’anomenin als esperats versos dels diables de Moja.

12) Ester: i la nostra sort ha estat fer-lo plegades.
Ruth:Així tot ha estat compartit, que sempre és més fàcil i bonic.

Ester: Esperem de tot cor que el pregó us hagi agradat.....  Han estat poc més de 3400 paraules, unes quantes cançons, molt d’afecte, nervis i molta suor freda. Això si cuinat amb tot el respecte i molt amor.

Ruth: I abans d’acabar del tot… tres coses:

Ester:
1)us hem deixat preparat un petit racó perquè pugueu immortalitzar aquest moment tan especial: un photocall inspirat en els cinc sentits de la Festa Major. Feu-vos fotos, feu el ximple i etiqueteu a la Comissió de festes (o no, que després tot s’ho queda internet!).

Ruth:
2) us hem preparat un detallet amb molt d’amor. Us els deixem aquí en unes paneres, són unes petites espelmes. Símbol de llum, calidesa, record i esperança,

Això sí agrairem agafeu un per família, així intentarem que n’hi hagi per tothom.

Ester:

3) recordeu que teniu el joc d’imatges per reconèixer alguns indrets del nostre municipi. Estarà disponible durant tota la festa major. Agrair a l’Ignasi Blanca i a l’Ignasi Pelllisa la cessió de les seves fotos pel joc que nosaltres  hem batejat com “reconeixem olerdola”

ESTER:
Ara sí, arriba el moment de deixar-nos portar! Que aquesta Festa Major la visquem amb tots els sentits, amb l’alegria als ulls, el ritme als peus i els somriures compartits.

RUTH:
Sortim al carrer, omplim-lo de vida, de música, de rialles i d’abraçades. Que cada acte sigui una excusa per trobar-nos, per brindar, per ballar i per sentir-nos poble..

 (LES DUES)
Fem que cada moment sigui inoblidable.

Gràcies per ser-hi, per escoltar-nos i… MOLT BONA FESTA MAJOR!

Repartiment globus als nens i nenes.

Els nens/es deixen anar els globus.i es posen a ballar amb nosaltres.

CANÇÓ: “Meravellós regal” Txarango (4.24 h)